Per a mi, la millor hora per a caminar per les Rambles és al matí, quan gairebé tothom dorm i són buides de gent.
Entro per Canaletes. La font reposa de la darrera celebració d’alguna copa del Barça. Al capdavall de les Rambles, a Colom comença a fer-se de dia, i els quioscos de diaris obren les parpelles. Una parella de turistes, arrossegant les maletes de rodes, va cap a la plaça Catalunya. Una noia puja fent footing. Els seus batecs són visibles al seu pit i la seva cua de cavall acaricia l’aire de Barcelona.
La majoria de parades de les floristes són tancades, però n’hi ha una de matinera que ja ha exposat els clavells, les roses, les margarides...
Pels volts del Mercat de la Boqueria els camàlics traginen carretons carregats de caixes de vianda i de fruita. És una feina dura com un cop de puny, i generalment mal pagada.
Més avall algunes noies, venen la seva mercaderia. Una d’elles li passa a una altra uns bitllets. Algun sapastre ha pagat un grapat d’euros per una estona de sexe ètnic i per a robar-li part de la seva joventut.
Torço pel carrer de la Boqueria en direcció al Call. El mateix sol que enlluernà els jueus fa alguns segles, ara assenyala la direcció de llevant, pels que volen resar de cara a la Meca. Arriba el so de les campanes de la Catedral.
En passar pel davant d'una botiga de productes hebreus, observo un home amb barba roja, que obre la persiana. Pel quipà que porta al cap intueixo que és practicant de la religió jueva. S'escau que en aquest moment, passa un noi amb el mocador de quadres palestí. Jo hi faig el paper de cristià. Això és Barcelona. Ens mirem tots tres, i cadascú segueix cap a la seva feina.
A la tarda torno a passar per les Rambles. Per a mi és la millor hora per passejar-hi, quan gairebé tothom és despert i són plenes de gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada