30 flors

M’agraden les flors de la floristeria, i també les de les parades de la Rambla, però si puc triar em quedo amb les flors boscanes, o les dels prats d’altes valls. D’algunes no en sé el nom però en conec la flaire i elles em coneixen. Saben que els meus sentits són a prop de la seva essència. Flors de primavera i d’estiu i a vegades també de tardor o hivern.

De les que no en sé el nom, jo mateix l'invento. I així tinc la flor de l’infantesa, aquella que es mou entre la curiositat, la puresa i l’innocència. La flor de l’adolescència: la curiositat és encara més desenvolupada, i els instints vitals desfloren, i no es perden mai més. Hi ha la flor de la joventut, plena de promeses, i també d’enganys i desenganys. I la flor de la maduresa, aquella que es prepara per donar fruits...

Ha estat un llarg passeig i he trobat 30 flors. 30 moments: des de la il·lusió, a l’apassionament, des del jugar a ser grans a ser-ne de veritat. De l’aprenentatge de la joventut a l’aprenentatge de la maduresa. Hem ensenyat, i hem après.

Ens queden moltes flors per descobrir. Sota la pluja o al bat del sol. Flors blaves, roses, grogues, blanques, liles... i combinades de tots els colors. Que neixen, creixen i que algun dia veurem pansir. Potser trobem flors menudes o flors que volen com papallons. Que regarem amb les llàgrimes fresques de la rosada.

 

He de reconèixer, a aquestes alçades, que encara no sé definir què és la felicitat. Aquestes 30 flors m’han insinuat que si no és el que compartim, s’hi assembla molt.