Ha, ha, ha... No em diguis que guardes tots els reis dels tortells!!! El que si és cert és que amb aquesta ja en tenim prou. Molt divertida la foto i encara més divertit i premonitori el verset.
Que bonics...Ja podem respirar tranquils, demà ja tindrem president i m'agrada que sigui l'alcalde de Girona, ja que no ho ha pogut ser el Mas... Petonets, independentistes.
Com m'agrada que hagi estat possible que fessis un post com aquest, optimista i feliç després de tant de patiment! Qui ens havia dit que els reis són els pares...? A partir d'ara hi creurem més que mai! I ara, a esperar que toquin les dotze de la nit, i que el nou president sigui ja investit! Abraçades felices!
Tot són bones notícies, investint govern i caminant cap a la república ens traurem de sobre moltes rèmores històriques, que ja era hora! Ara toca fer-ho, i fer-ho bé, que no serà fàcil.
Molt bona la foto i millor encara el verset: "Els reis que quedaran seran els del tortell". Compte, que de faves ens en queden unes quantes encara… però amb aquest president investit (m'ha agradat molt el seu discurs, el to…etc). segur que les superarem totes i ens guanyarem la República Catalana! Bona nit, Xavier!
Com m'agrada haver-me equivocat l'altre dia quan et deia que estava segur que anàvem a eleccions!!! Gent que conec de Girona i no pas convergents reconeixen la vàlua d'en Puigdemont. I te bona relació amb els regidors de la CUP. Ara esperem que els 18 mesos s'escursin tot el possible!!! Salut, República i.....anar fent!
Ha estat el millor tió i els millors reixos i tot perquè ha tingut el gran efecte sobre tots nosaltres: ens ha retornat el somriure i les ganes de lluitar.
Molt encertat. Que així sigui.
ResponEliminaDesprés de tant patir, ens ho mereixíem.
EliminaQue així sigui, Consol.
Ha, ha, ha... No em diguis que guardes tots els reis dels tortells!!! El que si és cert és que amb aquesta ja en tenim prou.
ResponEliminaMolt divertida la foto i encara més divertit i premonitori el verset.
Sí que guardo tots els reis dels tortells Carme. I també les figuretes i bestioles dels tortells de Sant Antoni.
EliminaQue bonics...Ja podem respirar tranquils, demà ja tindrem president i m'agrada que sigui l'alcalde de Girona, ja que no ho ha pogut ser el Mas...
ResponEliminaPetonets, independentistes.
Que bons que són els petonets indepes, M. Roser.
Elimina:)
ResponEliminaQuina imatge més divertida i el vers "too much"!!
Aferradetes!
Gràcies Lluna. Abraçades a les Illes.
Eliminam'agrada això de què...,els reis que ens quedaran seran els del tortell !
ResponEliminaI perquè són de porcellana, i la mainada no se'ls menja.
EliminaPer la col·lecció de figuretes que tens, sospite que cau més d'un tortell a l'any.
ResponEliminaSón molts anys de guardar-los. Només n'hi ha tres que són d'altres diades.
EliminaCom m'agrada que hagi estat possible que fessis un post com aquest, optimista i feliç després de tant de patiment! Qui ens havia dit que els reis són els pares...? A partir d'ara hi creurem més que mai!
ResponEliminaI ara, a esperar que toquin les dotze de la nit, i que el nou president sigui ja investit!
Abraçades felices!
M'agrada el rodolí que t'ha sortit Montse:
Elimina"a esperar les dotze de la nit,
que el president sigui investit!"
Molt oportú el poema!
ResponEliminaSón graciosos aquests reis tan nostrats que ballen la sardana. Que prenguin exemple els reis que no ho fan!
Hi ha reis que fan mala cara i amenacen.
EliminaGlòria, que es posin en rotllana i somriguin.
Sembla que els Reis, els d'Orient, ens han portat encara que amb una mica de retard, allò que tant demanarem: El camí cap a la república :)
ResponEliminaEls d'Orient van de bona fe. Els altres, els imposats, com més lluny millor.
EliminaTot són bones notícies, investint govern i caminant cap a la república ens traurem de sobre moltes rèmores històriques, que ja era hora! Ara toca fer-ho, i fer-ho bé, que no serà fàcil.
ResponEliminaTots plegats amb responsabilitat Xexu. El poble treballador amb una immensa il·lusió i els polítics amb la seva feina.
Eliminam'agradaria posar nom a la fava...però millor no, deixem que cadascú hi vegi la seva
ResponEliminaAl qui tocava la fava
Eliminai les coses així van
és el que sempre pagava.
Prò que no es digui Joan.
Molt bona la foto i millor encara el verset: "Els reis que quedaran seran els del tortell".
ResponEliminaCompte, que de faves ens en queden unes quantes encara… però amb aquest president investit (m'ha agradat molt el seu discurs, el to…etc). segur que les superarem totes i ens guanyarem la República Catalana!
Bona nit, Xavier!
Gràcies August.
EliminaIntentaran donar-nos faves
(també bolets i castanyes)
i fer-nos algun disgust.
Per cert, a casa la meva dona també els guarda (els reixos) i en tenim una bona colla, gairebé tan llarga com la teva!
EliminaCom m'agrada haver-me equivocat l'altre dia quan et deia que estava segur que anàvem a eleccions!!!
ResponEliminaGent que conec de Girona i no pas convergents reconeixen la vàlua d'en Puigdemont. I te bona relació amb els regidors de la CUP.
Ara esperem que els 18 mesos s'escursin tot el possible!!!
Salut, República i.....anar fent!
Francesc, aquesta setmana
Eliminamolts vam perdre l'esperança.
Ara l'hem recuperada.
Sense cap recança.
Felicitats per la part gironina que et toca. (Girona power!!)
Tots aquests reis tenia el teu tortell? Deu ni do per ser republicà, no?
ResponEliminaEls reis de porcellana no fan mal Pons, tot i que a mi em convenen poc perquè també haig de vigilar el sucre.
EliminaSóc més feliç que si fos jo el nou president!!!
ResponEliminaSi la felicitat es pogués mesurar, diria que aquest cap de setmana ha pujat Helena.
EliminaAquests reis que no faltin,
Eliminaben acolorits,
que fan la vida dolça
i ens lleparem els dits.
Ara, els de la meseta,
mala patata afarti,
rècula de cabrons
amb el nom de Bor...
Una estrofa dolça i una altra més agra.
EliminaSe t'entén perfectament Olga.
Els que ens vulguin amargar-nos la festa, que s'estavellin ells solets.
Ha estat el millor tió i els millors reixos i tot perquè ha tingut el gran efecte sobre tots nosaltres: ens ha retornat el somriure i les ganes de lluitar.
ResponEliminaUn regal merescut Carme.
EliminaI com dius, a seguir lluitant, però amb un somriure.
Estimadíssims reis.
ResponEliminaGràcies, Xavier.
Estimadíssim Jordi.
ResponElimina