Torroella de Montgrí
és la vila on va néixer l’Honorable Consellera de Treball, Afers Socials i
Família, la Senyora Dolors Bassa, que actualment és a la presó per defensar pacíficament
les seves idees polítiques.
Els que ja tenim una
edat coneixem moltes de les seves sardanes. Qui no ha cantat “El saltiró de la cardina”? “Pageseta moreneta, vull cantar-te una cançó...”
Si la consellera fos a casa, Torroella de Montgrí encara seria més lluminosa.
Ara que no puc viatjar, he passejat de la mà amb tu per Torruella. Ha estat un passeig molt aclaridor, des dels seus carrers, els espais culturals, els edificis històrics i el sentir de la seva gent.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier! 🍁🍃
Ha estat un plaer la teva companyia en el passeig, Paula.
EliminaTorroella és casa... hi anem ben sovint, a comprar, al mercat o simplement a passejar pels carrers o vora el riu. La Dolors Bassa hi és sempre present. Tant de bo puguin ser tots ben aviat a casa,..
ResponEliminaGràcies al teu comentari m'he adonat que escrivia el topònim tal com ho pronunciem al Pla de Barcelona.
EliminaJa està corregit.
Cada dia que la Dolors, i els demés pres@s polítics, passen a la presó creix el meu odi a l'estat espanyol. No ho puc evitar...
ResponEliminaL'Estat espanyol està massa implicat en la repressió. És al seu ADN
ResponEliminaVes per on , no hi he estat mai a Torroella de Montgri, només he vist al castell passant per la carretera...Gràcies a aquest sansenc he conegut indrets de Catalunya que només en sabia el nom! Per cret , jo també dic Tarruella!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Sempre m'ha fet gràcia escoltar Tarroella.
EliminaJa que ho coneixes, et diré que els de la Pera, anomenen Púgul al poblet veí de Púbol.
Jo tampoc conec Torruella però de la teva mà és un plaer veure coses i viatjar per tot arreu.
ResponEliminaDoncs gràcies Laura per acompanyar-me en els viatges.
EliminaLa meva millor amiga té una casa entre Torroella i l'Estartit, hi he estat moltes vegades, però no havia vist tot el que ens mostres mai. És tot molt bonic en les teves imatges!
ResponEliminaUn bon lloc, prop de les Medes. La propera vegada que vagis a visitar la teva amiga, fes una volta per Torroella, segur que t'agradarà.
EliminaTampoc conec el poble, però amb el teu reportatge, donen ganes de visitar-lo (en quan si pugui anar ! ) i bó és, recordar les sardanes (una mica oblidades...) i que val la pena reivindicar , tant com la tornada dels injustament empresonats, així tindrem més llum i més alegria !.
ResponEliminaSalut !!
Sí, Artur, ens falten totes dues coses: llum i alegria.
ResponEliminaPara mí, a veces, la atmósfera que creas con los recorridos y las fotos, roza la excelencia. ¿Dónde hay que firmar para seguir viajando en primera?
ResponEliminaGràcies Chiloé. La propera vegada pots venir de franc.
EliminaCom saps, he estat per allà dalt aquests dies, no vaig passar per Torroella, però sí que veia el Montgrí molts cops en la distància. En el poble de la Dolors només recordo haver-hi estat per un concert, fa molts anys. Però va ser molt mític, això sí. Difícilment l'oblidaré.
ResponEliminaHo sé. Torroella és inoblidable en molts aspectes, Xexu.
EliminaQuan has passat per Torroella?
ResponEliminaEl 26 d'octubre, era dilluns.
Elimina