Com que és dia laborable i és d’hora, es compleixen els versos de Joan Maragall:“Verge de la Vall de Núria
voltada de soledats”.
Des de la vall de la Coma d’Eina s'albira el pic, on hi
resten dues clapes de neu. El crit d’una
marmota trenca el silenci i la soledat. Tenim companyia. Més amunt un isard
contempla dos excursionistes que pugen lentament cap els seus dominis. L’isard s’afegeix al
seu ramat, i s’allunyen de la presència de les dues figures estranyes. Aquest ramat d’isards
cada dia té l’oportunitat de contemplar, a més de l'Eina, la immensitat de carenes, com la que
admirem ara mateix: el Nou Fonts, el Nou Creus, la Fosa del Gegant, el Pic de l’Infern... tots ells de més de 2800 metres. Trepitgem una d’aquelles
clapes que vèiem tan amunt: ja som gairebé al Pic d’Eina. Tenim una gran
alegria perquè han indultat els 9 presos polítics: dues dones i set homes. Però... i els exiliats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Josep Puig, Josep Miquel Arenas (Valtonyc), Marta
Rovira, i Anna Gabriel? I els que encara resten
a la presó com el cantant Pablo Hassel i el jovent d’Altsasu? I els 3.000 processats,
víctimes de la repressió?
Dalt del Pic d’Eina (2.794m)
pensem que tenim una eina, moltes eines. A vegades la
prudència ens fa abandonar un camí. Volíem fer també el Torre d’Eina però uns
núvols ens adverteixen que serà millor fer-lo un altre dia. El Pic de Núria (2784m) és
més a prop i suposem que, malgrat que el Puigmal comença a tapar-se, el temps aguantarà i podrem fer el
cim. I l'assolim. Just quan comencem a
baixar del Pic de Núria comença a ploure i aviat la pluja es
converteix en pedregada. Els imprevists, ja
ho diu la paraula, no es poden evitar. Els cims de les muntanyes que al
matí eren verds, després de la pedregada semblen nevats. Just quan arribem de
nou al Santuari de Núria l’aiguat es desferma i plou a bots i a barrals. Però ja ho diu la
dita: “després de la tempesta reneix el
sol”.
Com que és dia laborable i és d’hora, es compleixen els versos de Joan Maragall:
Des de la vall de la Coma d’Eina s'albira el pic, on hi
resten dues clapes de neu.
Estas montanhas são de uma grande beleza.
ResponEliminaFelizmente que os presos politicos foram indultados.
Um abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Les muntanyes de Núria són ideals per iniciar-se a l'alta Muntanya. I a l'hivern hi ha neu segura.
EliminaQuina bellesa de fotografies!!!! Meravelloses. Quines muntanyes i quina capacitat de captar allò que veuen els teus ulls. Bravo amic, bravo.
EliminaGràcies Mercè. Compartim l'estima per aquestes muntanyes.
EliminaJa fa un grapat d'anys que no he estat a Núria. Per ser més exactes aquest pròxim setembre en farà onze, el 2010 hi vam passar part de les nostres vacances d'estiu.
ResponEliminaAleshores no vaig aprofitar per pujar al Pic de Núria, però sí que també ens va agafar un xàfec imprevist mentre visitàvem el Via Crucis monumental i vam arribar al Monestir completament xops. Per sort, teníem habitacions llogades a l'hotel i la cosa no va passar d'una simple ser una anècdota sense més conseqüències. De totes maneres, vista la coincidència amb el que expliques, començo a pensar que el qualificatiu "imprevist" no és massa adient per definir els xàfecs a Núria que es veu que són tan habituals que gairebé ja els pots donar per previstos d'entrada. :-D
Tens raó Mc. Arribar xop a Núria, havent sortit al matí amb un dia assolellat és un clàssic.
EliminaUnes fotos fantàstiques, m'agraden especialment les dues que ens mostren la tempesta. Visualment em semblen molt atractives, tot i que en viu no deu fer molta gràcia.
ResponEliminaEncara queda un llarg camí per donar per acabada la manca de llibertat...
Aferradetes, Xavier.
Per fer aquestes fotografies de la tempesta vaig haver de treure la màquina de sota la capelina amb totes les precaucions per a que no es mullés. Al terra costa de distingir però es veuen els granets de pedra. Per sort eren petits: els més grans devien ser com pèsols dels fins.
