Ahir vaig haver d’agafar el metro de Barcelona.
Concretament a la parada Plaça de Sants de la línia blava, vaig veure aquests
dos cartells de costat, i vaig fer la fotografia amb el mòbil.
No és un
muntatge. Entrem a una altra dimensió? Indubtablement. Pot passar de tot. Sóc
dels que pensen que si els sobiranistes seguim amb pas ferm, com hem fet fins
ara, la més que probable nova alcaldessa no serà un obstacle pel procés.
Quantes vegades hem omplert la plaça de Sant
Jaume d’estelades? Amb sol o amb paraigües. De dia o de nit.
Avui he hagut de tornar a agafar el metro i
portava la càmera de debò per a fotografiar millor els dos cartells. El de “Poltergeist”
encara hi és. El de la Colau ha estat substituït, el mateix dia que ella entrava a l'ajuntament.
Ja hem fet un pas més a la
nova dimensió, a la que ens acosta a la nova República de Catalunya.
Falten 4 mesos justos per les eleccions del 27
S.
Aquí
obrim totes les portes.
Amb
la Idea sempre intacte
i
esperances més que fortes
posem
la clau al contacte.
Quatre
mesos només falten
correm
a tota castanya
els
dies salten i salten
per
poder marxar d’Espanya.
Al
votar no hi ha perill
una
Catalunya eterna.
No
serà del tot senzill
però
serà la més moderna.
Si
el vot és sobiranista
Millor
encara que el futbol
separats
o en una llista
driblar
bé i marcar un bon gol.
El món dóna moltes voltes
El present es fa i desfà
Sempre hi ha alguns poca-soltes.
Catalunya ha de marxar.
Catalunya ha de marxar
Tot són entrebancs i penes
Això no es pot aguantar
Si tenim sang a les venes.
(C. Rosanas)
Tot són entrebancs i penes
Això no es pot aguantar
Si tenim sang a les venes.
(C. Rosanas)
no havia de ser i no serà fàcil, però cada cop estic més convençut de que ho veurem i podrem per fi ser lliures. Altre cosa és que els que ens hi acabin portant sàpiguen o vulguin fer que funcioni, tal com ens mereixem.
ResponEliminaNo serà fàcil no.
EliminaCom sempre el poble té la paraula. I el vot.
Com sempre un post enginyós...M'agrada aquesta foto el semàfor que dona llum verda a l'estelada, a veure si és un bon auguri...Jo n'he penjat una super-gran i com que aquí no se'n veu gaires, crida l'atenció...
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Roser, la foto de l'estelada amb semàfor verd és del juiol del 2010. Una de les ja moltes manifestacions pel dret a decidir que va sobrepassar el milió de participants.
Eliminajo també ho vull viure,esperem que la gent no ens falli. ||*||
ResponEliminaJoan, encara hi ha indecisos. Tant de bo aquests 4 mesos siguin productius i ho puguem viure.
EliminaSobre Poltergeist només dir que una vegada més l'original és millor que el remake, i que s'ho han currat poc, amb tots aquests anys el cine de terror ha evolucionat, i l'actual Poltergeist no fa gaire efecte. Parlo de les pelis. El procés, vale, si, que vagi tirant, però ja ho podrien haver fet abans, tan esperar la cosa s'està desinflant...
ResponEliminaPons, Poltergeist es basa en fets paranormals i fenomens estranys. Impossibles de comprovar.
EliminaEl procés és més terrenal i més possible de realitzar amb èxit.
Precisament perquè encara queden quatre mesos, et recomano que et relaxis. Ja et contesto al meu blog que sembla que només penses en això, i l'únic que pot fer és cremar-te. Ja arribarà, i fins llavors, que hi anirem amb llistes separades, no ho dubtis, a fer feina de formiguetes i explicar el procés a qui no el vegi clar. Però relaxa't perquè si no pararàs boig.
ResponEliminaXexu, 4 mesos passen ràpid.
EliminaJa pots estar segur que la independència m'interessa molt, però a nivell personal i familiars, ara mateix estem passant unes situacions que necessiten solucions prioritàries.
Gràcies pel consell, relaxar-se sempre és important.
quatre mesos carregats d'esperança
ResponEliminaL'esperança i la lluita pacífica ens ha de portar a Ítaca.
Elimina4 mesos que contarem dia a dia, minut a minut... i esperem que per fi sigui la bona
ResponEliminaBruixeta, si els vents no canvien serà la bona.
ResponEliminaHe, he... l'orquídia la conec:
ResponEliminaNeix una estrella
damunt dels camps de blat
i de roselles.
Ja falta menys!
Gràcies Glòria.
Elimina"Floreix l’orquídia
un dia vulnerable.
Neix una estrella".
M'agrada tant aquesta profusió d'estelades! De la més petita a la més gran.
ResponEliminaSembla que aquests darrers anys han criat.
ResponEliminaXavier, no voldria equivocar-me, però em fa l’efecte que hi ha coses que ens ajuden una mica més. Es la caiguda del PP. No crec que els altres siguin igual de "tossuts", tampoc crec que els partits nostres ho facin malament al final. Sigui com sigui, ho hem de aconseguir nosaltres. També es necessita una empenta com la que ens dones tu.
ResponEliminaGràcies
La caiguda del PP és gairebé idèntica a la pujada de C's.
EliminaNosaltres anirem a la nostra. Gràcies a tu per aquest comentari.
Rodolins per anar grimpant amb el somriure a la boca i la confiança en tocar el cim.
ResponEliminaCames i braços fan grimpada:
Eliminaque gran serà l'arribada!
Visca sempre la Noatra Terra Estimada. Visca Catalunya!
ResponEliminaEl Camí és estret i plè de pedres, però hi han flors a banda i banda,
GUANYAREM LA LLIBERTAT!!!
No és un camí fàcil, però teniu raó, tenim flors per fer una victòria acolorida.
EliminaQue aquests quatre mesos passin aviat, però treballant per aconseguir-ho i no defallint davant les dificultats.
ResponEliminaPrecioses totes les fotos, les dues primeres genials!
Aferradetes! :)
De treball no ens en faltarà. Si la llum de la lluna dels mesos segueix creixent, arribarem al setembre amb un ple enlluernador.
EliminaGracies Lluna, per la teva amistat.
Vols dir quatre mesos??? crec que en tenim per més d'un any. Pel que estic llegint, veient i escoltant la cosa s'està ralentitzant. Estic pessimista.
ResponEliminaCompto 4 mesos perquè és el que fa temps que anuncia el que les ha de convocar. Ja comprenc que després vindran les negociacions. Quanta més majoria hi hagi de vots sobiranistes, més fàcil serà l'acord.
EliminaCatalunya seguirà endavant. Si algú hi posa traves és el que quedarà enrere.
ResponEliminaNomés a quatre mesos. Cada cop més la dimensió temporal ens apropa a la realitat somniada. Ara només cal despertar i ser conseqüents en l'obra a erigir.
Abraçades, des de El Far.
Ens seguiran sotmetent a un placatge rigorós durant aquests 4 mesos.
EliminaCaldrà afinar bé cada moviment per arribar a port sans i victoriosos.
Catalunya ha de marxar
ResponEliminaTot són entrebancs i penes
Això no es pot aguantar
Si tenim sang a les venes.
Carme, has fet una bona estrofa per finalitzar aquesta tanda de corrandes.
EliminaL'incloc al post, com a continuació.
Per la mètrica, també es poden cantar com a garrotins.
Gràcies, suposo que més endavant n'hi haurà més.