Àreu

Les matinades a Àreu, a l’estiu acostumen a ser fresques, i a vegades fredes i tot. Com que els vessants de la serra del Monteixo, rere dels quals surt el sol són tan alts, el sol hi entra cautelosament, després de baixar, com si fos per unes escales de llum, pels boscos de Costuix. He obert els finestrons del cor i la lluïssor s’escampa sobre la taula, com unes estovalles de claror. 

Cremen les pissarres fèrries de la vall, i reverdeixen els prats. Algun gall canta com si encara no ens haguéssim despertat.

Durant el matí el sol arrela a Àreu i escalfa els carrers, i encara més al migdia que a vegades es torna ardent. Alguna tarda es formen núvols al cim del Monteixo i a la serra de Màniga, i també n’arriben del Port de Boet. Aleshores pressents el xàfec que cau desenfrenat. A mitja tarda el cel es torna a asserenar.

Ha assedegat els camps dels anhels de fertilitat que tenen. Unes boires de llum jeuen mandrosament als vessants del cim de lo Covil i als boscos de Virós. La mainada del poble surt a córrer amb bicicleta i a jugar a pilota al camp de futbol. El sol eixuga la gespa i els llagrimalls dels avellaners, dels bedolls i del brancatge dels avets. S’il·lumina un capvespre enfebrat que incendia els cimals d’un to rogenc. Els núvols grocs i els rosats es van esllanguint i tenyeixen la vall de tons blavosos i morats, quan arriba malenconiosament, la foscor.

 Després de sopar caminem fins els afores d’Àreu, on els fanals ja no il·luminen la carretera, i quan no hi ha lluna plena ens dediquem a comptar estels. N’hi ha més que no pas  grills. Els finestrons de les cases es tanquen aviat. Àreu, comparat amb altres poblacions va a dormir d’hora. Un gat ratlló intenta festejar una gateta blanca de llom tacat. Un estel fugisser creua el camí lletós de Sant Jaume. Hem de tornar a començar a comptar estels perquè ens hem descomptat...

Quan ens posem al llit, un gall impacient ens anuncia amb algunes hores d’antelació l’arribada del trenc de totes les albes. A la Vall Ferrrera.