Aquesta setmana, concretament els dies 17 i 18 d’abril, s’ha produït un fenomen molt poc freqüent. El de dimarts 17 és el bo. Fotografio l’instant a Hostafrancs, prop de les Arenes, sense saber-ne ni el nom.
Al cap d’una estona, quan ha passat només un quart d'hora, comprovo que prop de Colom el fenomen encara hi és, i això que encara falta una mica per a que surti el sol.
Em torno a aturar per fotografiar-lo, ara al Moll de la Fusta, quan la sortida de sol és imminent.
Quan neix el dia
per terra mar i aire
camins de somni.
Més tard m’informen que aquest fenomen té nom:
pilar de sol. Es veu que a la televisió han fet una explicació. Ho busco i
diuen que són un coi de milions de cristalls de gel, els que produeixen aquest
efecte.
El de dimecres 18 és molt més diluït. Si no arriba a ser perquè el buscava, gairebé hauria passat desapercebut.
És com un feix de llum d’apariència vertical. El curiós és que es veu a trenc d’alba, molt abans de que surti el sol. I coincideix amb el punt per on eixirà el sol.
Hi ha qui presencia la sortida del sol en grup. Com en d’altres activitats hi ha qui s’estima més fer-ho en parella.
O en
solitari...
Hi ha qui aprofita el matí per fer el seu esport.
A aquestes hores el
Paral·lel és gairebé buit. Quina diferència amb diumenge!
Ja ho diu la meva mare: “feina
matinal, per tot el dia val”. És ben bé així: un regal matinal per tot el
dia val.
