Ja l’esperaves
i el
reps amb un somriure.
Arriba
el dia!
Claror
serena
La
nova llum s’emmarca
Per
l’alta onada.
Al
moll la fosca.
L’horitzó
s’il·lumina.
Llum
que palpita.
L’alba
pregunta:
On és
la teva rauxa?
I me
l’estimo.
Hi ha
una promesa
després
de la nit fosca.
Ben lluminosa.
L’aigua
és salada
de
llàgrimes vessades
per
tanta guerra.
Hi ha
llum rosada.
La
matinada fresca,
dolça
l’escampa.
El sol
mandreja.
He
deixat per quan entri,
la
porta oberta.
Ales
esteses,
s’enlaira
la gavina
en la
llum grisa.
Claror
a la proa
i
veles desplegades,
s’embarca
el somni.
El sol
es lleva
I
pinta els edificis
De
Barcelona.
L’aigua
tranquil·la
del
moll, em va prometre:
amor
per sempre.
Colom
albira
que ve
el temps de platxeri.
La
descoberta.
Meravellosa
és la
teva companyia:
la llum del dia.
Unes matinades precioses i una bona manera de començar el dia: una imatge bonica i les paraules que l'acompanyen. Gràcies.
ResponEliminaGràcies a tu Carme, que estimes les matinades, i sovint també les guarneixes de belles paraules.
EliminaEs menester deixar les portes obertes per que passe qualsevol llum, la del dia, per exemple.
ResponEliminaDe bat a bat!
EliminaGràcies Mari.
Amb matinades així no fa mandra deixar els llençols i obrir els ulls.
ResponEliminaLlum que batega com les teves paraules.
Aferradetes.
La matinada ens du cada dia un regal. La sortida de sol és l'embolcall. Gràcies Lluna.
EliminaEm fas enveja, ben sana, Xavier. Llevar-me d'hora em costa i vet aquí les albades que em perdo. Les perafitenques, que les barcelonines són més difícils.
ResponEliminaSi no veus les matinades, bé que deus gaudir de les postes. De ben segur que a Perafita, amb aquell aire tan net, hi ha tardes magnífiques. Gràcies Teresa.
EliminaOooohhhh, insuperable, Xavier! Imatges, haikus, missatges d'esperança. Una vegada més, ens convides a compartir la teva il·lusió, la visió de com pot ser de bonica la Vida. Mil gràcies per aquestes matinades!
ResponEliminaGairebé sempre hi ha motius per cultivar la il·lusió. Mil i una gràcies a tu Montse.
EliminaFantàstiques fotos d'un bon matiner...M'agraden totes, però la primera bicicleta!!! Jo sóc més de fotos de capvespre.
ResponEliminaAhir a la nit vaig deixar les finestres obertes perquè entrés la lluna...Ella va acudir a la cita, il·luminant tota la casa.
Gràcies per aquest regal matiner, Xavi.
Petonets.
A vegades, en fotografia i si no coneixes el paisatge, els capvespres i les matinades es poden confondre.
EliminaSegur que la lluna et va platejar les estances. Gràcies M. Roser.
Poeta de l'imatge i les paraules.
ResponEliminala imatge
EliminaCom ho diuen allò? Una paraula val més que mil imatges, oi? Gràcies Francesc.
Elimina
ResponEliminaCada dia es renova l'alba fins al darrer dels dies. Sempre la bellesa.
Abraçades, des de El Far.
El dia arriba en silenci, fresc, lluminós... Tal com dius, ho envolta tot de bellesa. Gràcies Jordi.
Eliminano ens ha de fer mandra llevar-nos d'hora, sabem que només així podem gaudir d'aquests moments en real directe.
ResponEliminaTal com dius, és millor viure la vida en directe que en diferit. Gràcies Joan.
EliminaPrecioses les teves matinades, Xavier. Cada una té una bellesa especial i no sabria quina escollir com la més bonica (tret la de la noia del bikini, que és la que menys em sedueix).
ResponEliminaEts un mestre en el art dels haikus. Ja en podries fer un llibre!
La de la noia del biquini hi és expressament per treure transcendència. Per posar-hi unes gotes de quotidianitat.
ResponEliminaGràcies Glòria per les teves paraules tan generoses.
M'has fet venir son amb fotos tan matineres, però ningú no pot negar que són precioses!
ResponEliminaGràcies Xexu. Una bona migdiada recupera els matiners.
EliminaEt lleves molt d'hora o et gites molt tard?
ResponEliminaEm llevo d'hora. Més del que necessite per entrar a treballar.
EliminaAnava a preguntar-te si és que no dorms!!! Fotos precioses, ens transportes a l'alba.
ResponEliminaGràcies Novesflors. L'aire net, el silenci, els ocellets, la sortida del sol, ho compensen.
EliminaJo no solc llevar-me tant d'hora. Però tinc rauxa igual!
ResponEliminaA totes hores és benvinguda la rauxa Helena.
EliminaI necessària!
Extraordinàries. La veritat és que la llum de l'alba bé mereix aixecar-se ben d'hor
ResponEliminaGràcies Alfonso. No t'ho discutiré. És un plaer contemplar com neix el dia.
EliminaXavier, no trobo el teu correu en el teu blog. Et dono el meu, per si em vols enviar alguna foto de les que ens vam fer junts. trsduch@gmail.com Merci!
ResponEliminaAixí ho faré Teresa, tant bon punt les hagi "revelat".
EliminaGràcies, Xavier! Igual havíem d'haver sortit a fora i fotografiar-nos amb el fons d'aquests capvespres quasi sobrenaturals que ens ensenyes aquí. Esperem que l'escenari de La Impossible faci el fet i haguem quedat com els àngels.
EliminaTu has quedat molt bé a les fotos de la presentació.
EliminaPel que fa a mi, el nom de la llibreria "La Impossible" ja ho diu tot.
la primera hora del dia, entre dues llums
ResponEliminapreciós!
Gràcies Matilde, com deia Donovan: "és el millor moment de tots"
EliminaMeravellós és el reportatge i meravellós és el poema. Retrates una Barcelona idíl·lica que desconeixia.
ResponEliminaSegurament que tots desconeixem estones o racons del nostre país, i que d'altres els tenen apamats.
EliminaGràcies Consol per la teva curiositat.
boniques matinades Xavier me les quedaria totes!
ResponEliminaTe les regalo totes Elfree. Aniré a buscar-ne més. Gràcies per acceptar-les.
EliminaVeig que tambè t'agrada llevarte d'ora. Molt maques.
ResponEliminaUna abraçada.
De matinada (també a la tarda) la llum és més fotogràfica: Tu ho saps molt bé J. Antonio. Gràcies.
Elimina