dimecres, 11 de desembre de 2019

Cabrera a la tardor

     Totes els estacions són  bones per fer una excursió pel Collsacabra. Per a mi la millor és la tardor.
     Alguns arbres han perdut les fulles, i els prats intenten la primavera.  
    Un bon lloc per gaudir tots els colors del Cabrerès és des del Santuari de Santa Maria de Cabrera, des d’on contemplem el Pla d’Aiats.
     Des del cim algú ha recordat que hi ha innocents empresonats.
     Els ocells contemplen el paisatge des d’una alçada privilegiada.
      Nosaltres també. Albirem Sant Julià a vol d’ocell.
     Cingleres i estimballs.
      Ens hem alimentat l’ànima d’ocres, marrons, grocs i verds.
     A l’hostatgeria preparen el dinar, el que alimenta el cos.
     L’arròs de muntanya. Sempre el demanem, ja és una tradició.
      L’aigua de Collsacabra és molt saludable, no n’hi ha de millor.
     És hora de baixar. Si la tardor és color, la tarda el satura.
     Han pintat un Vayreda a tocar de la pista.
     És un pintor prolífic.
     No l’hi manca inspiració.

24 comentaris:

  1. Les teves excursions fotogràfiques em recorden la gran quantitat de llocs meravellosos que encara no he vist del meu país. Espero poder visitar-ne molts en el futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segueix la carretera de Roda de Ter a l'ESquirol, Risto. Ja veuràs el trencall.

      Elimina
  2. Em quedaria a viure a cada fotografia. Són Vayredes molt atractius i acollidors.

    Em porta molts records i molt bonics i tendres tant el Collsacabra en general, com el Santuari de Cabrera en particular. Hi havíem anat molt de nens i de joves. De grans també, però no tant. Ara mateix, fa un munt d'anys que no hi vaig a Cabrera. Al Collsacabra si que hi he anat moltes vegades i no fa gaire.

    Gràcies per dur-nos d'excursió blogaire...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vas tenir la sort de passar temporades de la teva infantesa a Roda de Ter, Carme. Això deixa solatge.

      Elimina
  3. Després de disfrutar de les imatges he aprofitat per fer un trago de vi ! 🍷

    ResponElimina
    Respostes
    1. Beure mirant el cel. Ja pot fer fred a Cabrera Joan. Aquest porró escalfa.

      Elimina
  4. Magnificas fotografias amigo Xavier e agora ia um arroz com aquele vinho tinto.
    Um abraço e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'arròs de muntanya s'assaboreix millor si el vi es beu en porró, F. Manuel.

      Elimina
  5. Quins colors mes macos i quin goig , passejar entre ells ! ;)

    ResponElimina
  6. Quina meravella de paisatges, Xavier; poques coses es poden comparar a l'estació dels colors d'aram! Ha estat un plaer aquest viatge virtual amb les teves imatges i els teus mots, i te'n dono les gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor s'escapa deixant-nos aquests colors, Montse. Gràcies a tu per acompanyar-me en el passeig.

      Elimina
  7. Ens fas anar d'exposició a exposició. Quina meravella! Se'ns acumula la feina a tots els qui volguem veure amb els nostres propis ulls aquests racons que ens ensenyes, encara que no està mal veure-ho amb els teus...

    ResponElimina
  8. Un post preciós, havia de ser de tardor, m'encanten sobretot la segona foto, la que parla de la inspiració...No sé si és massa saludable veure molta d'aquesta aigua, encara que sigui del Collsacabra, però si ens la bevem a galet...
    Bon vespre Xavier, decorat amb colors tardorals.

    ResponElimina
  9. El vi amb porró i a galet... tot i que crec que ja no queda gaire gent que sàpiga xerricar.
    Hi ha tradicions que es perden M. Roser.

    ResponElimina
  10. Els metges aconsellen beure de dos a tres litres d'aigua al dia. Però tractant-se de l'aigua de Collsacabra, com que és tan bona, amb un litre i mig crec que seria suficient.

    (Juraria haver deixat aquest comentari abans i ha desaparegut.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua de Collsacabra, igual que l'aigua de València, a vegades fa aparèixer o desaparèixer, JP.

      Elimina
  11. Amb aquest aliment de cos i ànima tens la salu t assegurada.

    ResponElimina
  12. Aixo, "els prats intenten la primavera", és ben bé així en aquesta època, ho he descobert aquest any. Després amb les gelades desapareixerà la verdor aquesta de tardor als camps. Una preprimavera, com a la tardor a vegades és una mica primavera. "A la vejez, viruelas". M'agrada l'expressió "intenten", molt lírica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es podria dir que la major part de les accions de la vida són intents, Helena. Intentem ser feliços i (com dirien els Manel) "a vegades ens en sortim".

      Elimina
  13. Ah, lladre! Amb aquest arròs la pujada té una bona motivació, segur que les cames no pesen tant coneixent el premi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa anys que, sempre que podem, mengem un cop a l'any aquest arròs a la tardor. I aixequem una mica el porró per contemplar el paisatge de la finestra a través del seu vidre.

      Elimina