EliminaA més a més del tot el que esmentes: exiliats, represaliats, empresonats encara hi ha el lladrocini de les multes multimilionàris que roben la vida a tanta gent. És d'una injustícia flagrant i d'una impotència esfereïdora.
ResponEliminaLes muntanyes ens donen pau i val la pena aprofitar-la. La pau,la bellesa i la sorpresa i també els imprevistos, sovint ben esperats també.
La repressió econòmica-judico-policial-penal-inquisitorial no cessa.
EliminaLes muntanyes i la meteorologia, fan gaudir els sentits.
els Paisatges i animals em són molt familiars per a mi ! 😀💦😃💦😀 👍
ResponEliminaSegur que els coneixes. Núria i Queralbs sou veïns.
Elimina"Una muntanya escarpada
ResponEliminamig encoberta de neu..."
Quines fotos tan boniques i és que Núria és un lloc espectacular. Veig que us ho vau passar bé, malgrat la ruixada!Em feu una mica d'enveja sana...
Bon vespre, Xavier.
Comprovo que et saps els goigs de:
Elimina"la Mare de Déu de Núria
anem tots a visitar".
Gràcies a tu per la visita.
Ostres, que m'enganxi una pedregada a mitja excursió no m'ha passat encara mai. És una experiència que tampoc em cal viure, la veritat. Però sí que he trescat per aquests verals. L'olla de Núria és meravellosa per estirar les cames. Intentaré anar per allà prop les properes setmanes, a veure si me'n surto.
ResponEliminaHe trigat una mica a contestar Xexu. Hem estat uns dies fent els Carros de Foc Plus, els refugis on no havíem dormit quan vam fer la Carros de Foc clàssica.
EliminaEspero que puguis fer aquesta excursió, estirar les cames i sense pedra ni pluja.
El meu germà hi va ser aquest passat cap de setmana.
ResponEliminaJo fa molt de temps que no passo per Núria, i em penso que ja toca.
I pujar al Bastiments que mai l'he pujat.
El Bastiments és més de la zona d'Ulldeter que de Núria. Però si tens ganes d'anar-hi des de Núria també es pot fer.
EliminaQuines imatges tan fantàstiques, i quines ganes de tornar a Núria després de molts anys.
ResponEliminaMolt bonica excursió amb companyies inesperades com la marmota i sorpreses no tan agradables com les tempestes... una mica de tot.
Gràcies per compartir aquests paratges, Núria i el seu entorn són llocs que val la pena visitar.
Sempre he pensat que les persones que us dieu Núria teniu un nom molt bonic.
EliminaLa meva tieta (i padrina) se'n deia. També tinc una neboda, una cunyada i una re-neboda que se'n diuen.
Ui ! Us va anar de poc, la pedregada !. Però veig que teniu bon ull per les tempestes i sabeu escollir el moment per a cada cosa . Felicitats i també per les fotografies :)
ResponEliminaLa pedregada sí que ens va tocar, però per sort era pedra petita.
EliminaGràcies per haver-te mirat les fotos amb bons ulls.
Benvingut sempre el sol de després del temporal!
ResponEliminaI que de passada eixugui la roba!
EliminaPrecioso en todos los sentidos. Y yo insisto: Convertir en alta traición algo tan elemental como hacer una consulta a un pueblo obedece a un país enfermo atestado de ignorantes. Tus intenciones son siempre ambiciosas (en su connotación más positiva), y es imposible para mí estar a la altura de tus posts. No así para tus comentaristas de cabecera. No tienen más tope que su talento (Que, por cierto, es mucho)
ResponEliminaMuchas gracias .Chiloé, también en todos los sentidos.
EliminaXavier, em sembla que després de "Balandrau, infern glaçat", qualsevol fenomen meteorològic que vegi a la muntanya m'hi farà pensar. Me n'alegro que només sigui un pensament particular i que poguéssiu arribar sans i estalvi, però Déu n'hi do de la pedregada i la pluja. I tu encara fotografiant...
ResponEliminaUna abraçada!
Els canvis imprevisibles del temps a la muntanya, per sort a l'estiu (exceptuant els llamps) no acostumen a tenir conseqüències tràgiques.
EliminaAvui mateix acabo de tornar de fer una travessa per l'Aran i el Pallars i una tarda va començar a ploure 10 minuts després d'arribar al refugi.
I de fotos n'he fet.... encara no les he comptat!