Quina bellesa, Xavier! Els mesos venidors s'enduran aquesta verdor fresca del parc i potser l'aigua no serà tan clara, però m'encanta gaudir avui de les teves fotografies, mentre compartim l'estat "de baixa mèdica" i els nostres amics gaudeixen de la trobada blocaire aquè hem hagut de renunciar... Una forta abraçada!
L'aigua de maig sempre és ben rebuda i si ens inspira per fer fotos guapes, encara més, tot i que aquest any, aquí no n'hem vist gaire. Faria en falta uns bons ruixats per netejar l'ambient i refrescar una mica les plantes, que algunes tenen un to una mica marronós... Bon diumenge, Xavier.
Gràcies Roser, tothom ho diu que ens fa falta aigua. Aquests darrers mesos no he pogut sortir gaire, però ben a prop de casa hi ha aquest el parc d'on són dues de les fotos: la primera i la tercera. Encara que sigui artificialment gaudim una mica de l'aigua.
Carme, sempre ho superes. Gràcies per aquest haikú que complementa la sèrie. L'afegiré a la fotografia de prop de la desembocadura del Besòs, a Sant Adrià.
Ep, aquest cop no has corregut massa, t'has quedat molt a prop de casa. Però això no vol dir que no puguis fer i ensenyar-nos unes fotografies extraordinàries, com sempre.
Gràcies Xexu. Veritablememt per fer les fotos del Parc de l'Espanya Industrial no haig de caminar gaire. Actualment en aquest parc ja no hi ha cignes. Aquest és de l'estany de Banyoles, però la fotografia és del maig d'un altre any.
embadalida amb les teves fotografies.... ara només falta que l'aigua ens caigui del cel que, al menys per aquestes terres els pagesos es queixen de la seva falta ( i raó tenen)
Francesc, la primera estrofa és la que vas rebre per endavant unes hores abans de que formés part d'aquest conjunt. És la idea que serví per fer la continuació. Gràcies a tu, que m'has ajudat en tot el que fa referència a l'aigua. Plaer de veure-la i de beure-la. I a vegades dolor quan s'elimina...
Penso que tots ho em dit tot sobre l'aigüa, dichosos nosotros que no nos falta. Últimamente veo demasiados carritos llenos de garrafas llenándose en las fuentes públicas. (te pido disculpas Xavier)
Bonito comentario y preciosas fotos, (en Sants, en la Espanya Industrial ?????.-)
No t'has de disculpar de res, J. Antonio, jo també m'he fixat en que en aquesta ciutat hi ha gent que no té aigua corrent a casa i ha de recórrer a les fonts públiques. Que pobre és Barcelona si hi ha ciutadans que no es poden pagar l'aigua. la primera i la tercera sí que són de Sants, a l'Espanya Industrial. El cigne és de Banyoles i l'última és del Besòs, de la primavera anterior i que tu coneixes bé.
De moment l'aigua de maig no es prodiga gaire entre nosaltres, però aquests verds de primavera i d'esperança em fan pensar que no s'ha perdut tot, Xavier. Per si de cas, no els hi preguntarem als sembrats, que entre la calor i la manca d'aigua no crec que arribin a bon terme enguany. Bueno, ja saps que et vam trobar a faltar, no? La Carme ja et farà arribar totes les nostres cartetes i més coses.
Gràcies Teresa. De moment he tingut una avançada de fotografies de les vostres paperetes (amb el teu poema inclòs) via wadsapp. Els verds ens fan ser esperançats. Encara que minses, comencen a arribar les pluges.
ResponEliminaL'aigua, font de vida i d'esperança. Objecte de bellesa. Mirall i poesia.
Abraçades, des de El Far.
Vida i esperança...Jordi coincidim plenament. Gràcies per la teva llum.
EliminaQuina bellesa, Xavier! Els mesos venidors s'enduran aquesta verdor fresca del parc i potser l'aigua no serà tan clara, però m'encanta gaudir avui de les teves fotografies, mentre compartim l'estat "de baixa mèdica" i els nostres amics gaudeixen de la trobada blocaire aquè hem hagut de renunciar...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Espero Galionar que avia estiguis restablerta i en plena forma.
EliminaSalut!!
A la propera no fallarem.
Ara per ara convindria molt l'aigua de Maig però que caigués del cel que estem molt secs...
ResponEliminaSí que necessitem aigua. A veure si hi ha sort i demà en cau una mica.
EliminaXavier, Quins jardins i quina aigua més bona. Sisplau que ens vingui una mica del cel, forta no, suau i abundant.
ResponEliminaTant de bo Josep es compleixi tal com dius. El país ho agrairà.
EliminaL'aigua de maig sempre és ben rebuda i si ens inspira per fer fotos guapes, encara més, tot i que aquest any, aquí no n'hem vist gaire. Faria en falta uns bons ruixats per netejar l'ambient i refrescar una mica les plantes, que algunes tenen un to una mica marronós...
