dijous, 6 de març del 2014

Del Dijous Gris al dia de la Sordina

S’han acabat les festes del Carnestoltes. A Sants, com a la majoria de llocs es van començar, just fa una setmana, el dia del Dijous Gras. S’hi van veure unes comparses molt ben aconseguides. A una d’elles els participants es van vestir amb unes disfresses molt reals. I l'atrezzo era insuperable! Anaven amb unes vint furgonetes de policia, plenes de mossos que semblaven de veritat. 
L’altra comparsa la componia un grup que es van disfressar de joves indignats, i no tan joves també, i feien una actuació tan verídica que semblava real. Feien veure que protestaven. I alguns comerços de la Carretera de Sants es van incorporar a la representació, sobretot els bancs, aquells que tantes estafes han fet al poble, ara s’afegien a la festa i col·laboraven a la festa popular, i es van decorar amb unes representacions de vidres trencats, amb soroll inclòs, que semblava una destrossa autèntica. 
Després es van desviar pel passeig de Sant Antoni i es van fer algunes barricades amb uns contenidors idèntics als de veritat. Un que anava vestit d’agent de policia feia veure que reprimia les queixes de la gent i amb un altaveu demanava que no es fes servir el mobiliari urbà per aquestes accions incíviques. Si en lloc de blaus, que és com van els mossos haguessin anat grisos com els d’anys enrere, la diada de Dijous Gris hagués quedat clavada a aquells anys en que la policia només defensava els poderosos, tot el contrari que ara.  
No em va donar temps a fer-li una fotografia, hi havia un individu disfressat de Millet amb la pota trencada i tot. Es veu que anava dient que gràcies a aquesta estratagema de posar-se una cama de pega s’havia lliurat d’anar al judici. Potser va exagerar... això no s’ho creuria cap jutge, però el carnaval és així, és el món a l’inrevés i ens mostra uns jutges inútils, tot al contrari, com tothom sap, de la vida real. Aprofitant la disbauxa del carnaval, aquell bon home de la pota enguixada, ens volia fer creure que el delicte l’havia fet el 2009... I som al 2014... Impossible! Ja sabem que un jutge mai endarreria tant el judici a un lladre confés. Bé, tampoc no és gaire, encara no han passat 5 anys.
Dissabte es va fer la rua principal, amb prenyades que feien veure que estaven emprenyades per la nova llei contra la dona, que el govern central vol perpetrar, seguint instruccions clares dels bisbes. Que fantasiós el carnaval, capgirant el món. Fa anys que sabem que l’Església no es fica en els afers de l’estat, i encara menys, els bisbes de la Conferència LlefisCopal, tan caritatius com tots sabem.
Diumenge, ball de bastons... d’aquells bastons que no fan mal. 
I dimecres, dia de la Sardina, la cremà. Com cada any toca la cerimònia de la cremada del Rei del Carnestoltes. 
Enguany també l’ha fet el Pitus Alcober. 
Curiosament l’honor reial li ha tocat al PocaWertgonya. Em sembla que no cal fer gaires presentacions. Tots sabem qui és aquest personatge i li coneixem les seves bones intencions.
 El rei dels poca-soltes ens el representen amb taps a les orelles. Per això sembla el dia de la sordina. 
El poble ha acompanyat el difunt, amb torxes, candeles i música de rèquiems.
Els honors d'encendre la flama purificadora els fa el seu creador.  El rei del Carnestoltes d'enguany és digne hereu del de l’any passat, el simpàtic rei mata-elefants, que també sucumbí al rigor de les flames. I l’any anterior la reina Merkel mans-estisores.

Fa quatre anys també cremà l’il·lustre Fèlix Billet, amb les butxaques vessant euros.
El poble ha gaudit les festes del carnaval, mentre hi ha cues i llistes d’espera, mentre hi ha plantes senceres tancades als hospitals, amb llits que s’omplen de pols. 
Pisos buits, que també s'omplen de pols, amb uns lloguers que generalment superen el sou mitjà d’un treballador. Aquells salaris que encara s’han de moderar més...

Hem mirat el cel, i una lluna creixent ens anuncia que tornarà a ser plena i platejada.  Com les butxaques dels banquers.

34 comentaris:

  1. sí senyor,m'ho he passat molt bé llegint el teu relat ! :-D
    .....i les imatges no enganyen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades les imatges poden enganyar. Però t'he entès Joan, i aquestes són verídiques.

