Hivern a Montserrat

Llum de l'hivern que ens escalfes, i ens apropes l’horitzó. Amb silenci les passions per escletxes es presenten. L’estació ve a poc a poc, vol venir ben lentament.Si l’hivern està dormint la tardor s’està allargant. Desfullades i pelades, unes branques resisteixen.Contingut fred que t’esperes pacientment pels teus camins i et despertes del teu son amb enagos de claror i de boira per faldilles.Minerals intel·ligents, els turons parlen de mort i també ens mostren la vida que s’amaga sota terra.Ocellets supervivents amb poquet en tenen prou, una engruna és un tresor, una molla és un tiberi. Baten ales que els enlairen sota un cel de llibertat.L’any comença amb aires nous. Hi ha graons que anem pujant i ens apropen a la llum, a l’espera de collites abundants i duradores.Núvol roig que encén el cel, com fanal de sons de llum. La claror s’alça als turons, que reviuen a un nou dia.Solitud de les estrelles, qui t’ha vist i qui et veu ara. Un nou dia ens portarà aquell fred que no ha arribat.Llum d’hivern, fred de gener, del capvespre o del matí, sóc deutor del teu silenci i aspirant del teu amor.