Hem estat algunes vegades al Montsant. Des de la Morera, Margalef, Cornudella, Albarca... Un dels meus racons predilectes del Montsant és l'ermita de Sant Bartomeu, al Congost de Fra Guerau, i quan hi hem estat ho hem fet des d’Ulldemolins. Per arribar-hi cal passar per un pont penjant que travessa el riu Montsant.
Generalment quan es va a la muntanya es respira aire pur.
A Fra Guerau
es respira pau,
(i no volia fer el rodolí). El més agnòstic hi troba espiritualitat.
L’ermita es troba en front d’una bauma, que es va aprofitar per a bastir-hi una construcció. A l’eremita que hi va viure no li calia baixar al riu a buscar aigua, ja que a dins mateix de la cova hi ha una mena de pica natural que sempre és plena d’aigua fresca.
És feréstega i té encant
la serra del Montsant.
Hi ha roques de formes fantàstiques. Una d'elles, al matí ens va semblar un gran buda assegut, i amb la llum de la tarda semblava un orangutan del Planeta dels simis.
L’ermita es troba en front d’una bauma, que es va aprofitar per a bastir-hi una construcció. A l’eremita que hi va viure no li calia baixar al riu a buscar aigua, ja que a dins mateix de la cova hi ha una mena de pica natural que sempre és plena d’aigua fresca.
És feréstega i té encant
la serra del Montsant.
Hi ha roques de formes fantàstiques. Una d'elles, al matí ens va semblar un gran buda assegut, i amb la llum de la tarda semblava un orangutan del Planeta dels simis.
La primera vegada que vem pujar al Montsant, ja fa molts anys va ser un 6 d’octubre, el del 1974,
en un dia d'una tardor,
dolça com un petó
(ho sento per la rima).
I aquell dia férem la travessa d’Ulldemolins a Cornudella, passant pel punt més alt de la serra. Recordo que en baixar cap a Cornudella, passàrem per una altra ermita, la de Sant Joan del Codolar,
on vem descansar
(un altre cop el rodolí!)
I vaig contemplar per primera vegada les vinyes de Cornudella.
Poc em pensava que anys a venir
m'agradaria tant aquest vi.
Uns quants anys més tard tornàrem a Ulldemolins, i aquest cop vem fer nit a la fonda i menjàrem truita amb suc per primer cop.
I sempre que hi tornem, encara que no sigui
la diada de la truita amb suc,
la demanem, de retruc (!!??).
Si la denominació de l'oli de Siurana no té rival, per al meu modest paladar, trobo que el d'Ulldemolins és el més afruitat. Una llesca de pambolisucre és el millor berenar. Riu-te'n de les llaminadures que venen a les botigues de xuxes.
Ulldemolins ha deixat al folclore català una dansa que ballen els esbarts d'arreu de Catalunya: la de les Majorales, a ritme de jota.
T'endús ben endins
el paisatge d'Ulldemolins.
Enguany he sabut que per l’11 de setembre, alguns patriotes d’Ulldemolins pengen una immensa bandera catalana a l’anomenada Roca del Llençol.
Quatre barres al vol.
T'endús ben endins
el paisatge d'Ulldemolins.
Enguany he sabut que per l’11 de setembre, alguns patriotes d’Ulldemolins pengen una immensa bandera catalana a l’anomenada Roca del Llençol.
Quatre barres al vol.
Bon text, bones fotos!!! la del costat teu és la Mireia?
ResponElimina