Bestioles

 

      — Quiquiriquic!

      — No em toquis la cresta que ja saps que no hi pot haver dos galls en un galliner...

       — Tan bé que dormia i m’ha despertat aquest gallet impertinent.

        — T’estimo gallineta.

       — Això els ho dius a totes. O jo o les altres, tria.

       — M’estan atabalant amb tant de coco-ro-coc.

       — “Espereu que si jo baixo sabreu qui és el PAsqUal”.

       — Que hi hagi pau, Pau.

       — Les muntanyes són imponents, però l’herba fresca és tan bona...

       — Bonic tord, et puc disparar una fotografia?

      — Fes-me un retrat, però no disparis!!

       — Papallona bonica, ets com una reina.

      — No em vinguis amb romanços! Saps que soc republicana.

       — No feu cas de la meva veu enrogallada i escolteu el poeta: penatge blanc, he vist una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa.

       — Jo també tinc el penatge blanc. He sortit a estirar les cames amb aquests estiuejants de companyia.

 —     I què faré jo mentre duri l’eclipsi?

  No us amoïneu, trigaré una estona a tornar a eclipsar aquell senyoràs que es pensa que mana.