“Lluna de gener
Amor el primer”
Ho diu el refrany
en la clara nit.
Avui com cada any
No hi pot haver oblit.
Cobejada lluna
que un cop al mes t’omples
i dónes llum a
qui viu a les fosques.
Al vespre tot d’una
floreix l’ametller
mimat per la lluna
lluent del gener.
"Lluna de gener,
potser la més plena,
la que ens dóna llum
i amor ens ofrena."
potser la més plena,
la que ens dóna llum
i amor ens ofrena."
(Carme Rosanas)
"Plena i al centre,
lluna clàssica, dalt
de la muntanya."
lluna clàssica, dalt
de la muntanya."
(Helena Bonals)
Lluna de gener,
ResponEliminapotser la més plena,
la que ens dóna llum
i amor ens ofrena.
Aquest post llunàtic i poètic és ple de tendresa i de sentiment.
Com la lluna, has fet el ple amb aquesta continuació. Gràcies pel seguiment Carme. La poso a dalt.
EliminaLluna entranyable.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquestes llunes d'hivern, sota un paisatge nevat tenen un encant especial. I els teus mots ho acaben d'arrodonir, Xavier!
ResponEliminaGràcies August. Lluna de plata.
EliminaUn reportatge preciós.
ResponEliminaGràcies per mirar-lo Consol. Lluna de nata.
EliminaMés d'una vegada m'ho pregunto: com pots romandre davant la magnificència d'aquests paisatges i no enfollir de bellesa?
ResponEliminaLa segona imatge crec que és insuperable. No sé si les branques resistiran a l'impuls d'abraçar la lluna o si acabaran fent-la presonera dels seus desitjos...
Has imaginat una història molt bonica entre les branques i la lluna.
EliminaGràcies Galionar. Lluna de glaç.
Oooooh, que bonic!
ResponEliminaEm fascina la lluna, tan bonica, tan capriciosa. En aquest reportatge lluu una bellesa impressionant. Son teves les fotos? No sabria quina triar.
Esplèndid, Xavier!
Sí que són meves, quan no ho són ho poso sempre.
EliminaGràcies per la teva mirada Glòria. Lluna bonica.
La lluna de Gener és la lluna d'hivern. La més neta i la més clara. Es fa mirar. S'ha deixat ben retratar. És preciosa!
ResponEliminaGràcies Teresa. Lluna atractiva.
Eliminaque bé que estem quan estem a la lluna, això ens fa ser una mica més nosaltres mateixos
ResponEliminaÉs tal com dius Joan, Lluna exaltada.
EliminaAvui les imatges gairebé ni em deixen llegir les paraules... senzillament espectaculars.
ResponEliminaGràcies Xexu. Lluna lluminosa.
EliminaPrimer mires les imatges i desapareixen les paraules, després aconsegueixes llegir les paraules i les imatges es embelleixen encara més, Preciós Xavier
ResponEliminaGràcies Alfonso. Lluna potent.
EliminaQuina nit més llunàtica!
ResponEliminaBelles imatges!
Gràcies Joan. Lluna de neu.
EliminaLa lluna no riu mai: només ho fa en els teus bells poemes.
EliminaGràcies Olga. Lluna d'esperança.
EliminaLa lluna està tan ben posada que sembla falsa
ResponEliminaÉs com algunes flors naturals, que són tan maques que semblen de plàstic. Lluna brillant.
EliminaPlena i al centre,
ResponEliminalluna clàssica, dalt
de la muntanya.
Et puc manllevar la imatge?
I tant que pots manllevar la foto Helena, tal com jo faig amb el teu poema.
EliminaLluna de poesia.
Diuen a Mallorca que la lluna de gener té una gran força, influeix favorablement en la salut i en la vida de les persones, junyir els animals el dia setè de la lluna nova de gener, sembrar les cebes en la lluna creixent i casar-se en la lluna plena.
ResponEliminaSi ho diuen els mallorquins és que és així. Lluna de vida.
EliminaWaw! Quànta tendresa!
ResponEliminaMeravelles...
Gràcies Fanal. Lluna sensible.
EliminaApaaaaaaaa!! Quina passada de fotos!!! Son magnífiques!!
ResponEliminaSaps? En veure la primera m'ha passat una mica com a en PONS, per un segon he dubtat si era autèntica o un dibuix (o pintura) de la perfecció que té :-))
No és pintura: és fotografia.
EliminaAlguna vegada ho he explicat. Antigament tenia ampliadora a casa i jo mateix em feia les còpies i treballava els positius, aclarint ombres, protegint llums, etc. Ara tot això ho faig amb l'ajuda del photoshop.
Gràcies per l'interès Assumpta. Lluna feliç.
