Als habitants del terradet de Cadaqués, quan arriba la primavera, em sembla que se'ls veu a tots una mica més enamorats.
Els testos amb les plantes curulles de primavera esperen l’estiu. Les formiguetes es desperten de la seva letargia, i fan cua pel damunt dels rajols, que tenen el mateix color que les teules.
Em plau de pujar-hi, a assaborir les hores de
les tardes, que ara s’allarguen deliciosament. O a flairar l’aire mariner del
matí.
I em quedo embadalit escoltant les orenetes i
els altres ocells, que xisclen i refilen a prop del campanar de l’església de
Cadaqués.
I des de la barana miro els voltants d’aquest país petit que és aquest terrat, que és dins d’un altre País Petit, que diu aquell i és l’Empordà, i que a la vegada és a dins d’un altre país petit...
I des de la barana miro els voltants d’aquest país petit que és aquest terrat, que és dins d’un altre País Petit, que diu aquell i és l’Empordà, i que a la vegada és a dins d’un altre país petit...
(Pintures d'Enric Domingo)
Aquestes pintures m'agraden molt i el text també.
ResponElimina