      Elimina
  2. Molt bo, molt bo, el teu relat i les imatges corresponents...

    Quines coses té el Carnestoltes, eh? he, he, he... ho has fet molt bé, Xavier la barreja del Carnestoltes de diversió amb el Carnestoltes de pena...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme, només cal mirar una mica l'entorn per adonar-nos de la quantitat d'injustícies. Això no treu que ens puguem divertir una mica.

      Elimina
  3. Llàstima que només podessin cremar una caricatura.....

    ResponElimina
  4. Joan, s'ha cremat molt més que un ninot.

    ResponElimina
  5. Deu ser per això que no m'agrada gaire el carnestoltes, massa disbauxa, massa bogeria, i es pot tergiversar les coses de qualsevol manera... oh wait...

    ResponElimina
  6. Xexu, Hi ha personatges tan capgirats que el carnestoltes els dura 51 setmanes més.

    ResponElimina
  7. Por tus fotografias, este año se superaron a todo lo que he conocido, magnífico Sants.

    Saludos.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cremà del ninot, des de fa uns quants anys, sempre és reivindicativa.

      Elimina
  8. Gran relat i magníficament il•lustrat. Sants te alguna cosa que deu atreure als brètols... recordo aquestes escenes per Carnaval i per no carnaval...

    ResponElimina
  9. Bruixeta, més que brètols representaven resistents, indignats, etc. Les trencadisses no són bones, però davant de les estafes del poder, a vegades la gent es revolta.

    ResponElimina
  10. Doncs a mi m'agradat tot i de llarg. He trobat coses curioses com les furgonetes dels mossos i els bancs (quina barra). Sou collonuts!!

    Molt bones fotos, com sempre.

    ResponElimina
  11. Gràcies Josep pel seguiment. Tens raó, hi ha molt de barrut.

    ResponElimina
  12. Ball de bastons, comparses... ficció...

    ResponElimina
  13. ja podem enterrar la sardina, ja, que el carnaval dura 365 dies a l'any...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La sardina me la vaig menjar. No és època de malmetre recursos.

      Elimina
  14. Caram un post ben rodó, amb aquest to irònic- festiu...unes fotos espectaculars i un text que ens recorda que vivim en un país, que tot l'any és Carnaval...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  15. M. Roser, certament hi ha qui du la careta tot l'any

    ResponElimina
  16. Ja veig que el Carnestoltes va ser molt "animat". Imatges molt gràfiques i el text molt aclaridor.
    I ara acabada la disbauxa encetarem la Quaresma, que és temps de mortificació. I aquesta també dura 365 dies.

    ResponElimina
  17. La mortificació l'han de fer siusplau per força fins i tot molts dels que no voldrien practicar la Quaresma.

    ResponElimina
  18. Com puc estar tan d'acord amb tu, tant en el post com en els comentaris que fas als teus comentaristes? eh? eh? eh?

    ResponElimina
  19. M'he purificat.
    A veure si arribo a la pròxima presentació.
    Gràcies, Xavier!

    ResponElimina
  20. Jordi, és un veritable goig llegir (i escoltar!) els teus poemes,

    ResponElimina
  21. No es de veritat, però una mica et desfogues xD

    ResponElimina
  22. Jo que no vaig gaudir del carnestoltes (encara que de vegades crec que no surto d'ell), em sembla una magnífica representació i una millor explicació.

    Gràcies per compartir, imatges i paraules ben empastades.
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  23. Gràcies a tu Lluna, i que vagi bé el creixent.

    ResponElimina
  24. Cal seguir denunciant, si.
    I el Carnestoltes és una de les tantes maneres i camins per fer-les.

    ResponElimina
  25. És cert Fanal. I com deia el gran Llach: "Amb el somriure, la revolta"

    ResponElimina
  26. Bona crònica del carnaval de Sants, Xavier. Veig que els santsencs (?) tenen imaginació i sentit de l'humor. Així és com han de ser els carnavals: sàtira i crítica de tota mena, i no tanta ploma i tanta samba. Pel meu gust, vaja!

    ResponElimina
  27. Teresa, ho has dit bé: santsencs. Tens raó amb això del sentit de l'humor. Un dels crits de guerra per "animar" l'afició de l'equip de futbol del Sants, és "quina merda el Sants!"·
    De totes maneres, l'humor, ja saps que també és un tret característic de la resta dels catalans.
    Del carnestoltes, només n'he estat espectador, però dono suport a les reivindicacions dels seus organitzadors.

    ResponElimina