Toros

Sóc dels que està satisfet per l’abolició de les curses de Braus a Catalunya. Els que voldrien que es perpetués aquest espectacle sanguinari ara criden llibertat, i curiosament molts dels que clamen llibertat estan inscrits a un partit polític fundat pels franquistes, que ens van tenir esclavitzats gairebé mig segle. Per desgràcia hi ha massa sang vessada al planeta, com per seguir matant en públic.

Alguns defensors de la matança de toros asseguren que això és art. Art? Veure un animal sagnant litres i litres de sang, mentre la gent aplaudeix és art? A vegades he vist fotografies o filmacions dels matadors en el moment de fer la feina. A mi em sembla que en l’expressió del torero hi ha més odi que art. I en la seva manera de caminar, hi veig més xuleria i menyspreu cap a l’animal moribund que no pas sensibilitat artística!

Tinc un conegut que diu que els que trobin a faltar les corrides, s’enfonsin cada diumenge a la tarda, al menjador de casa seva, un sabre, entre coll i espatlla. Jo no sóc tan radical: penso que amb un parell de banderilles clavades a l’esquena ja en tindrien prou.

Amb l’ús que es fa de l’antiga plaça de toros de les Arenes em sembla que hi hem guanyat: un Fnac on es venen llibres i discos, unes sales de cinema, el Museu del Rock, diferents comerços, i restaurants. Els sanguinaris que ara ploren per la desaparició de la festa diuen que en temps de crisi es perdran llocs de treball? Si estudiem una mica el cas de les Arenes, em sembla que dóna feina a més gent ara que abans, i penso que la família propietària de la Monumental, si hi posen bona voluntat, en sabran treure més profit amb usos culturals o de comerç que de sofriment.

El mateix dia que s’ha fet la mercè d’evitar tant de patiment als toros a Catalunya, a Barcelona s’encenia el Piromusical de la Mercè. A la ridícul disfressa que llueixen els toreros l’anomenen “vestit de llums”. Personalment prefereixo els llums al cel de Barcelona. La darrera peça musical del muntatge musical ha estat l’Himne a l’alegria d’en Beethoven. Recordo que el Miguel Ríos quan en va fer la seva versió cantava: “en que los hombres volveran a ser hermanos”. Està bé que hi  incloguem mica en mica, com a germans nostres, la resta d’animals amb qui compartim el planeta.