El nom d’aquesta
travessa (Corre amb el vent) és
gairebé casual. És el resultat de combinar les primeres síl·labes d’alguns
refugis on hem dormit: Corre (Co de Conangles
i de Colomers) re (de Restanca) amb el vent (Ventosa) (Estany de Colieto)
El que no fem és
córrer, més aviat al contrari. Anem al nostre pas, gaudint de les vistes
canviants que descobrim a cada nova passa. Abans de baixar al
refugi de Colomers pugem a la capçalera de la vall, i passem per l’Estany més
alt del Cercle de Colomers, el Gelat, a 2.600m (Tossal dels Ossos 2624m)
Deixem les motxilles
al coll i pugem el Tossal dels Ossos, allà on, de tant en tant, hi feia la
migdiada el llegendari Joan de l’Os.
(Estany de Podo i Pic de Ratera)
De Colomers a la
Restanca
Com a cada etapa, de
bon matí comencem a caminar, avui vers el Port de Caldes, des d’on, amb una
mica de zoom, veiem nítidament el massís de la Maleïda. (Aneto i Maladeta)
Passat el Coret d’Oelhacrestada
passem per uns altres estanys.
El refugi on vam
passar-hi la nit fa 3 jornades, avui l’albirem arribant per un altre camí.
Darrera etapa: de la
Restanca a Conangles.
Si l’anada de
Conangles a la Restanca la vam fer pel llac de Mar, la tornada la fem per un
altre camí: pel Port de Rius. (Llac de Rius)
La visió s’eixampla
a mesura que ens acostem a la fageda de Conangles, on es espera l’ombra
acollidora, ja que a mesura que baixem d’altura, puja la temperatura. (Panoràmica del Molieres)
Trobarem a faltar veure diàriament ses
majestats: els pics dels Pirineus. Fem una promesa que sempre complim:
tornarem!