En Jané arriba per fi al final
del camí. Du les mans eixutes d’aigua i lluents d’esperances. Asseguts a la
platea d’un gran cinemascop l’hem vist passar.
Nuvolades d’un gener que a
molts llocs semblen estèrils.
Observem les nuvolades desitjosos
de que infantin aliment per a la terra. Sortirem a festejar-la, la rebrem a
mans besades.
Cels ratllats on la llum
guanya: el gener arriba a la fi, no li queda més camí.
“Cel rogent”, de “pluja o vent”
si de cas només has dut les ventades i poca aigua.
Però no tot ha estat estèril.
Aquest mes ens ha dut glòries, que tan sols pocs esperaven.
Una música se sent. Vents de
ritmes diferents, violins entre el fullatge.
I al balcó, unes flors blanques
il·luminen el matí.
Quins cels més bonics!!! M'agraden molt els núvols i les fotos de núvols.
ResponEliminaT'he de confessar que he trobat a faltar el color.
Amb disculpes si cal al B/N que té sempre tan prestigi fotogràfic.
Una abraçada.
El blanc i negre ens suposa un esforç afegit, el de posar mentalment el color a l'imatge. Carme, segurament que tu sabràs imaginar-lo. Gràcies per apreciar els núvols encara que no tinguin color.
EliminaUn gran espectacle que no ens podem perdre.
ResponEliminaTens raó Consol. Quan no veus horitzons on puguis apreciar el cel, i els núvols, ho trobes a faltar.
EliminaA banda d'altres glòries, els núvols aquests són molt bonics, però realment inservibles. Necessitem pluja, i no sembla que n'hàgim de tenir en breu... a veure si vénen núvols una mica més lletjos, però més útils.
ResponEliminaSegur que la pagesia no troba gens lletjos els núvols de pluja.
EliminaGràcies Xexu per contemplar-los.
El gener ens ha dut glòries que potser no esperàvem, sí, i hem gaudit d'un cel espectacular, aliment de bellesa per a l'ànima però no pas per a la terra... Però els colors han desaparegut. Vol dia això que es troba a faltar alguna altra mena d'esperança...?
ResponEliminaPer cert, els ciclàmens blancs són preciosos. A la finestra d'on sóc ara n'hi ha tres testos, uns de blancs com aquests i dos més amb tonalitats rosades i fúcsia. Immunes al fred, són tot un exemple de resistència a les maltempsades. Duraran tot l'hivern.
Una abraçada de colors, Xavier!
No falta l'esperança Montse. Si he "revelat" les fotos en B/N ha estat per donar més dramatisme al cel. Però segur que un dia o altre mullaran la terra. No recordava el nom de les flors.
EliminaGràcies per totes les explicacions.
Núvols improductius però d'una bellesa espectacular, amb aquestes formes capricioses, tan ben arrenglerats.
ResponEliminaM'encanten les fotografies, no tenen l'alegria dels colors, però en blanc i negre queden impressionants.
La naturalesa, els vents, les humitats, les altes pressions... s'han posat d'acord per ratllar el cel. Llàstima que s'hagin deixat de punxar-los per a que plogui.
EliminaGràcies Glòria per assaborir també la bellesa.
M'afegeixo als elogis d'aquests cels tan espectaculars en blanc i negre! Quina llàstima que ens siguin tan gasius de l'aigua que tanta falta ens fa…
ResponEliminaI esperem que el que ens han dut els cels de gener no ho espatlli cap gansoner…
I per acabar la rima: Una abraçada, Xavier!
espectacularitat dels núvols fa que el cel es vegi més gran i les ciutats, o les muntanyes, més petites.
EliminaGràcies August. També per la rima.
L'altre dia vaig veure fotos d'aquests cels amb colors i eren fantàstiques , però a mi les fotos em blanc i negre em tenen el cor robat...
ResponEliminaCel ennuvolat, una mica de pluja si us plau!!!
M'agraden molt els ciclamens, sovint en compro de colors variats.
Petonets i bona setmana, Xavier.
Ja saps que el color m'agrada Roser, però també és convenient tractar una mica el B/N.
EliminaUna mica de pluja que regui els camps i boscos i s'endugui tanta pols ens aniria molt bé.
Gràcies per la mirada.
Cert, el gener ha donat unes nuvolades ben curioses.
ResponEliminaRafel, segurament has reconegut la "nostra" xemeneia del Vapor Vell, a la primera fotografia.
EliminaUns Altocúmuls ben arrissats!
ResponEliminaJoan, no sabia el nom dels núvols. Gràcies per l'aclariment.
EliminaSi no plou pel gener, mal va el graner..... esperem que no sigui així.
ResponEliminaSense aigua malament rai Francesc.
ResponEliminaquines fotografies tant precioses!!!!!!
ResponEliminaEsperem que el Febrer ens porti l'aigua.
Gràcies Bruixeta. Amb aigua, quan el mes que ve arribi la primavera, serà més esplendorosa.
ResponEliminaÉs amb aquests núvols que diuen "Nuvolades de gener ni massa pluja ni massa vent"?.
ResponEliminaLes fotos un plaer, Xavier!
No sabia aquesta dita Josep. Gràcies per participar.
Elimina"A finales de enero busca la sombra el perro", i també la pluja en aquest cas. Un cinemascope, el de les teves fotografies, espectacular.
ResponEliminaSuposo que aquesta dita es refereix a que el gos passa calor?
EliminaEnguany, a finals de gener, gaire fred no ha passat.
Gràcies Helena per seure una estona a platea.
espectaculars fotos de núvols, a veure si aviat ens les pots fer de pluja intensa amb el seny que cal a totes les tempestes.
ResponEliminaGràcies Joan. Com diu en Raimon, "...en aquest país l'aigua no sap ploure"
EliminaCaram, quines fotos! La segona sembla talment llana de borrego omplint el cel! Espectaculars.
ResponEliminaAra que ho dius... Es podria fer una migdiada en els núvol de llana.
ResponEliminaGràcies Novesflors per vetllar-ne el son.
Que fotos més meravelloses. Em quedo amb les flors
ResponEliminaGràcies Alfonso. Per a tu les flors.
EliminaNuvolades de gener que ens han fet alçar el cap i somiar. Cotonets capritxosos dibuixen nova vida, ompliran de colors i alegries, ben aviat.
ResponEliminaUns B/N molt macos, Xavier.
Aferradetes!
Gràcies Lluna. Somnis de cotó.
EliminaMoltes i espectaculars bassetes, però als camps la terra s'esquerda de tan eixuta. No s'acompleix el refrany. ¿El cel ens enganya?
EliminaPodríem aplicar el desig als sants del dia:
Oh poderós Sant Ricard,
feu ploure, que ja es tard.
*
Santa Juliana, feu un miraclet:
que vingui la pluja passet a passet.
M'agrada que hagis citat el sant d'avui. No se'm passa mai, Olga.
EliminaEl meu germà estimat que a finals de l'any passat va fer 3 anys que va morir es deia Ricard.
Gràcies per fer nous refranys. L'any que ve hi pensaré.