Fa poques setmanes uns
escaladors van penjar una gran estelada a Montserrat, concretament a la Gorra
Frígia, el turó més republicà de tots. Un acte de reafirmació d’alliberament
nacional.
Segons un ministre savi del
govern espanyol, Catalunya, si es declarés independent, vagaria per l’espai
pels segles dels segles. No sé si és el ministre més llest de tots, ja que és
difícil saber quin és el més mega-super-intel·ligent, de tant que ho són tots.
Una botiga de Barcelona
tanca. He hagut de llegir sencer 2 vegades el cartell que ho anuncia, per comprendre l’abast
real del seu comiat.
Uns savis han descobert les
ones gravitacionals que el “Big bang” ha deixat a l’espai.
Notícies inconnexes. Si
marxem d’Espanya ens trobarem gravitant als espais còsmics. Tanquem la botiga i
ho provem?
Prenem l’avió a l’aeroport
del Prat, o al Costa Brava de Girona, al de Lleida-Alguaire, al de Reus
o a l’aeròdrom de Sabadell, el de la Seu d’Urgell, d’Igualada-Òdena, o
des del terrat de casa, tant se val, fem un viatge universal.
Ens enfilem per escales de
llum cap a l’espai infinit. Seguint l’empremta de l’explosió volarem, amb ales
de records, fins arribar més enllà de la Via Làctia. A fer surf a les ones del
Big bang, per allà on vagarem, com diuen els experts més ximples, pels segles
dels segles.... que ningú no digui amen, que voldria dir: així sia!
Mentre no aterrem en algun
planeta inhòspit contemplarem paisatges especials i espacials. Paisatges
possibles o impossibles.
El futur ens espera: somnis
galàctics, primaveres siderals ens marquen la ruta estel·lar.
Els anys-llum il·luminaran les nostres
garrigues, llunes atrevides faran més romàntiques les nits als nostres turons. Instants
eterns que ens fan navegar des de l’origen dels temps a l’èter del cosmos.
No ens caldran pedres de força a l'estil de la criptonita. Ens
centrifugarem en espais celestes, esquivarem forats negres, exploracions sense
límit... no ens podíem imaginar que Ítaca fos tan lluny.
Però amb la nova
teoria de la inflació hi podem arribar en fraccions de segon. Els déus de
l’estelada ens han deixat fites per a
que no ens perdem.
És una il·lusió còsmica.
L’arribada serà real.
Segurament els extraterrestres s'acostaran de nit a inspeccionar l'estelada, una estrella més en la nit clara. Però segur que no l'estriparan ni la cremaran.
ResponEliminaSi els extraterrestres la veuen, s'adonaran que l'estel de la nostra bandera és de pau.
Eliminasi en tot aquest espai...no trobem peperus....ja podem marxar ara mateix. Quina patxoca d'estelada
ResponEliminaEscalfem motors
EliminaD'acord amb en Joan.. Només que per allunyar-nos d’aquests ministres, ja m'estaria bé vagarvpelscepais siderals... Quines fotos més maques i especials.. Anem, anem anem marxant, va!!!
ResponEliminaTota aquesta colla de ministres intenta anorrear el nostre poble. Deuen pensar que som a la lluna... Malgrat tot, toquem de peus a terra, i estem en marxa.
EliminaJo també m'hi apunto!
ResponEliminaHi ha perspectives pitjors que vagar pels espais sideral pels segles dels segles.
La llista s'engrandeix, atraparem el somni.
EliminaJo em sembla que firmaria haver d'anar a un altre planeta per tal d'estar ben lluny del govern espanyol, que cada dia delira més. No ho veu el món les bajanades que diuen? Estem en ple segle XXI... però ben mirat ells tampoc no han avançat tant en el temps...
ResponEliminaDissortadament a la resta de món també es diuen bajanades. Però de ministres del segle XVIII com els espanyols no n'hi ha gaires.
ResponElimina300 anys en anys llum no són res! Però per a nosaltres són molts, massa.