M'agradaria saber fer anar el photoshop hehehe trucaria les meves fotos (les que surto jo, vull dir) :-DD
EliminaPreciós post, tant les fotos com els poemes...La neu, la lluna, la nit, les muntanyes...Amb raó la dita popular diu: "les nits de gener, les mes clares de l'any solen ser"!Hi ha una història d'amor entre la lluna i el paisatge!!!
ResponEliminaPetonets, Xavier.
Una persona erudita
Eliminaets tu Maria Roser.
No sabia aquesta dita
de les nits de gener.
Lluna estimada.
"Flor de Gener, no omple el graner"
ResponEliminaM'agrada molt la muntanya que es vol menjar la lluna!!!
No sé si hi te a veure, però vaig coneixer a la Fina un mes de gener....
"Flor de Gener, no omple el graner"
ResponEliminaM'agrada molt la muntanya que es vol menjar la lluna!!!
No sé si hi te a veure, però vaig coneixer a la Fina un mes de gener....
La flor d'aquesta dita que cites no és productiva, si parlem en termes pràctics. En canvi per a la Fina i tu sí que ho ha estat, i molt.
ResponEliminaGràcies Francesc. Lluna de mel.
¿Cómo estás, amigo Xavier Pujol?
ResponEliminaComo es habitual en mí, lo primero es pedirte disculpas por mi tardanza en la vista, pero la situación manda y las dificultades para encontrar tiempo parece que van en aumento a pesar de mi afición por los blogs.
Es un gran placer visitar de nuevo tu espacio y poder contemplar tus magnificas publicaciones, por lo que te estoy agradecido pues nos das la oportunidad de disfrutarlas.
Como siempre dando compartiendo tus extraordinaria visión del mundo a través de tu cámara..
Un fuerte abrazo, amigo y hasta muy pronto.
¿Cómo estás, amigo Xavier Pujol?
ResponEliminaComo es habitual en mí, lo primero es pedirte disculpas por mi tardanza en la vista, pero la situación manda y las dificultades para encontrar tiempo parece que van en aumento a pesar de mi afición por los blogs.
Es un gran placer visitar de nuevo tu espacio y poder contemplar tus magnificas publicaciones, por lo que te estoy agradecido pues nos das la oportunidad de disfrutarlas.
Como siempre dando compartiendo tus extraordinaria visión del mundo a través de tu cámara..
Un fuerte abrazo, amigo y hasta muy pronto.
Las gracias te las doy a ti Andrés por tus atenciones. No tienes por qué disculparte. A veces no nos damos cuenta de com pasa el tiempo.
EliminaUn abrazo a las Canarias.
Precioses les fotos, has de tenir una bona càmera perquè la lluna es veu súper bé! M'he recordat d'un conte on la lluna era de formatge :)
ResponEliminaGràcies Gemma. Ja que ho suposes. No és propaganda gratuïta: una Canon EOS 1100D. I un objectiu intercanviable 55-250mm. Després, a casa les "revelo" a l'ordinador.
ResponEliminaSi el formatge és de Gruyére (tampoc no és propaganda) que bo!!
preciosa lluna de gener!!!!!! magnifiques fotografies com sempre
ResponEliminaGràcies Elfree.
ResponEliminaAl principi dels temps hi havia una petita illa a la Mediterrània que era ocupada per dos amics; un follet i una sargantana de dia quan el sol brillava jugaven i prenien el sol, però a l'hora baixa quan el sol es ponia tot quedava fosc i aburrit i es guardaven aixopluc de l'únic arbre que tenia l'illa. Ell es sentia tan feliç de tenir dos companys a qui fer ombra i donar refugi que un dia fins i tot van veure com li creixia un fruit, era blanc i petit i tots estaven contents amb la novetat
ResponElimina-si es una pilota jugarem tot el dia...
-si es un formatge ens el menjarem...
deien la sargantana i el follet Els dies plens de sol i les nits buides de tota llum passaven ràpid i el disc creixia i creixa tant que l'arbre ja no tenia força i un dia..el fruit va caure El dos amics intentaven penjar.lo de nou al arbre quan de sobte una terrible ventada de tramuntana va aixecar l'enorme disc com si fos de paper i el va fer volar i volar fins que va quedar suspès en un punt del cel Era tan amunt que veia el sol i el seu reflexa l'il·luminava tant que semblava que tenia llum pròpia, què bonic es veia el disc i com brillava als vespres i la companyia que els hi feia ! Ara a les nits ja no tenien por i sa lluna que era com havien batejat al disc suspès del cel els hi explicava tot el que veia des-de la seva talaia Eren històries tan boniques que fins i tot els estels s'acostaven a escoltar-les i el paisatge del follet i la sargantana va esdevenir ple de vida i de llum.
Vine tu també i viu les moltes histories que sa lluna te per explicar-te...
-CONTE DE LA SARGANTANA I EL FOLLET-
T'ho compro tot!! ;)
Bessets.
Lluna, aquest gener del 2017 també esperem que facis el ple, per ornar a gaudir-te.
Elimina