dijous, 15 de setembre del 2022

Port Salvatge

            Trobo a faltar el primer capvespre que vam passar al Port.
       Amb la seva llum irreal que tenyia el mar de calma.
       A l'hora baixa quan a l'aigua fresca de la cala només s’hi banya una parella de vells nudistes.
      La lluna s’ha posat el somriure creixent. Té vergonya i s’amaga rere un núvol.
       Si al Cap de Creus van ser els primers en veure despuntar el sol, 
       els segons vam ser els pocs matiners  del Portuna sirena i jo.
Al migdia és una bona hora per visitar la cova del Vell Marí, i explorar el seu interior.
Pel nom de la cova cal suposar que aquí hi havia viscut la foca mediterrània.
       Potser en algun racó del mar encara hi resta algun vell marí el suficientment astut per passar desapercebut als depredadors humans.
       I si mai ens el trobem en aquella cala que és a recer de la tramuntana?
Cada dia hi ha nous batecs de color. 
I als capvespres encara més.
       M’arriba la veu de la Maria del Mar cantant el poema de Joan Vergés.
Camí de vela blanca
La llum del nostre amor
És una flor que es tanca
        Trobaré a faltar respirar la matinada, l’olor del mar, l’aroma dels pins...
       ...de fonoll, de figues de moro i de romaní.
       Capvespres de sal. Sal-vatges...
        ... i nits d’amor.

12 comentaris:

  1. Aquestes fotografies ens asseguren que aquesta estada al Port ha estat molt i molt ben aprofitada. Són precioses i fan venir ganes de viure aquesta calma i aquesta bellesa de tants colors i detants moments bonics.

    ResponElimina
  2. Al Port de la Selva coincideixen el mar i la muntanya.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. El Port de la Selva és molt proper al Cap de Creus, el punt més oriental de la Catalunya peninsular.

      Elimina
  4. Els colors que es veuen a les fotos que ens regales avui, em deixen bocabadada. Una estada magnífica que no crec que oblidis.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em van deixar bocabadat. I quan els núvols es van retirar, també ho va fer la lluna.

      Elimina
  5. Quines imatges més boniques, Xavier !. Aquesta vegada has canviat les muntanyes pel mar i ha estat una experiència ben aprofitada... no cada dia, es pot veure una sirena !! Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim la sort de viure a un país on podem compaginar mar i muntanya. O muntanya i mar, si t'ho estimes més.

      Elimina
  6. És molt lírica, aquesta entrada. M'agrada especialment la lluna que somriu, i que té vergonya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots somriem de tant en tant. I també ens fan vergonya algunes coses.

      Elimina
  7. Idíl·lic, Xavier! S'entèn que ho trobis a faltar. Però vols dir que aquests paisatges són de veritat??? O tu tens una càmera que fa prodigis? No sé perquè em sembla que si vaig a veure-ho en directe se'm quedarà curt. Curt per immens. Tu amb les teves fotos ho enquadres, ho copses i al sac, al sac dels bloguers que tenim la sort de veure-ho.
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són paisatges de veritat. En tot cas, el cel de la sortida de sol i de la posta de sol en directe era molt més espectacular.
      Fins aviat.

      Elimina