ResponEliminaPer això mateix no hem de deixar passar ni un sol any més.
EliminaQuin post més estrany que t'ha sortit, sembla un un cançó dels Manel xD
ResponEliminaConec l'obra dels Manel. El que dius és tot un elogi!
EliminaPosats a buscar, per la temàtica, també recordaria els Antònia Font.
"Hola què tal, som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda d´un inòspit sistema solar."
Això! Vol dia dir Antonia Font! però sempre els confonc amb els Manel xD
EliminaAbans de quedar-nos amb aquella genteta tan ufana i tan superba que ens malgoverna ara en aquest forat negre, qualsevol galàxia és bona! Marxem ja! Per on se surt?
ResponEliminaDiria que se surt per la porta del 9 de novembre. Amb una gran participació.
ResponEliminaXavier, t’he contestat en el meu bloc, però una mica tard, per això vinc a deixar-lo en el teu.
ResponEliminaAbats de res demanar perdó pel tems que fa que no he pogut contestar. Hi ha mots dies que no puc fer-ho i no pas que ganduleria.
En dónes compte que la seva obra està traduïda amb dotze idiomes i Espanya el coneixen poc.
És un diàleg ric i ple de bellesa que s'endinsa en el món de la comunicació i el coneixement humà.
Un rastre, un llegat. El testimoni de la nostra existència col•lectiva.
Una abraçada
El 9 de novembre ja m'agrada, però no seria millor que fossin ells els que voltessis sense repòs per sempre més en aquests espai sideral?
ResponEliminaEl 9 de novembre (o el pla B que se'n derivi) és una passa més cap al nostre alliberament. Per descomptat que n'hi ha d'haver moltes més. Sempre moviments pacífics, naturalment.
EliminaPer les declaracions que fan "ells" ja sembla que fa anys que naveguen.
A mi a vegades, quant sento a segons quin ministre, m’agafa complexa Buzz Lightyear i començo a cridar allò de “hasta el infinito y más allaá”
ResponEliminaAl final haurem de prendre el determini de no escoltar a segons quin ministre.
ResponEliminaUnes fotos precioses com sempre...M'ha encantat aquesta estelada penjada en un turó de Montserrat,
ResponEliminaque tu en dius el més republicà...
Ja m'imagino donant voltes per l'espai com si féssim viatges astrals...i anar saludant a tots els amics que trobem i que tindrem una cosa molt important en comú...Tots haurem dit: Sí, Sí !!!
Bona primavera, Xavier.
En dic el turó més republicà perquè du gorra frígia. Trobarem molts amics en el nostre viatge. Amb els que no ho són, ja hi comptàvem.
EliminaAnem de viatge i tornem a una terra lliure, ja nostra. M'hi apunto!
ResponEliminaMentre no retornem a la terra lliure, podem actuar, per endavant, com si ho fóssim.
EliminaDoncs jo,a tots aquest poca-soltes del govern espanyol els hi posaria un coet al cul i els enviaria a l'espai,i una vegada allà dalt faria esclatar els coets.
ResponEliminaLes imatges molt interessants! Visca Catalunya ||*||
Visca!!
ResponEliminaXavier, cullunut el teu treball, com sempre.
ResponEliminaPrefereixo que volen pels cels els "inteligents" de "turno" i que no tornen mai mès. Nosaltres com sempre, de peus a terra.-
Salutacions.-
Els intel·ligents, ara comparen la violència amb les urnes... Veritablement els seus raonaments galàctics, per a un demòcrata o un pacifista són incomprensibles.
ResponEliminaEl peus a terra, la ment a l'infinit i la pau al cor.
Hi ha gent per a tot, fins i tot per dir bajanades, com diuen "a palabras necias, oídos sordos" i seguir endavant fins aconseguir-ho.
ResponEliminaMolt maques les fotos!
Bessets! ☮
Darrerament les paraules que pronuncien alguns impresentables, són tan nècies que rebenten els timpans.
ResponEliminaEndavant, endavant, endavant....