diumenge, 24 de gener del 2016

Lluna de gener

“Lluna de gener
Amor el primer”
Ho diu el refrany
en la clara nit.
Avui com cada any
No hi pot haver oblit.
Cobejada lluna
que un cop al mes t’omples
i dónes llum a
qui viu a les fosques.
Al vespre tot d’una
floreix l’ametller
mimat per la lluna
lluent del gener.
"Lluna de gener, 
potser la més plena, 
la que ens dóna llum
i amor ens ofrena."
                                                                                                      (Carme Rosanas)
"Plena i al centre,
lluna clàssica, dalt
de la muntanya."
                                                                                             (Helena Bonals)

48 comentaris:

  1. Lluna de gener,
    potser la més plena,
    la que ens dóna llum
    i amor ens ofrena.

    Aquest post llunàtic i poètic és ple de tendresa i de sentiment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com la lluna, has fet el ple amb aquesta continuació. Gràcies pel seguiment Carme. La poso a dalt.
      Lluna entranyable.

      Elimina
  2. Aquestes llunes d'hivern, sota un paisatge nevat tenen un encant especial. I els teus mots ho acaben d'arrodonir, Xavier!

    ResponElimina
  3. Més d'una vegada m'ho pregunto: com pots romandre davant la magnificència d'aquests paisatges i no enfollir de bellesa?
    La segona imatge crec que és insuperable. No sé si les branques resistiran a l'impuls d'abraçar la lluna o si acabaran fent-la presonera dels seus desitjos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has imaginat una història molt bonica entre les branques i la lluna.
      Gràcies Galionar. Lluna de glaç.

      Elimina
  4. Oooooh, que bonic!
    Em fascina la lluna, tan bonica, tan capriciosa. En aquest reportatge lluu una bellesa impressionant. Son teves les fotos? No sabria quina triar.
    Esplèndid, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són meves, quan no ho són ho poso sempre.
      Gràcies per la teva mirada Glòria. Lluna bonica.

      Elimina
  5. La lluna de Gener és la lluna d'hivern. La més neta i la més clara. Es fa mirar. S'ha deixat ben retratar. És preciosa!

    ResponElimina
  6. que bé que estem quan estem a la lluna, això ens fa ser una mica més nosaltres mateixos

    ResponElimina
  7. Avui les imatges gairebé ni em deixen llegir les paraules... senzillament espectaculars.

    ResponElimina
  8. Primer mires les imatges i desapareixen les paraules, després aconsegueixes llegir les paraules i les imatges es embelleixen encara més, Preciós Xavier

    ResponElimina
  9. La lluna està tan ben posada que sembla falsa

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com algunes flors naturals, que són tan maques que semblen de plàstic. Lluna brillant.

      Elimina
  10. Plena i al centre,
    lluna clàssica, dalt
    de la muntanya.

    Et puc manllevar la imatge?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que pots manllevar la foto Helena, tal com jo faig amb el teu poema.
      Lluna de poesia.

      Elimina
  11. Diuen a Mallorca que la lluna de gener té una gran força, influeix favorablement en la salut i en la vida de les persones, junyir els animals el dia setè de la lluna nova de gener, sembrar les cebes en la lluna creixent i casar-se en la lluna plena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho diuen els mallorquins és que és així. Lluna de vida.

      Elimina
  12. Apaaaaaaaa!! Quina passada de fotos!!! Son magnífiques!!

    Saps? En veure la primera m'ha passat una mica com a en PONS, per un segon he dubtat si era autèntica o un dibuix (o pintura) de la perfecció que té :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és pintura: és fotografia.
      Alguna vegada ho he explicat. Antigament tenia ampliadora a casa i jo mateix em feia les còpies i treballava els positius, aclarint ombres, protegint llums, etc. Ara tot això ho faig amb l'ajuda del photoshop.
      Gràcies per l'interès Assumpta. Lluna feliç.

      Elimina
    2. M'agradaria saber fer anar el photoshop hehehe trucaria les meves fotos (les que surto jo, vull dir) :-DD

      Elimina
  13. Preciós post, tant les fotos com els poemes...La neu, la lluna, la nit, les muntanyes...Amb raó la dita popular diu: "les nits de gener, les mes clares de l'any solen ser"!Hi ha una història d'amor entre la lluna i el paisatge!!!
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una persona erudita
      ets tu Maria Roser.
      No sabia aquesta dita
      de les nits de gener.

      Lluna estimada.

