L’alba de la
Garrotxa promet un dia de descobertes.
L’any 2022 hem
tingut un octubre més primaveral que no pas tardoral.
L’any 2022 hem
tingut un octubre més primaveral que no pas tardoral.
El sol de mig matí
intenta il·luminar el seu interior. 
La llum secular entra a l'antiga rectoria. L'esperit del rector de la Vola hi volta.
Entrem en silenci a
la Fageda de la Grevolosa.
Entrem en silenci a
la Fageda de la Grevolosa.
Una fageda d’arbres
monumentals.
Els faigs més alts
de Catalunya.
Als seus peus ens
veiem petits: “ja em sembla bé”
Una posta de sol de
finals d’octubre anuncia una nit de misteris.
El darrer dia d’octubre.
Hem de proveir-nos de panellets. A Verntallat, prop del Puigsacalm, en
fan uns de categoria.
A Sant Privat d’en
Bas comença el camí que puja al Santuari de les Olletes.
El camí puja de
valent. Hi haurà poca gent.
Trobem una roca
singular. Els seus forats, en forma d’olletes van donar nom a l’ermita.
L’ermita de la Mare
de Déu de les Olletes.
Els antics del país,
tal com indica l’etimologia del Puigsacalm, fan l’article salat i en diuen “ses
Olletes”.
Indubtablement
aquest paratge també té una mica de màgia.
Els volcans dormen. Acaba
un altre dia a la Garrotxa.
Una posta de sol de
finals d’octubre anuncia una nit de misteris.
El darrer dia d’octubre.
Hem de proveir-nos de panellets. A Verntallat, prop del Puigsacalm, en
fan uns de categoria.
A Sant Privat d’en
Bas comença el camí que puja al Santuari de les Olletes.
El camí puja de
valent. Hi haurà poca gent.
Trobem una roca
singular. Els seus forats, en forma d’olletes van donar nom a l’ermita.
L’ermita de la Mare
de Déu de les Olletes.
Els antics del país,
tal com indica l’etimologia del Puigsacalm, fan l’article salat i en diuen “ses
Olletes”.
Indubtablement
aquest paratge també té una mica de màgia.
Els volcans dormen. Acaba
un altre dia a la Garrotxa.
Sí que és un paratge màgic i les teves fotos ens l'apropen.
ResponEliminaBon cap de setmana, Xavier.
Les formes dels arbres, de les branques i de les arrels fan que la fageda de la Grevolosa tingui una ànima pròpia. I a les Olletes, pel silenci i la solitud del paratge també el fan un lloc especial.
EliminaEls boscos tenen tanta màgia que fins i tot travessa les fotos, arribant fins aquí. A ses ermites (perquè també fem s'article salat) se les veu molt senzilles, com a mi m'agraden.
ResponEliminaNi tan malament per ser finals d'octubre!.
Aferradetes, Xavier.
L'article salat és un altre dels detalls que ens uneixen, Paula. A la costa, a pobles que antigament eren de difícil accés, com Tossa de Mar, Begur (Sa Tuna, Sa Riera) o a Cadaqués, encara es parla amb l'article salat. A d'altres parts només en resten els noms dels pobles o les muntanyes, però no enganyen: Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Collserola, Sant Martí Sesgueioles, etc.
EliminaUns llocs espectaculars i unes ermites molt encisadores ! Segurament a partir d'ara les fulles ja es tornaran més ataronjades i els seus colors canviaran la imatge de postal que aconsegueixen.
ResponEliminaSalut !!
Segurament que serà com dius Artur. Hi ha anys que la tardor està més avançada.
Elimina"Als seus peus ens veiem petits: “ja em sembla bé"": m'agrada que tinguis aquesta humilitat!
ResponEliminaJustament si he posat “ja em sembla bé" entre cometes és perquè és el títol d'una cançó molt bonica del Caïm Riba.
EliminaDavant l'alçada tant imponent dels faigs de la Grevolosa només val l'humilitat.
La màgia de l'alba, la de les ermites, la de la fageda, la de les teves fotos... en quedem amarats, els teus lectors...
ResponEliminaA la càmera no hi cap l'aire net, ni la calma ni un bosc sencer.
EliminaVivim el present hereu dels segles que ens han precedit. Els segles dels boscos i de les ermites...
Ja fa temps que trobava a faltar el teus posts muntanyencs, amb aquestes fotos tan boniques, m'ha agradat especialment aquella que es veuen tantes arrels dels arbres, és molt original ; jo en tinc un de preparat del darrer cap de setmana d'agost que vam anar tota la família a una casa de turisme rural al peu del Taga!!!
ResponEliminaBona nit, Xavier.
M'agradarà veure els paisateges dels vessants del Taga M. Roser. Els espero.
EliminaTotes les fotos són espectaculars, des de l'alba fins que el dia s'apaga, amb els volcans adormint-se. Quins arbres tan especials, tan màgics, quins boscos, quines ermites... si contemplant les imatges ja ens omplim de bons sentiments, sent allà i vivint tots aquests moments la bellesa i la màgia ens arriben ànima endins.
ResponEliminaGràcies per compartir-ho, Xavier.
Deixem que dormin els volcans. Quan prop de Joanetes van foradar els vessants del Puigsacalm per fer el túnel de Bracons, per poc que no els desperten!!
EliminaGràcies a tu, Núria.
Gostei de ver estas belas fotografias meu amigo.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Els boscos ens alimenten l'esperit.
EliminaObrigado
Quin passeig més bonic que he fet des de la meva cadira, Xavier! I amb unes fotografies molt millors que les que hauria fet jo. La natura és una cosa extraordinària i el pas del temps, de molt temps, fa meravelles sobretot amb la part mineral de la natura. Sovint no cal agafar l'avió per veure-ho, les meravelles són al costat de casa. Una abraçada, caminador!
ResponEliminaHi ha complicitat entre la natura i les persones observadores. La natura ens parla. Els arbres, els ocells, els rius i tal com dius tu Tresa, també els minerals.
Elimina