Del Dijous Gris al dia de la Sordina

S’han acabat les festes del Carnestoltes. A Sants, com a la majoria de llocs es van començar, just fa una setmana, el dia del Dijous Gras. S’hi van veure unes comparses molt ben aconseguides. A una d’elles els participants es van vestir amb unes disfresses molt reals. I l'atrezzo era insuperable! Anaven amb unes vint furgonetes de policia, plenes de mossos que semblaven de veritat. 

L’altra comparsa la componia un grup que es van disfressar de joves indignats, i no tan joves també, i feien una actuació tan verídica que semblava real. Feien veure que protestaven. I alguns comerços de la Carretera de Sants es van incorporar a la representació, sobretot els bancs, aquells que tantes estafes han fet al poble, ara s’afegien a la festa i col·laboraven a la festa popular, i es van decorar amb unes representacions de vidres trencats, amb soroll inclòs, que semblava una destrossa autèntica. 

Després es van desviar pel passeig de Sant Antoni i es van fer algunes barricades amb uns contenidors idèntics als de veritat. Un que anava vestit d’agent de policia feia veure que reprimia les queixes de la gent i amb un altaveu demanava que no es fes servir el mobiliari urbà per aquestes accions incíviques. Si en lloc de blaus, que és com van els mossos haguessin anat grisos com els d’anys enrere, la diada de Dijous Gris hagués quedat clavada a aquells anys en que la policia només defensava els poderosos, tot el contrari que ara.  

No em va donar temps a fer-li una fotografia, hi havia un individu disfressat de Millet amb la pota trencada i tot. Es veu que anava dient que gràcies a aquesta estratagema de posar-se una cama de pega s’havia lliurat d’anar al judici. Potser va exagerar... això no s’ho creuria cap jutge, però el carnaval és així, és el món a l’inrevés i ens mostra uns jutges inútils, tot al contrari, com tothom sap, de la vida real. Aprofitant la disbauxa del carnaval, aquell bon home de la pota enguixada, ens volia fer creure que el delicte l’havia fet el 2009... I som al 2014... Impossible! Ja sabem que un jutge mai endarreria tant el judici a un lladre confés. Bé, tampoc no és gaire, encara no han passat 5 anys.

Dissabte es va fer la rua principal, amb prenyades que feien veure que estaven emprenyades per la nova llei contra la dona, que el govern central vol perpetrar, seguint instruccions clares dels bisbes. Que fantasiós el carnaval, capgirant el món. Fa anys que sabem que l’Església no es fica en els afers de l’estat, i encara menys, els bisbes de la Conferència LlefisCopal, tan caritatius com tots sabem.

Diumenge, ball de bastons... d’aquells bastons que no fan mal. 

I dimecres, dia de la Sardina, la cremà. Com cada any toca la cerimònia de la cremada del Rei del Carnestoltes. 

Enguany també l’ha fet el Pitus Alcober. 
Curiosament l’honor reial li ha tocat al PocaWertgonya. Em sembla que no cal fer gaires presentacions. Tots sabem qui és aquest personatge i li coneixem les seves bones intencions.

 El rei dels poca-soltes ens el representen amb taps a les orelles. Per això sembla el dia de la sordina. 

El poble ha acompanyat el difunt, amb torxes, candeles i música de rèquiems.

Els honors d'encendre la flama purificadora els fa el seu creador.  El rei del Carnestoltes d'enguany és digne hereu del de l’any passat, el simpàtic rei mata-elefants, que també sucumbí al rigor de les flames. I l’any anterior la reina Merkel mans-estisores.

Fa quatre anys també cremà l’il·lustre Fèlix Billet, amb les butxaques vessant euros.

El poble ha gaudit les festes del carnaval, mentre hi ha cues i llistes d’espera, mentre hi ha plantes senceres tancades als hospitals, amb llits que s’omplen de pols. 

Pisos buits, que també s'omplen de pols, amb uns lloguers que generalment superen el sou mitjà d’un treballador. Aquells salaris que encara s’han de moderar més...

Hem mirat el cel, i una lluna creixent ens anuncia que tornarà a ser plena i platejada.  Com les butxaques dels banquers.