      Elimina
  14. "Flor de Gener, no omple el graner"
    M'agrada molt la muntanya que es vol menjar la lluna!!!
    No sé si hi te a veure, però vaig coneixer a la Fina un mes de gener....

    ResponElimina
  15. "Flor de Gener, no omple el graner"
    M'agrada molt la muntanya que es vol menjar la lluna!!!
    No sé si hi te a veure, però vaig coneixer a la Fina un mes de gener....

    ResponElimina
  16. La flor d'aquesta dita que cites no és productiva, si parlem en termes pràctics. En canvi per a la Fina i tu sí que ho ha estat, i molt.
    Gràcies Francesc. Lluna de mel.

    ResponElimina
  17. ¿Cómo estás, amigo Xavier Pujol?

    Como es habitual en mí, lo primero es pedirte disculpas por mi tardanza en la vista, pero la situación manda y las dificultades para encontrar tiempo parece que van en aumento a pesar de mi afición por los blogs.

    Es un gran placer visitar de nuevo tu espacio y poder contemplar tus magnificas publicaciones, por lo que te estoy agradecido pues nos das la oportunidad de disfrutarlas.

    Como siempre dando compartiendo tus extraordinaria visión del mundo a través de tu cámara..

    Un fuerte abrazo, amigo y hasta muy pronto.

    ResponElimina
  18. ¿Cómo estás, amigo Xavier Pujol?

    Como es habitual en mí, lo primero es pedirte disculpas por mi tardanza en la vista, pero la situación manda y las dificultades para encontrar tiempo parece que van en aumento a pesar de mi afición por los blogs.

    Es un gran placer visitar de nuevo tu espacio y poder contemplar tus magnificas publicaciones, por lo que te estoy agradecido pues nos das la oportunidad de disfrutarlas.

    Como siempre dando compartiendo tus extraordinaria visión del mundo a través de tu cámara..

    Un fuerte abrazo, amigo y hasta muy pronto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Las gracias te las doy a ti Andrés por tus atenciones. No tienes por qué disculparte. A veces no nos damos cuenta de com pasa el tiempo.
      Un abrazo a las Canarias.

      Elimina
  19. Precioses les fotos, has de tenir una bona càmera perquè la lluna es veu súper bé! M'he recordat d'un conte on la lluna era de formatge :)

    ResponElimina
  20. Gràcies Gemma. Ja que ho suposes. No és propaganda gratuïta: una Canon EOS 1100D. I un objectiu intercanviable 55-250mm. Després, a casa les "revelo" a l'ordinador.
    Si el formatge és de Gruyére (tampoc no és propaganda) que bo!!

    ResponElimina
  21. preciosa lluna de gener!!!!!! magnifiques fotografies com sempre

    ResponElimina
  22. Al principi dels temps hi havia una petita illa a la Mediterrània que era ocupada per dos amics; un follet i una sargantana de dia quan el sol brillava jugaven i prenien el sol, però a l'hora baixa quan el sol es ponia tot quedava fosc i aburrit i es guardaven aixopluc de l'únic arbre que tenia l'illa. Ell es sentia tan feliç de tenir dos companys a qui fer ombra i donar refugi que un dia fins i tot van veure com li creixia un fruit, era blanc i petit i tots estaven contents amb la novetat
    -si es una pilota jugarem tot el dia...
    -si es un formatge ens el menjarem...
    deien la sargantana i el follet Els dies plens de sol i les nits buides de tota llum passaven ràpid i el disc creixia i creixa tant que l'arbre ja no tenia força i un dia..el fruit va caure El dos amics intentaven penjar.lo de nou al arbre quan de sobte una terrible ventada de tramuntana va aixecar l'enorme disc com si fos de paper i el va fer volar i volar fins que va quedar suspès en un punt del cel Era tan amunt que veia el sol i el seu reflexa l'il·luminava tant que semblava que tenia llum pròpia, què bonic es veia el disc i com brillava als vespres i la companyia que els hi feia ! Ara a les nits ja no tenien por i sa lluna que era com havien batejat al disc suspès del cel els hi explicava tot el que veia des-de la seva talaia Eren històries tan boniques que fins i tot els estels s'acostaven a escoltar-les i el paisatge del follet i la sargantana va esdevenir ple de vida i de llum.
    Vine tu també i viu les moltes histories que sa lluna te per explicar-te...
    -CONTE DE LA SARGANTANA I EL FOLLET-

    T'ho compro tot!! ;)
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluna, aquest gener del 2017 també esperem que facis el ple, per ornar a gaudir-te.

      Elimina