diumenge, 19 de juny del 2022

Puigsacalm

    Em sento arrelat als boscos del Puigsacalm.
    A mitjans de juny, en aquesta primavera excepcionalment calorosa, la naturalesa ens convida a la fresca de la fageda del Puigsacalm.
        L’entorn de la Font Tornadissa ens refresca la gola i tots els sentits.
       El sol encara és baix i intenta escalfar aquests indrets.
    Quan deixem el bosc enrere, la frescor es manté, per la verdor i l’airet de l’altitud. Contemplem les panoràmiques de la serra de Bellmunt i el poble de Vidrà.
    El camí al cim del Puigsacalm és un passeig agradable malgrat la pujada.
    Són les 10 del matí. Agraïm haver matinat per ser al cim del Puigsacalm (1.515m) 
abans que hi arribi la calor. El premi és contemplar des de l’altura la serra de Cabrera i la Vall d’en Bas.
    Ben a prop hi ha el Puig dels Llops (1.486m) i aprofitem per a pujar-hi.
    Mirem cap al Puigsacalm, que hem deixat enrere. Un voltor se n’hi va.
    La visió de l’ermita de Santa Magdalena ens atrau a arribar-hi. No estava programat, però anem bé de temps. Sabem que haurem de baixar molt, per després tornar a pujar.
    En passar pel Puig Corneli (1.361m) veiem d'esquena, l’estel que ara està apagat.
   Aquest darrer Cap d’any el vam veure des de Can Trona il·luminant les valls d’en Bas.
    Quan arribem a Santa Magdalena l’Enric pren uns apunts per pintar una de les seves aquarel·les.
     Jo m’espero a l’ombra d’un freixe. Ara sí que la calor ens atrapa i hem de buscar les ombres.
    Des de Santa Magdalena es veu bé el poble de Sant Privat d’en Bas.
    Tornem a les fagedes del Puigsacalm. Dos vedells s’enretiren quan ens hi acostem. Mentalment els demano perdó pel tràfic que la humanitat en fem de les seves vides.
        El sol ha pujat i ens tornem a aturar a refrescar-nos a la Font Tornadissa.
    El camí que resta fins al Coll de Bracons és per dins del bosc.
A vegades als excursionistes ens passa que inexplicablement, malgrat haver fet moltes excursions pels seus voltants, no hem assolit un cim tan emblemàtic com el Puigsacalm. 
    I això que (en el meu cas) fa més de 30 anys que un dia vaig dir: un dia d’aquests el pujarem.
    Ja està corregit!

22 comentaris:

  1. I ho vas dir bé, "un dia d'aquests el pujarem" i ha arribat el dia.
    Em satisfà veure aquesta verdor, malgrat la calor. Veient les fotos. gairebé sento la frescor d'aquests paratges tan bonics.
    Als que no ens va bé caminar, ens va bé passejar amb tu des de la teva mirada.
    Gràcies!.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final (si hi ha sort) tot es pot resoldre. Gràcies a tu per les aferradetes, Paula. Les necessitem.

      Elimina
  2. Fita aconseguida i mai millor dit !. Felicitats i agraït per apropar-nos aquest petit paradís !! ;)
    Salut !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una sort que tenim els jubilats. Poder anar a llocs com aquest quan hi ha poca gent. Gràcies Artur.

      Elimina
  3. Gràcies per fer-nos sentir l'arrelament a aquests boscos, notar la frescor de l'aigua i admirar aquests paisatges tan bonics que tenim.
    I enhorabona per una nova fita aconseguida, pas a pas fent camins.

    Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per la companyia, Núria. El teu nom sempre ens remet a la muntanya.

      Elimina
  4. S'agraeixen molt aquestes fotografies que ens refresquen de la calorada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les ombres i el verd s'agraeixen. I si a més fa una mica d'airet millor.

      Elimina
  5. Que bé que finalment hi hagis pujat. Jo hi vaig pujar una vegada i em va semblar que hi tornaria més d'un cop i al cim, al cim, tampoc hi he tornat més.

    Molts gràcies per les fotografies, dona gust de veure-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara hi ets a temps... ja et vagarà. Gràcies a tu, Carme.

      Elimina
  6. Doncs això és un gran què, la muntanya no te l'acabes mai, poder assolir un cim que tenies pendent i no havies trobat el moment de fer, sempre fa goig i et queda sensació de feina feta. Que bé poder-te apuntar el Puigsacalm. Nosaltres el vam fer fa uns anys. Però enguany anem fatal d'excursions, a veure si ens hi posem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vosaltres sou joves, Sergi. Us queden anys i panys. I muntanyes.

      Elimina
  7. Hola Xavier, es pot ben dir que tu si gaudeixes de la jubilació, trescant per aquestes precioses muntanyes...M'has fet recordar que , el pare, quan feia de mestre a Sant Pere de Torelló, va pujar tot sol al Puigsacalm i la gent no s'ho creia, però va donar tants detalls del camí , que el final, van haver de claudica...Com que era xic i escanyolit!!!
    Bones caminades , Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si va pujar a peu des de Sant pere de Torelló
      va caminar el doble que jo.
      Nosaltres vam partir des del Coll de Bracons .
      Gràcies per explicar l'anècdota, M. Roser.

      Elimina
  8. Xavier, a vegades oblidem allò que ens vam prometre, per inabastable. Felicitats per haver-ho aconseguit i mantén sempre aquestes arrels i aquesta estimació als boscos i a les muntanyes. No hi ha dubte que formen part de tu.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Ja es trobaven a faltar les teves fotografies de muntanya.
    Bona excursió al Puigsacalm que encara no he fet mai. Encara no he descobert la Vall d'en Bas com cal. Però estic convençut que no trigaré gaire...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves-hi aviat Risto, abans de que algun volcà es cruspeixi la Garrotxa.

      Elimina
  10. L'aquarel·la del final és teva! Molt maca! Felicitats per haver-ho aconseguit.

    ResponElimina