El sol entra pels carrers

La nit ha desertat, fa estona que la llum de l’alba il·lumina la ciutat, però encara faltava que el senyor entrés pels carrers. Ho fa de puntetes, sense fer gaire soroll, per si algú, rere les persianes vol allargar el son d’una il·lusió nocturna.

Els carrers canvien de vianants. Els que retornen a casa després d’una nit de festa es creuen amb els que van a donar el call a la feina. Un treballador es mira amb ulls clucs el contrallum i s’imagina la fotografia. La fa realitat amb l’ajuda d’una Panasonic de butxaca.

S’obre pas entre olors de croisSants i de coca ensucrada. Trepitja llambordes lluents, de grocs rogencs i d’aigua neta que s’ha endut restes de cervesa de la nit anterior. 

Algunes gavines s’embadaleixen amb la llum del sol naixent. Un colom mascle ronca el seu amor a la femella. Fa poques hores ella li havia dit “bora nit amor, fins demà” i ara ell la desperta amb un petó al bec. Besades de besses i batec d’ales. 

La velleta serratiana, “que pansideta, cap a l’església va caminant”, es creua amb un musulmà, que s’ajup cap al seu orient.

Una dona apaga la darrera cigarreta mentre espera l’últim client. Fan un amor de lloguer, petons de nicotina, abraçades de supervivència, de vi i de cendra.

Algú voldria oblidar per sempre la fosca i endinsar-se als colors.

Una senyora, fidel a la seva cita diària escampa mig d’amagat molles i gra pels seus coloms, i els regala un dia més d’ales de vida i llibertat.

Es creua amb el repartidor de diaris. Les portades mostren assassinats que deixen un rastre de tinta fresca i sang seca.

Els carrers esdevenen escletxes de llum, fonts de claror que escampen vida. El personal de neteja rega els carrers per a que floreixi la vida. La fertilitat d’una ciutat també necessita l’aigua. Potser són ells els qui donen corda cada matí a la ciutat.

Augmenta la remor de cotxes i de les motos. Al carrer Petritxol hi ha una persiana mig oberta. Somnis de nata i xocolata per als nuvis matiners. 

Una noia seu a un portal de la plaça del Pi. És filla de la poesia, de la poesia i la passió, de la poesia i la música, de la poesia i l’amor.

Es fonen paraules i instants, profunditats i cants de merles, reneixen els atzars, les heures drecen esperances, el bolígraf dibuixa utopies.

Quants anhels que porta la llum del sol a les seves entranyes! 

El jorn resta agraït a la llum d’un astre de bell llinatge.