Fa alguns mesos, era primavera, vaig visitar tot sol les Coves de Can
Riera de Torrelles.
Encara que són al terme de Torrelles del Llobregat hi vaig arribar des
de Cervelló.
Les parets, són aspres i suaus al mateix temps, com si fossin
entapissades de vellut roig.
Algunes de les pedres dels voltants són de pedra foguera.
El camí que hi arriba és una mica accidentat.
Els pins que hi ha prop de les coves perfumen l’aire d’aromes de resina.
Vaig tenir sort, pel que m’havien explicat sempre hi ha molta gent.
Ja se sap que no tots els visitants són curosos amb l’entorn.
L’ajuntament de Torrelles es planteja regular-ne les visites.
El que passa sovint, per culpa d’alguns incívics, els que estimen la
natura no podran gaudir d’aquests paratges.
No fa gaire, ja a la tardor, hi vaig tornar amb 3 companys de caminades.
Uns cartells avisen que és prohibit pujar-hi. 
“Pugem-hi igualment” diu un dels caminants.
“Pugem-hi igualment” diu un dels caminants.
“Ara ja som aquí” diu un altre.
"I si quan arribem a dalt ens trobem un guarda?"
“Li diem que no hem vist el
cartell?
Proposa un dels caminants.
“D’acord, però sapigueu que
ens fiquem a la gola del llop
Muito interessante esta formação rochosa e com umas belas cores.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Només son a uns 20 Km. de Barcelona. Gràcies F. Manuel.
EliminaJa veig que me les estic perdent. Tinc pendent d'anar-hi, però com que el meu home ja hi ha anat,camb uns companys de camionades, com tu, ara costa trobar el moment de tornar-hi. També perquè, com saps, visitem molts pobles... estem ocupats... he, he, he...
ResponEliminaEl dia que visiteu Torrelles o Cervelló, tindràs l'ocasió per pujar a les coves, Carme.
EliminaQuin lloc més Fantàstic 👍
ResponEliminaÉs ben diferent dels Pirineus, Joan.
EliminaEm recorda unes coves semblants a un lloc dels EUA. La pedra foguera té aquest color vermellós? Algun cop m'han dit que soc dura com una pedra foguera...
ResponEliminaAl final us veu ficar a la gola del llop?
No he estat mai als Estats Units, però sé que hi ha unes coves molt més grans que aquestes a "Antelope Canyon" que pel color i les formes recorden les de Torrelles.
EliminaLa pedra foguera no és la que hi ha dins les coves de Torrelles, al contrari, el terra és molt polsós.
A fora, sobretot anant més cap a Cervelló se'n troben. Veritablement són molt dures, Helena. I si piques una contra una altra fan espurnes.
Vesper on, tan a prop que les tinc i no n'havia sentit a parlar mai, serà qüestió d'anar-hi fer un visita...Ara et renyaré, he, he, heu de fer cas dels rètols que trobeu a la muntanya, que després venen els problemes!
ResponEliminaNo em renyis M. Roser. Penso que si no es guixen les parets de les coves, ni s'embruta l'entorn no hi hauria d'haver cap inconvenient per a que es puguin visitar.
EliminaPerò aviso que la pujada és una mica relliscosa.
Quina canya de coves!!! I quina pena que l'incivisme ens castigui precisament a qui no som incívics. La gent, inexplicablement arriben a tots els forats però en poques ocasions per a deixar-los tal i com estaven, sinó per a empitjorar-los i llavors han de venir les regulacions o prohibicions. A la meva terra, a la Noguera també hi ha un racó, el forat de Bulí que es veuran obligats a restringir-hi el pas per a no malmetre el magnífic paratge que encara hi ha. I això suposarà que nosaltres que som d'allà i que ho sentim com a nostre, tampoc podrem anar-hi quan vulguem com fins ara.
ResponEliminaA veure si puc acostar-m'hi un dia jo a Torrelles i gaudir d'aquesta cova que sembla molt atractiva!
Fer pagar "Justos per pecadors". És la manera fàcil que tenen alguns poders per resoldre problemes.
EliminaLaura, si vas a les coves de Torrelles intenta que no sigui en cap de setmana.
Un lloc curiós i bonic , val la pena conservar-lo i tenir-ne cura, que després ens penedim de perdre'ls ! ;)
ResponEliminaCal conservar aquest lloc, Artur. I tota la resta de llocs naturals, de mar i de muntanya.
EliminaEm recorden alguns treballs infantils amb fang.
ResponEliminaCom que el terra és molt polsós, imagino que en un dia de pluja, fàcilment es deuen fer pastetes.
EliminaOstres, els budells de la Terra! Un lloc força interessant, pel que expliques, que val la pena visitar. Jo no n'havia sentit a parlar mai.
ResponEliminaÉs ben trist que l'incivisme d'uns quants l'hàgim d'acabar pagant tots plegats. Amb tot, és comprensible que calgui acabar posant restriccions...
Quant a la desobediència, és una cosa tan personal i que pot aplicar-se a tants conceptes, que no penso preguntar què vau fer! :-))
Si és per preservar les coves penso que l'Ajuntament de Torrelles fa bé de regular-ne les visites.
EliminaA la primavera l'accés era lliure i ara que a la tardor està prohibit accedir-hi...
Molt bona la metàfora que fas dels budells, Montse.
La versió de proximitat del The Wave de Arizona, es maco
ResponEliminaÉs interessant això que dius Pons: producte de proximitat.
EliminaHi vaig anar no fa massa temps, però he de dir que ens vam perdre una mica, per arribar a les coves el camí no és clar. Vam trobar alguna cosa molt semblant a la que ensenyes, però em sembla que ens vam perdre alguna cosa. Per contra, tinc alguna imatge guardada que no coincideix amb cap de les teves. Això sí, aquest color i aquesta textura de les parets sí que la vaig observar.
ResponEliminaRecordo el teu post Xexu, on ho comparaves amb la Wave d'Estats Units.
EliminaPodria ser que la confusió de diferents imatges fos deguda a unes altres coves properes. També es parteix del Coll de Can Riera , però són més amunt i no són tan espectaculars.