Obrim les
portes bat a bat,
Una
notícia ha esclatat,
I la sabem
fa més d’un dia
Sortim
a fora ben contents.
Tornem a ser independents.
Pica d’Estats, el cim més alt:
Oneja al cel una estelada
Aquesta nova és esperada
Per escampar-la als quatre vents
Ara que som independents.
Carenejant cap a llevant
per la Salòria i la Cerdanya
el caminant corre i s’afanya
porta consignes molt recents:
dieu que som independents.
Una rosada d’alegria.
Sentint el clam dalt del
cimal
La neu es fon en el Puigmal
Les aigües van formant torrents
Bramant que som independents.
Al Canigó i a Perpinyà,
els sardanistes de Cotlliure
portant la flama volen viure
al Rosselló i també als Conflents
saben que som independents.
Els clams de més de cent mil veus
Dalt de la roca esclata el far.
Encén la llum d’albes lluents.
Sap que ara som independents.
Va de Portbou a Llavaneres
Es gronxa a ritme d’havaneres
I de Sant Pol fins els Alfacs
Sonen les músiques plaents
diuen que som independents
No necessita els afalacs
Solca un llagut l’aigua de l’Ebre
Fins a trobar el Cinca i el Segre
Que s’hi barregen imponents
Perquè ja
som independents!
Els
dolçainers d’Algemesí
la
Moixeranga afinaran
algú dirà a València estant:
hem de ser
més amatents
que ja són
independents.
Treballadors
d’enllà o d’aquí.
Del
Priorat i el Penedès
beurem el
vi, suau com un bes.
Vinyes,
raïms, ceps i sarments.
Tots junts
ja som independents.
De la
Segarra i la Noguera
Del
Pedraforca a Montserrat,
La
maquinària sega el blat
D’un nou
pa tendre en són ferments
Ara que
som independents
Sempre
endavant, mai més enrere
El Comte
Arnau amb el pagès
Dalt del
Montgrony, al Ripollès
d’un vell
país amb nous ciments.
Perquè ja
som independents.
Oli
d’Arbeca i de Siurana
de dalt
dels cims fins a la plana
De la
Garrotxa fins a Banyoles
No ens
amaguem els pensaments
que ara ens
fan ser independents.
S’amansarà
a la Vall d’Aran
El riu
Garona sense drecera
i al
Pallaresa i Vallferrera
la mainada
als campaments
Ja volen
ser independents.
No he
anomenat moltes comarques
però no
oblidem el Cimal d’Arques,
Montgrí,
Montseny, Montsià i Montsant
les
il·lusions i arrauxaments
que ara ens
fan ser independents.
ohhhh..son unes imatges genials
ResponEliminaquina enveja em feu d'haber-hi sigut !!
i el text...m'esperona: som independents!!
em recorda allo de *nosaltres soms el somni*
pell de gallina !
jajajja
gracies per compartir-ho.
Ei, si vols formar part del Blog-via per la independència, només ho has de dir. És que tenim el teu comentari però NO dius específicament si vols que t'apuntem. Esperem que sí!! :-))
ResponElimina