dijous, 25 de juny del 2020

Wad-Ras: Cap dona en l'oblit

     Està finalitzant el mes de les catifes grogues.
De groc natural i necessari.
    Al meu barri, a Sants ja fa algunes setmanes que hem tornat a reunir-nos a la plaça un cop per setmana per reclamar la vostra llibertat. Amb màscara i distàncies.
     Estimada Carme, benvolguda Presidenta Forcadell,
   La represa va acompanyada de la reivindicació de llibertat. De la teva i la de totes les altres dones que com tu, patiu presó, exili o repressió.
    Dilluns 22 de juny vàrem ser davant de Wad-Ras, per donar-vos suport. Junt amb el grup de dones valentes, decidides que ho van organitzar. Incansables, determinades i compromeses de “Cap dona en l'oblit”.
   En veure’t arribar ens vàrem acostar a la vorera per la que t’encaminaves cap a la porta del centre penitenciari. “Presidenta! Presidenta!!” Va ser un dels crits més unànimes.
   Interiorment també pensava: “Consellera, consellera”. En les conselleres Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Meritxell Borràs, en la Marta Rovira, en l’Anna Gabriel, la Tamara...
    Quan ja eres dins, no devies poder escoltar la gent que des de fora seguia cridant. “És bona persona i és a la presó!”.
   Em vaig emocionar. Altres dones ploraven. La indignació de saber-te presa i la impotència de no poder-hi fer res més que reclamar la teva llibertat amb pancartes i crits ens fa tornar cap a casa una mica desanimats.
    La idea no és la de parlar de desànim. Al contrari. La reclusió per la pandèmia ha estat llarga, però els valors es mantenen. Les mobilitzacions també. Els granets de sorra que anem posant per a que arribi la justícia, algun dia serviran.
Aquest any de foc absent
les flames han durat poc.
Un desig escrit amb vent
deixa una rosa de foc.
  Una abraçada presidenta, consellera, diputada, exiliada, represaliada, encausada, presa...   
Sempre amb vosaltres.

Salut i República!

20 comentaris:

  1. Xavier, el que m'indigna és que els seus companys polítics no hagin sabut/volgut fer res per accelerar l'alliberament. No ho podem tolerar com a poble, però si els seus propis companys resten impassibles, i fins i tot ens denuncien quan ens mobilitzem pel seu alliberament... al final la gent se'n cansarà i els pobres pres@s ja van pels dos anys i mig a presó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "...sabut/volgut..." Jo hi afegiria pogut.
      Els piolins deuen estar a punt per a que els deixin actuar.I els jutges segur que ho faran.
      El que fa més mal per a mi és la manca d'unitat.

      Elimina
  2. Entre en Risto i tu,ja heu dit tot el que penso. Hi ha tantes coses que no entenc que es puguin fer, que ja quasi no entenc res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que d'aquí uns mesos tot es clarifiqui una mica, per al nostre país, la nostra República i sobretot per a les persones preses, exilades i injustament jutjades i condemnades.

      Elimina
  3. Enyorada Forcadell. És tot un exemple, i probablement qui més greu em sap que estigui a la presó encara ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots 9 són innocents, igual que els que són a l'exili. Però efectivament tenim una debilitat especial per a la Carme Forcadell. És una presidenta del Parlament immensa i va ser una gran presidenta de l'ANC.
      I és a la presó per fer la feina que fa qualsevol president de Parlament del món.
      És una vergonya que la Unió Europea la mantingui empresonada.

      Elimina
  4. Si ja ho dic sempre, les dones al poder, al món funcionaria millor...m'encanta aquesta quarteta de la rosa de foc...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però això no arriba els jutges tanquen les nostres dones a la presó. Gràcies per olorar la rosa de foc, M. Roser.

      Elimina
  5. Comparteixo el neguit per la manca d'unitat, Xavier. Tot plegat és molt trist i ja no sé que pensar, i si intento fer-ho és encara pitjor... Ens l'estimem, la Carme, i sentim impotència de no poder-hi fer més... M'agrada molt el post; les imatges, les teves paraules i els comentaris dels blocaires, profunds, enriquidors. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguirem clamant i reclamant Montse. Fins el seu alliberament. Gràcies a tu també.

      Elimina
  6. Entre tots ho heu dit tot, i estic d'acord amb vosaltres. Hi ha moltes coses que fan vergonya, una d'elles és la Unió Europea, ja ho crec, quant vulgui fer alguna cosa ja no farà cap falta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els de la U.E. s'omplen la boca parlant de valors i drets humans i mentrestant mantenen tancats en presó innocents. 9 persones catalanes pel sol fet de ser republicanes i demòcrates. Més les d'Altsasu...

      Elimina
  7. Tant de bo l'encertis, Xavier. Jo em sento pessimista. Per què triga tant a arribar aquesta justícia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Triga perquè no fem prou pressió? Perquè els partits catalans tenen altres prioritats? Perquè a Espanya no hi ha justícia i a Europa tampoc?

      Elimina
  8. Comparteixo els vostres comentaris ...

    ResponElimina
  9. La independència és un camí que encara no podem transitar, vell i nou com els números de la darrera foto, però no ho ha de ser per sempre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot això del Covid encara ha complicat més les coses. L'estat es recentalitza.

      Elimina
  10. Respostes
    1. Obrigado F. Manuel.
      La presidenta legítima del Parlament de Catalunya porta 828 dies empresonada per exercir la seva feina, que és la de donar veu, democràticament, a tots els diputats de la cambra.
      És totalment innocent.

      Elimina