Delta de l'Ebre

Quantes connotacions té el nom del riu Ebre.  Els íbers li van posar el nom o l’Ebre els donà el nom a ells? Terres de l’Ebre, Delta de l’Ebre, la Batalla de l’Ebre, l’aigua de l’Ebre... 

Malauradament es torna a revifar l’amenaça cap a la supervivència del Delta tal com el coneixem, i els habitants d’aquestes terres han de rescatar els símbols de  la canonada nuada i tornar a reivindicar que no es toqui el cabal del riu. Potser les necessitats dels regants de riu amunt també són imperioses, però en casos conflictius de diferents interessos, sense entendre-hi ni un borrall d’hidrologia, jo em decantaria per donar la raó a la naturalesa, i em sembla que aquesta ens demanaria que la deixéssim en pau.

El meu pare feia el solo de tenor a una sarsuela i l’estrofa que cantava el cor feia:

Por fin te miro, Ebro famoso,
hoy es más ancho y es más hermoso.
¡Cuánta belleza, cuánta alegría,
cuánto he pensado si te vería!

Aquesta  estrofa es referia a l’Ebre al seu pas per Saragossa. Tant se val, quan tornem a les Terres de l’Ebre, i el creuem per qualsevol pont, ja sigui a Tortosa,  Amposta o Móra, sempre és grat tornar a veure’l, i admirar la seva bellesa i grandiositat. I si el pont per creuar l’Ebre és el tradicional de barcasses, com la de Miravet o la de La Cava, (que em sembla que ja no fa el servei) encara es gaudeix més del pas per les amples aigües de l’Ebre.

Com és possible que en nom de l’economia es pugui atemptar contra una comarca sencera, o la supervivència del Delta? A més a més, em sembla que el possible negoci que pretenen els regants de riu amunt, és com el conte de la lletera. Es fan números d’unes collites encara inexistents, confiades a una aigua que no els pertany.  

La natura sovint descarrega pedregades sobre fruiters o cereals. És un negoci segur permetre la possibilitat de la desaparició del Delta de l’Ebre? A vegades, per tal de mantenir el preu de la collita, hem vist com es llencen tones de fruita o hortalisses perquè hi ha excedent. S’ha de permetre posar en perill tot un territori com el Delta, per ampliar un negoci que no és segur?

El cas de la defensa del Delta, em recorda una mica la defensa d’altres causes, que cíclicament es revifen. L’enyorada Maria-Mercè Marçal, en la seva coneguda Divisa diu: A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Les habitants de l’Ebre sembla que haurien d’afegir-hi: i haver nascut en un territori ecològicament amenaçat, i per tant haver-lo de defensar i ser quatre voltes rebel. I si a sobre són anti-racistes, com que per desgràcia, part de la humanitat a vegades s’entesta a refusar l’altre pel seu lloc d’origen, hauria de ser cinc voltes rebel. Justament a les terres de l'Ebre hi ha restes que ens han deiaxat altres cultures.

I una anti-feixista ha de ser sis voltes rebel, perquè també sembla que hi hagi una tendència natural en una part de la població a aprovar actituds feixistes, abans que les demòcrates. Malauradament, al centre de l'Ebre, enfront de Tortosa, encara hi ha el monument que erigiren les forces franquistes quan ens aplastaren. A ningú no se li ha ocorregut canviar l'àguila feixista, amb les seves urpes en actitud agressiva, per (un exemple) el colom de la pau?Potser és que la idiotesa s’encomana i la intel·ligència cal cultivar-la dia a dia, per ampliar-la, o com a mínim no perdre-la. I ja aniríem per ser set voltes rebel... 

Torno a observar el riu Ebre. M’estimo més que les seves aigües baixin el més netes possibles, sense fets ni paraules que les embruteixin. I no buscar més raons negatives que em farien ser, per simpatia amb les dones catalanes treballadores i del Delta, vuit voltes rebel. O nou. O les que calgui!