dissabte, 17 de juliol del 2021

Vall Ferrera

      He trucat a la porta de l’aire.      M’han vingut a obrir els xiscles de les orenetes.       Un grapat de dolços records.      Les olors d’un pom de flors boscanes.      I la de l’hort del matí.      La solitud d’una ermita.      L’espiritualitat d’un capvespre.      Encara no he perdut el camí.      D’una fita de llibertat que sempre em guia.      El vent de l’amor m’hi du de la mà.      Allà on sempre ens retrobem...     ... amb somriures que trobem a faltar.      I som els penúltims de marxar de la vall.      De noves carenes per descobrir.      Deso una estona les botes d’alta muntanya...    ... i em calço unes belles (i velles) xiruques.      Per viure matins a raig i càlides i refrescants tardes d’estiu.      Vespres de música d’acordions.     De pobles que fa més de 1.000  anys que hi són.



30 comentaris:

  1. Un altre passeig per terres noves per a mi, amb colors i olors diferents, amb aires mil·lenaris de llibertat.

    Aferradetes de nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he posat cap fotografia de la lluna, però com et deus imaginar, la lluna és l'element imprescindible del cel de la Vall Ferrera.
      I quan se'n va a dormir ens regala la fosca, per gaudir intensament de les nits estelades.

      Elimina
  2. Unes imatges precioses, una vall que conec força bé. Com sempre els teus pensaments són un bàlsam per a mi .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem compartit passeigs i excursions per aquestes valls. I pensaments.

      Elimina
  3. Al Carib mexicà on em trobo, si truques a la porta de l'aire, et pot sortir un huracà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs millor que no hi truquis, no sigui que el despertis!!

      Elimina
  4. M'agrada molt aquesta teva manera poètica d'explicar els llocs.
    També m'agrada molt aquest país que tenim, on pots trucar a la porta del vent i t'obre la porta un xiscle d'orenetes. I on sempre hi ha una carena per descobrir i un poblet que no has vist mai. I aquests gorgs que enamoren.

    Moltes gràcies, Xavier, una abraçada.

    ResponElimina
  5. Les teves fotografies i paraules encara fan més bonics tots aquests paisatges i t'hi transporten. Tenim un país ple de llocs i racons que val la pena conèixer. Gràcies per oferir-nos-els a través del teu espai.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tu per visitar aquests indrets de la mà d'aquestes fotografies.

    ResponElimina
  7. Xavier en aquests llocs també es veuran cels meravellosos, plens d'estrelles i lluminositat astral. Com sempre les fotografies meravelloses i les paraules d'acord a les imatges, Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant!Les fotografies que il·lustren aquest post són totes fetes a la Vall Ferrera.
      https://xavierpujolguarro.blogspot.com/search?q=estrelles

      Elimina
  8. L'altre dia, llegia en algun lloc: NO TOT SÓN CIMS. I tot i que ja ho tenia clar, vaig pensar en la de llocs fantàstics que hi ha sense anar a buscar cap cim. I està clar que a tu el vent de l'amor et du a molts llocs i no sempre són cims...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert Gemma: "no tot són cims".
      Però com va dir Marta Pessarrodona amb veu de Guillermina Motta:
      "Jo que no puc donar consells
      perquè jo, jo sóc amb ells"

      Elimina
  9. Una nova i engrescadora travessa ens ofereixes novament i ens fas "dentetes" hehehe... A gaudir-ho molt !!.
    Encara en venen de xiruques ?? He recordat les que em va regalar el meu padrí, al que li agradava també, tant i tant la muntanya !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les veritables xiruques fa més de 30 anys que es van deixar de fabricar. Aquest parell les vaig comprar fa una colla d'anys justament a Àreu. El poble de la darrera fotografia, a la capçalera de la Vall Ferrera. Eren les últimes que els quedaven.

      Elimina
  10. Jo també et dic com l'Artur, "em fas dentetes", Quines fotos tan boniques d'aquests indrets muntanyencs amb valls, rierols, flors, muntanyes altes, ermites...
    I que bé que escamina amb xiruques, també m'havien acompanyat a triscar per la muntanya...
    Que gaudeixis molt de tanta bellesa, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan es gastin aquestes velles xiruques ja no es podran substituir. És clar que jo també estaré molt gastat...

      Elimina
  11. Les teues imatges i els teus textos fan que la meua estimada Vall Ferrera em semble encara més bonica. Estic convençut que, en alguna altra vida, hi vaig viure, però en aquesta --que al remat és la que compta-- tinc moltes ganes de tornar a veure i viure els seus verds esplèndids. Gràcies per acostar-me'ls un poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si vas viure a la Vall Ferrera potser treballaves el ferro? El que és segur és que a les teues estones lliures observaves flors, papallones, ocells..

      Elimina
  12. Me gustan esas palabras e imágenes tuyas, donde todo tiene vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que el teu amor a la vida i/o a la bellesa t'ho fa interpretar així.

      Elimina
    2. Pues no lo sé, pero viendo y leyendo todo esto realmente me entran deseos de volar. A veces el sentir es más placentero que el saber.

      Elimina
  13. Ai, què seria de tu sense la teva estimada Vall Ferrera! No hi ha any que no la visitis, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És així, fa molts anys que ininterrompudament passem uns dies a la Vall Ferrera. Sense descuidar tampoc, la Vall d'Àneu, l'Aran, la Cerdanya...
      Què seria de tu Xexu sense les teves experiències del pa sucat amb oli?

      Elimina
  14. Que puguem veure aquests paisatges, quasi sempre Pirineu, de la teva mà és un privilegi, Xavier. Si a més a més coincidim en desitjos de justícia i llibertat ja és un plaer. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi és un plaer comptar, també, amb lacteva companyia.

      Elimina
  15. "He trucat a la porta de l’aire": "knock, knock, knocking on heavens door", em recordes! Com amb aquesta anotació que poses reivindicant l'amnistia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bona la cançó del Bob Dylan a la que et refereixes. Però diria que ell es refereix a la porta del cel en el sentit de Paradís.
      Els pobles que no tenen llibertat sempre l'han de reivindicar.
      Però els tirans no escolten mai.

      Elimina