Una gentada s’està reflexionant a sobre. Gertrudis diu que:
“Si tothom calla
hem perdut la batalla...”
A sota una farola, en Miquel del Roig improvisa garrotins i altres
corrandes.
La poesia de Joan Brossa és present a l’acte. També la d'Enric Casasses dita per ell mateix.
Amics de les Arts, amics del tsunami.
“Diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem amb temps,
però que té llits de sobres”.
La Companyia Elèctrica del Tsunami
repeteix que la seva música i la seva poesia és tossuda i obstinada:
...senyors que maneu tant:
si escopiu al cel, us caurà a la cara!
si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
si escopiu al cel, us caurà a la cara!
si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
David Fernàndez i la Dharma donen veu al poema de Jordi Cuixart:
“Resistir
és vèncer
com estimar, voldrà dir sempre compartir”.
com estimar, voldrà dir sempre compartir”.
Gent de totes les edats, escolten com el Salva Racero, dona la cara.
I
com també ho fan la Montse Castellà, el Josep Bordas (de Pepet i Marieta) els
Catarres...
2 dies després, la tramuntana de la Jonquera es converteix en tsunami.
Com passa després d’un terratrèmol, hi ha rèpliques del tsunami a Girona, Salt, Osona, Terres de l’Ebre, Barcelona i a altres punts de Catalunya i Euskal Herria.
Es tallen carrers i carreteres.
Com passa després d’un terratrèmol, hi ha rèpliques del tsunami a Girona, Salt, Osona, Terres de l’Ebre, Barcelona i a altres punts de Catalunya i Euskal Herria.
Es tallen carrers i carreteres.
Incansables, pacífics i desobedients. “Tsunànimament alçats”.
La lluita pels drets de totes les preses i exiliades s’escampa.
El Tram Baix aturat i la policia esperant...
Quan demanes que t'escoltin i el teu interlocutor s'hi nega reiteradament només et queda l'opció de cridar una mica més. Pacífics, desobedients i sempre ferms.
ResponEliminaLa persistència i la no violència són dues de les claus principals de la victòria.
EliminaEl corcó democràtic.
As manifestações são um direito democrático ao protesto e à insatisfação, um direito à indignação, e muitas vezes a única forma de se ser ouvido.
ResponEliminaUm abraço a continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Ho expliques molt bé F. Manuel: "Les manifestacions són un dret democràtic a la protesta i la insatisfacció, un dret a la indignació i, sovint, l’única manera de ser escoltada."
EliminaObrigado.
La música i els versos, inseparables companys de viatge en les reivindicacions ... que sonin !
ResponElimina"Amb la música la revolta"
EliminaHi ha cançons que expliquen una època: "gent de mar, de rius i de muntanya..."
Mentre tot sigui música i gresca res a dir, no a la violència de cap cantó...
ResponEliminaEm pregunto de què han servit les eleccions, ara pacten quan tot està molt pitjor que a l'abril!
Bon vespre, Xavier.
La no-violència crec que és el camí, M. Roser.
EliminaTant de bo ho haguessin entès els que van dictar sentències tan i tan exagerades.
Si volen salvar el règim hauran de pactar.
No entenc com, amb tanta mobilització i entusiasme, encara no hem arribat al 50%...
ResponElimina¿què ens passa?
Moltes gràcies pel teu comentari al meu llibret, pobrissó, que ara s'obre al món...
Una abraçada.
Hi ha una ofensiva per terra, mar i premsa contra Catalunya. Molts habitants a Catalunya només miren mitjans de tv estatals que malparlen de la democràcia real i s'inventen una violència que no existeix.
EliminaPotser en un referèndum on no es pegui els votants sí que es tornaria a superar el 50%. De moment que no permeten fer-lo és que temen perdre'l.
El teu llibre Olga, un de més entre els teus moltíssims llibres!
Sí, Xavier, dies de reflexió. Un poble que surt al carrer massivament i canta per fer sentir les seves reivindicacions no pot acabar tan menystingut com alguns pretenen... Lamentablement, no hi ha més sord que qui no hi vol sentir...
ResponEliminaTenim un exèrcit sense armes, de poetes, de músics, d'activistes, de pacifistes, de feministes, de bona gent. Un exèrcit així és invencible Montse, per això no el volen ni veure ni escoltar, només el volen reprimir.
EliminaQuins artistes més solidaris i implicats tenim!!
ResponEliminaTambé de Terrassa!
He vist les imatges del moment del cant de l'Estaca de Pepet i Marieta i tota l'avinguda il·luminada amb els telèfons. Molt emotiu.
De Terrassa els Dr. Prats. L'Estaca tombarà el règim Risto,
EliminaOstres! Veig que no em va quedar el comentari... a vegades soc tan badoc que crec que acabo d'escriure i no clico "Publica". Deu ser això, suposo.
ResponEliminaUn gran concert, un gran tsunami pacífic i desobedient.... i no ens queda cap més remei que continuar i continuar.
M'agrada el que dius als comentaris del nostre exèrcit. No podem oblidar-ho. I no podem defallir.
Continuem Carme, ja no ho podem deixar.
EliminaEl Titot dels Brams al Concert de la Llibertat del Camp Nou de l'any 2013 va dir:
"aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i cada barri. "
Me'n recordo molt bé, em va i pressionar aleshores i m'ha tornat a agradar que tu diguessis això de l'exèrcit senze armes. Gràcies.
EliminaMoltes emocions aquests dies que narres. I el Tsunami no s'atura, ja ho saps. Perquè això ja no ho pararà ningú. #BeWater
ResponEliminaEncara que ens insultin, que ens calumniïn, que difamin la resitència pacífica i democràtica, la justícia ha de prevaldre, Xexu.
Elimina