Totes els estacions són bones per
fer una excursió pel Collsacabra. Per a mi la millor és la tardor.
Alguns arbres han perdut les fulles, i els prats intenten la primavera.
Un bon lloc per gaudir tots els colors del Cabrerès és des del Santuari
de Santa Maria de Cabrera, des d’on contemplem el Pla d’Aiats.
Des del cim algú ha recordat que hi ha innocents empresonats.
Els ocells contemplen el paisatge des d’una alçada privilegiada.
Nosaltres també. Albirem Sant Julià a vol d’ocell.
Cingleres i estimballs.
Ens hem alimentat l’ànima d’ocres, marrons, grocs i verds.
A l’hostatgeria preparen el dinar, el que alimenta el cos.
L’arròs de muntanya. Sempre el demanem, ja és una tradició.
L’aigua de Collsacabra és molt
saludable, no n’hi ha de millor.
És hora de baixar. Si la tardor és color, la tarda el satura.
Han pintat un Vayreda a tocar de la pista.
És un pintor prolífic.
No l’hi manca inspiració.
Les teves excursions fotogràfiques em recorden la gran quantitat de llocs meravellosos que encara no he vist del meu país. Espero poder visitar-ne molts en el futur.
ResponEliminaSegueix la carretera de Roda de Ter a l'ESquirol, Risto. Ja veuràs el trencall.
EliminaEm quedaria a viure a cada fotografia. Són Vayredes molt atractius i acollidors.
ResponEliminaEm porta molts records i molt bonics i tendres tant el Collsacabra en general, com el Santuari de Cabrera en particular. Hi havíem anat molt de nens i de joves. De grans també, però no tant. Ara mateix, fa un munt d'anys que no hi vaig a Cabrera. Al Collsacabra si que hi he anat moltes vegades i no fa gaire.
Gràcies per dur-nos d'excursió blogaire...
Vas tenir la sort de passar temporades de la teva infantesa a Roda de Ter, Carme. Això deixa solatge.
EliminaDesprés de disfrutar de les imatges he aprofitat per fer un trago de vi ! 🍷
ResponEliminaBeure mirant el cel. Ja pot fer fred a Cabrera Joan. Aquest porró escalfa.
EliminaMagnificas fotografias amigo Xavier e agora ia um arroz com aquele vinho tinto.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
L'arròs de muntanya s'assaboreix millor si el vi es beu en porró, F. Manuel.
EliminaQuins colors mes macos i quin goig , passejar entre ells ! ;)
ResponEliminaLa primavera d'hivern té els seus encants, Artur.
EliminaQuina meravella de paisatges, Xavier; poques coses es poden comparar a l'estació dels colors d'aram! Ha estat un plaer aquest viatge virtual amb les teves imatges i els teus mots, i te'n dono les gràcies!
ResponEliminaLa tardor s'escapa deixant-nos aquests colors, Montse. Gràcies a tu per acompanyar-me en el passeig.
EliminaEns fas anar d'exposició a exposició. Quina meravella! Se'ns acumula la feina a tots els qui volguem veure amb els nostres propis ulls aquests racons que ens ensenyes, encara que no està mal veure-ho amb els teus...
ResponEliminaGràcies Laura per aquesta mirada.
EliminaUn post preciós, havia de ser de tardor, m'encanten sobretot la segona foto, la que parla de la inspiració...No sé si és massa saludable veure molta d'aquesta aigua, encara que sigui del Collsacabra, però si ens la bevem a galet...
ResponEliminaBon vespre Xavier, decorat amb colors tardorals.
El vi amb porró i a galet... tot i que crec que ja no queda gaire gent que sàpiga xerricar.
ResponEliminaHi ha tradicions que es perden M. Roser.
Els metges aconsellen beure de dos a tres litres d'aigua al dia. Però tractant-se de l'aigua de Collsacabra, com que és tan bona, amb un litre i mig crec que seria suficient.
ResponElimina(Juraria haver deixat aquest comentari abans i ha desaparegut.)
L'aigua de Collsacabra, igual que l'aigua de València, a vegades fa aparèixer o desaparèixer, JP.
EliminaAmb aquest aliment de cos i ànima tens la salu t assegurada.
ResponEliminaEns hem de cuidar per dins i per fora Novesflors.
EliminaAixo, "els prats intenten la primavera", és ben bé així en aquesta època, ho he descobert aquest any. Després amb les gelades desapareixerà la verdor aquesta de tardor als camps. Una preprimavera, com a la tardor a vegades és una mica primavera. "A la vejez, viruelas". M'agrada l'expressió "intenten", molt lírica.
ResponEliminaEs podria dir que la major part de les accions de la vida són intents, Helena. Intentem ser feliços i (com dirien els Manel) "a vegades ens en sortim".
EliminaAh, lladre! Amb aquest arròs la pujada té una bona motivació, segur que les cames no pesen tant coneixent el premi!
ResponEliminaFa anys que, sempre que podem, mengem un cop a l'any aquest arròs a la tardor. I aixequem una mica el porró per contemplar el paisatge de la finestra a través del seu vidre.
Elimina