T’atreveixes a creuar aquesta porta?
Baixa avall.
Caminant o despenjant-te.
Més avall encara.
A l’avenc il·luminat.
On el sol vol entrar a l’infern.
On el Baix Camp és a les fosques.
Entra a les entranyes de l'Avenc de la Febró.
Al pessebre, en lloc del bou i la mula hi ha una ratapinyada.
Quan estiguis saciada de silenci i foscor torna amunt.
Deixa les tenebres enrere.
Alça't a la Claror...
...i gaudeix de la llum.
Estas passagens estreitas entre rochas são espectaculares.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Roques profundament belles, F. Manuel.
EliminaOoooh! Que bonic!
ResponEliminaUn altre lloc on encara he d'anar.
De moment gaudeixo del teu post, i de les teves fotos. Totes són precioses, però les que surten els que camineu i els que es despengen per la paret, impressionen molt. I les que es veu la llum del sol com es fica avenc endins, també! Maquíssimes!
Nosaltres tampoc no ho coneixíem: Fins ara que ens les han fet descobrir i acompanyat uns amics.
EliminaGràcies per la mirada, Carme.
Quins racons més bonics que tenim i que desconeixem !
ResponEliminaCuriós el pessebre , amb una ratapinyada fent pràctiques d'àngel ;)
I els que ens falten per conèixer, Artur. La cova és altíssima i la ratapinyada va triar el racó del pessebre per dormir.
EliminaUn lloc espectacular la Febró i desconegut per a mi !
ResponEliminaÉs molt proper a la Serra de Prades, Joan.
EliminaEts més bo que una guia Alpina, noi!
ResponEliminaTinc una caixó ple de guies Alpina, Laura. La majoria d'aquelles de tapes carabasses. I alguna de tapes vermelles o verdes, però la de la Serra de Prades no la tinc.
EliminaImpressionant de debò aquest indret que ens mostres, i impressionants les teves fotografies! Agraeixo la constatació que fins i tot en els avencs més fondos s'hi pot obrir pas la llum del sol, o la llum de l'esperança. I també que una vegada has arribat al fons, l'única opció vàlida és la de sortir-ne. Gràcies una vegada més per tanta bellesa!
ResponEliminaLa llum és com l'aigua, s'escola fàcilment. L'esperança a vegades dóna fruit, Montse.
EliminaI el tema restaurants/cases de menjar no el toques?? ;-)
ResponEliminaA la Febró vàrem dinar a una fonda que es diu "la Perdiu". Cuina casolana, Risto.
EliminaMare meva quins recorreguts pel país que feu, això si que és aprofitar la jubilació...Als que no sortim gaire del niu, ens feu un gran favor ja que ens permeteu veure retalls de natura desconeguts...M'ha fet molta gràcia això de la ratapinyada!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
A mi també em va fer gràcia el detall que la ratapinyada triés el naixement del pessebre per instal·lar-s'hi.
EliminaBones Festes, M. Roser.
Estimat Xavier, quedo alucinado de estas últimas fotografías, son fantásticas. Muchas felicitaciones y gracias por enseñarlas.
ResponEliminaOjalá coincidamos en alguna ocasión y si no, ya nos pondremos de acuerdo, si te parece.
Un saludo muy grande y muy buenas fiestas con todos los tuyos.
Gràcies J. Antonio. Bon Nadal també per a tu. Sí que ens trobarem algun dia.
EliminaSempre em sorprens, Xavier! És una meravella, tot! No sé si és el mateix lloc, ho dic perquè tenim uns amics a Reus que els fills van fer aquesta ruta (suposant que sigui la mateixa. És a Siurana) Em va dir que en un arbre, a peu del camí hi ha un cartell que hi diu: "Escolteu el silenci" Quina joia.
ResponEliminaBon nadal i any nou.
Segurament que coincideix la ruta, ja que vàrem veure l'arbre amb el senyal "Escolteu el silenci". Però més que a Siurana, és cap a Prades.
EliminaBon any, Josep.
Caram, desconeixia aquest lloc, que interessant. És un tipus de pràctica que no he explorat, no sé si m'acaba de fer gràcia això de despenjar-me per les roques...
ResponEliminaS'hi pot baixar, més o menys còmodament Xexu, per un camí. Només cal anar amb una mica de compte.
EliminaI a la cova no cal refregar-se pel fang per arribar endins, endins...
L'al·legoria del primer d'octubre (diuen que cal dir-ho així), és evident, i espero amb totes les forces que sigui veritat.
ResponEliminaEl Primer d'Octubre no se'ns esborrarà mai Helena. Ni dels sentiment ni del convenciment.
EliminaEls avencs cauen prop de Mont-ral, que n'està ple, també. Però mai m'ha agradat baixar a una cova, només una vegada prop del Tarn, a la Gofre de Padirac, que és sumptuosa i navegable, però al final produeix claustrofòbia.
ResponEliminaAra bé, els paisatges són preciosos, i agraeixo que els posis, tan ben retratats.
Molt bon Nadal i 2020, per fer força aventura, a banda de la política... Una abraçada.
Vàrem passar pel trencall de Mont-ral Olga. I vaig pensar en tu perquè sé que hi vas passar moltes temporades, i en alguns escrits teus en fas menció.
EliminaCom que tant aquest avenc com la cova de l'interior són de parets altes no produeix claustrofòbia.