dimecres, 25 de novembre del 2020

Un santsenc a Sant Cugat

      El santsenc ja de ben petit, quan era llobató, havia vingut d’excursió a aquest poble del Vallès Occidental.
      A Pins del Vallès, com es deia en temps de la guerra del 1936, un oncle molt jove, també santsenc, hi va començar a fer la instrucció per aprendre a ser soldat, abans de marxar a l’Ebre.
      El Pi d'en Xandri ja hi era.
      En dèiem Sant Colgat pensant que s’anomenava així.
      La rosassa de la façana  és un dels elements principals del monestir.
      Vist des de l’interior es glorifiquen els colors del vitrall.
      Si els humans han construït la façana del monestir, la natura ha guarnit un dels murs. I la tardor l’ha acolorit.
      Una altra de les joies arquitectòniques del monestir és el seu claustre.
El santsenc no troba paraules per descriure’l. Deixa que parli el silenci.
Els gegants de Sant Cugat
estimen la llibertat.
       A Sant Cugat hi falta un dels seus habitants més il·lustres. 
      El Molt Honorable  Conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, Sr. Raül Romeva i Rueda, empresonat per haver defensat les seves idees democràtiques pacíficament.
        Als carrers del centre de la vila ja han penjat el que seran els llums de Nadal.
       A les escoles pengen fulles de tardor a les finestres. 
      Alguns arbres es resisteixen a perdre les fulles... 
       ... d'una tardor que podria ser més amable.
        El rellotge marca l’hora. És hora de llibertat, ja és hora d’amnistia.




Publicat per a

26 comentaris:

  1. Joan Rodó i Galiana25 de novembre del 2020, a les 22:59

    Bona passejada Xavier ! 🙂 👍

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas26 de novembre del 2020, a les 12:25

    Benvingut al meu poble Xavier!

    Que bé que es veuen els colors de la rosassa! Jo fa pocs dies, també vaig fer una foto de la rosassa des de dins i no es pot comparar!

    El monestir i el claustre són molt bonics, els hauria d'anar a veure més sovint.

    I el pobret pi d'en Xandri, malmès però ben apuntalat i ben cuidat.

    Com el Vallès no hi ha res!
    Clar que la versió més actual és "Del Vallès no en queda res"
    Però tampoc és ben bé veritat, encara queden moltes coses boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de novembre del 2020, a les 13:21

      Gràcies per la benvinguda a Sant Cugat.
      El Vallès té bon cor, llàstima que hi ha qui ens vol amargar la vida, com els que atempten contra la natura, i el Pi d'en Xandri és un trist exemple, o els que empresonen innocents, més trist encara.

      Elimina
  3. sargantana26 de novembre del 2020, a les 12:39

    Es maco, pero es maco tambe com t el mires
    com el veus...
    amb els seus records i els seus racons

    petons de sargantana

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de novembre del 2020, a les 13:22

      Diuen que els petons de sargantana són freds? No sempre.

      Elimina
  4. sa lluna26 de novembre del 2020, a les 14:54

    Una altra passejada magnífica. He de dir que tinc predilecció pels claustres i aquest et deixa sense paraules. Com la façana del monestir, amb aquesta portalada i el rosetó impressionant.
    Gràcies, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de novembre del 2020, a les 19:28

      Gràcies a tu Lluna.
      Quan ets a un claustre tens la necessitat de fer-hi la volta sencera.

      Elimina
  5. M. Roser26 de novembre del 2020, a les 19:33

    Dons apa, ara seguint el Sansenc em passajaré per Sant Cugat, que no ho conec massa malgrat haver-hi estat alguna vegada...És un poble senyorivol! M'agrada la foto de la façana del monestir, amb la pared del costat tota plena d'heura...

    ResponElimina
  6. M. Roser26 de novembre del 2020, a les 19:34

    Gràcies per fer-nos de guia!!!

    ResponElimina
  7. Risto26 de novembre del 2020, a les 22:43

    Una ciutat del Vallès ben connectada amb Terrassa. Hi tenim bones relacions. I també castelleres, una de les principals aficions del HC Romeva. El recordo fent pinya per als Minyons...
    A Sant Cugat hi he treballat, molt a gust, a diverses escoles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de novembre del 2020, a les 23:44

      Un bon casteller fa pinya per ajudar en la seguretat també dels castellers "rivals".

      Elimina
  8. Sergi26 de novembre del 2020, a les 23:23

    A Sant Cugat hi he estat molts cops, de concerts i sobretot fent castells. I allà havia coincidit amb en Romeva, diria que encara no era Conseller, però ja jugava un paper en tot plegat. I a la seva colla, els Gausacs, hi participava activament, no només per figurar, era un casteller actiu, a jutjar per les posicions que ocupava. Un orgull de persona, i actualment un privilegi compartir projecte polític amb ell, tot i que la seva situació personal no sigui la desitjada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol26 de novembre del 2020, a les 23:51

      Quan ell ja era conseller i jo encara treballava, en una ocasió jo anava carregat i em va aguantar la porta tot esperant que jo passés davant. Li vaig demanar que passés ell: "Conseller, vostè primer". Però tot i ser el conseller va insistir en aguantar la porta i donar preferència a un treballador. És una excel·lent persona, i no només per aquesta anècdota.
      Sí Xexu, tens un privilegi. Tenim un privilegi de comptar amb persones com ell. Per això el mantenen tancat.

      Elimina
  9. Teresa Duch27 de novembre del 2020, a les 17:40

    Magnífic aquest recorregut per Sant Cugat, Xavier, com ho són tots els que fas pels pobles de la vora i de més lluny. No és només ensenyar-nos els espais, sinó l'enfocament que en fas, el de la càmera i el dels teus ideals, que comparteixo, dels quals no t'oblides mai.

    ResponElimina
  10. artur28 de novembre del 2020, a les 19:06

    Una altre gran passejada de la mà del sansenc !. Molt maca las imatges de la rosassa acolorida i del claustre .
    Salut per seguir viatjant ; )

    ResponElimina
  11. Helena Bonals29 de novembre del 2020, a les 18:13

    Aquestes superposicions dels dibuixos i els escrits de Raül Romeva han quedat molt bé. La llum del sol a la tardor és el símbol de la tardor que podria ser més amable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol29 de novembre del 2020, a les 22:12

      "...Decidits, pacífics i units"
      Tant de bo s'aconsegueixi.

      Elimina
  12. Francisco Manuel Carrajola Oliveira4 de desembre del 2020, a les 10:49

    Belas fotografias, gostei de tudo o que vi e a luta continua.
    Um abraço e bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
  13. Himawan Sant4 de desembre del 2020, a les 14:08

    L’arquitectura dels arcs de pilars del monestir és molt bonica ..., em va sorprendre la seva bellesa. Salutacions des d'Indonèsia.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)