ResponEliminaBon diumenge, Xavier.
Gràcies Roser, tothom ho diu que ens fa falta aigua. Aquests darrers mesos no he pogut sortir gaire, però ben a prop de casa hi ha aquest el parc d'on són dues de les fotos: la primera i la tercera.
EliminaEncara que sigui artificialment gaudim una mica de l'aigua.
La llum i l'aigua
ResponEliminaEnlluernat mirall.
Màgic esguard.
L'última foto m'enamora... Les altres també...
Carme, sempre ho superes. Gràcies per aquest haikú que complementa la sèrie.
EliminaL'afegiré a la fotografia de prop de la desembocadura del Besòs, a Sant Adrià.
Genial! Unes fotos de llocs propers i coneguts als que la teva mirada afegeix nova bellesa. I la màgia dels haikus...
ResponEliminaTeníem ganes de veure't!
Jo també tinc ganes de veure-us Glòria. A veure si la propera hi ha més sort.
EliminaEp, aquest cop no has corregut massa, t'has quedat molt a prop de casa. Però això no vol dir que no puguis fer i ensenyar-nos unes fotografies extraordinàries, com sempre.
ResponEliminaGràcies Xexu. Veritablememt per fer les fotos del Parc de l'Espanya Industrial no haig de caminar gaire. Actualment en aquest parc ja no hi ha cignes.
EliminaAquest és de l'estany de Banyoles, però la fotografia és del maig d'un altre any.
L'aigua de maig i els teus versos seran sempre molt benvinguts.
ResponEliminaGràcies Consol. Igual que el teu nom.
ResponEliminaembadalida amb les teves fotografies.... ara només falta que l'aigua ens caigui del cel que, al menys per aquestes terres els pagesos es queixen de la seva falta ( i raó tenen)
ResponEliminaGràcies Bruixeta. Si els pagesos diuen que els cal l'aigua deu ser que li falta a la terra. I tots plegats som terra i aigua.
ResponEliminaaquest cop et baixo la nota perquè la foto del cigne està pràcticament repetida :P
ResponEliminaNo et trec la raó Pons.
ResponEliminaProva de trobar-hi les 7 diferències...
l'aigua ens és vida
ResponEliminaPer dins i per fora, Xelo.
EliminaI encara diran
ResponEliminaque l’aigua és vida.
Però la vida és set.
[Josep Porcar]
Disculpa la pedanteria de la cita!
Set vital!
EliminaHelena, no hi trobo cap pedanteria en la cita.
Aigua és vida, vida és l'aigua.
ResponEliminaHas tancat el cercle Kike.
Eliminavenim de l'aigua...diuen.
ResponEliminaHe reconegut la primera estrofa!!!! gràcies
darrerament n'hem de beure molta!!
Francesc, la primera estrofa és la que vas rebre per endavant unes hores abans de que formés part d'aquest conjunt. És la idea que serví per fer la continuació.
ResponEliminaGràcies a tu, que m'has ajudat en tot el que fa referència a l'aigua.
Plaer de veure-la i de beure-la. I a vegades dolor quan s'elimina...
Penso que tots ho em dit tot sobre l'aigüa, dichosos nosotros que no nos falta. Últimamente veo demasiados carritos llenos de garrafas llenándose en las fuentes públicas. (te pido disculpas Xavier)
ResponEliminaBonito comentario y preciosas fotos, (en Sants, en la Espanya Industrial ?????.-)
No t'has de disculpar de res, J. Antonio, jo també m'he fixat en que en aquesta ciutat hi ha gent que no té aigua corrent a casa i ha de recórrer a les fonts públiques.
EliminaQue pobre és Barcelona si hi ha ciutadans que no es poden pagar l'aigua.
la primera i la tercera sí que són de Sants, a l'Espanya Industrial. El cigne és de Banyoles i l'última és del Besòs, de la primavera anterior i que tu coneixes bé.
De moment l'aigua de maig no es prodiga gaire entre nosaltres, però aquests verds de primavera i d'esperança em fan pensar que no s'ha perdut tot, Xavier. Per si de cas, no els hi preguntarem als sembrats, que entre la calor i la manca d'aigua no crec que arribin a bon terme enguany.
ResponEliminaBueno, ja saps que et vam trobar a faltar, no? La Carme ja et farà arribar totes les nostres cartetes i més coses.
Gràcies Teresa. De moment he tingut una avançada de fotografies de les vostres paperetes (amb el teu poema inclòs) via wadsapp.
EliminaEls verds ens fan ser esperançats. Encara que minses, comencen a arribar les pluges.
L'aigua...el nostre mirall mes sincer.
ResponEliminaGràcies.
Gràcies a vosaltres per emmirallar-vos'hi.
Elimina