Trobo a faltar el
primer capvespre que vam passar al Port.
Amb la seva llum
irreal que tenyia el mar de calma.
A l'hora baixa quan a
l'aigua fresca de la cala només s’hi banya una parella de
vells nudistes.
La lluna s’ha posat
el somriure creixent. Té vergonya i s’amaga rere un núvol.
Si al Cap de Creus
van ser els primers en veure despuntar el sol,
els segons vam
ser els pocs matiners del Port: una sirena i jo.
Al migdia és una
bona hora per visitar la cova del Vell Marí, i explorar el seu interior.
Potser en algun racó del mar encara hi resta algun vell marí el suficientment
astut per passar desapercebut als depredadors humans.
I si mai ens el
trobem en aquella cala que és a recer de la tramuntana?
M’arriba la veu de
la Maria del Mar cantant el poema de Joan Vergés.
Camí de vela blanca
La llum del nostre amor
És una flor que es tanca
Trobaré a faltar respirar
la matinada, l’olor del mar, l’aroma dels pins...
...de fonoll, de
figues de moro i de romaní.
Capvespres de sal.
Sal-vatges...
... i nits d’amor.
