diumenge, 1 de maig de 2016

Portes obertes al Palau de la Generalitat

    Hi ha cua per entrar al Palau de la Generalitat. Algú du la rosa a les mans, d’altres la compraran a les parades que hi ha al Pati Central del Palau.
  Domina el bon humor, la il·lusió, les bones maneres, les ganes de meravellar-se, el “bon rotllo” per entendre’ns ràpid.
      Llibres, roses i amor de primavera: es pot demanar més?
  El patriotisme és escrit a les parets amb la tinta dels anys. Un sentiment ancestral que moltes persones duen enganxat a la pell de la manera més natural.
   Sant Jordi, el drac i la princesa són la llegenda, l’amable metàfora d’una nació que lluita per la seva supervivència i que avui ho fa amb poètica alegria.
      Els grans admiren l’arquitectura.

  Els menuts busquen els decorats i els personatges del “Polònia”, i quan veuen el veritable quadre de Tàpies diuen: “amb il·lusió!”. I els que estan més al dia afegeixen: “i Girona més!”
     Alguns visitants han coincidit amb en Puigdemont. Són feliços de veure el president en persona. 
     La gent jove es vol retratar amb ell.
  Els que no l’han vist, pregunten al servei d’organització, o als mossos del Palau, quan tornarà. Es lamenten de no haver-hi coincidit.
      Detecto que el president cau bé a la gent que s’ha creuat amb ell.
     A la galeria gòtica es forma una mica de cua per entrar a d’altres dependències: “Sisplau”, “disculpi”, “gràcies”... No es perden les formes.
    Aprofitant la jornada de Sant Jordi milers de ciutadans fem fotografies al Palau. 
        El llum del Saló Sant Jordi és fotografiat des de tots els angles.
    El dia, meteorològicament parlant, ha fet molta bondat a Barcelona, malgrat que havien avisat de que hi hauria pluges a la tarda. 
   Una mica abans de que es tanquin les portes es compleixen les previsions dels meteoròlegs i plou.
    Els visitants ens retirem...
   ... i el dia acaba bé.   
    Sant Martí i Sant Jordi són bons amics.

36 comentaris:

  1. Sant Jordi és molt més que una festa. Quan siguem independents hauria de ser la diada i deixar pels llibres d'història les commemoracions de derrotes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra solució seria proclamar la independència un 11 de setembre, i sense canviar de data mai més commemoraríem una derrota.
      No sé si els llibreters i les floristes estaran d'acord amb la teva proposta Francesc, però gràcies per fer-la.

      Elimina
    2. Pel que han dit llibreters i floristes, sembla que els ha anat millor que altres anys. Tot i que sent dissabte ha estat com si fos festiu.
      La proposta que fas em sembla molt adient i raonable.

      Elimina
  2. un bon reportatge Xavier , fa goig el palau i tot el que narres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree. Una joia del gòtic civil, que és del poble.

      Elimina
  3. Unes fotografies precioses. El llum llueix esplèndid entre l'eplendidesa de les roses i posat amable que es percep en el que ens contes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llum és una altra joia. Gràcies per la valoració, Mari.

      Elimina
  4. Què bonic! Ho expliques tan bé que sembla que hi hagi estat. Moltes gràcies per la teva crònica il·lustrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és com si hi haguessis estat, gràcies per la companyia en el passeig, Consol.

      Elimina
  5. si el palau sempre fos una festa tots anirem millor o potser ja seriem indepes....

    ResponElimina
    Respostes
    1. La festa va anar molt bé. Per ser indepes, a més també hem de treballar molt encara. Gràcies Joan pel teu optimisme.

      Elimina
  6. Quina festa més maca dins del Palau i també fora per tot el país. M'agrada veure les imatges del Palau, el trobo molt bonic i fa Molt que no hi he entrat per Sant Jordi.

    El llum vist des de sota, sembla un cristall de gel o de neu. És una preciositat
    Estic contenta que la gent tingui ganes d'acostar-se al president. I que ens l'estimem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi, l'actitud de la gent va ser el millor de la jornada.
      En fer la fotografia del llum del Saló Sant Jordi, vist just des de sota, vaig pensar el mateix que dius Carme. Sembla un cristall de neu.
      Gràcies, hem coincidit en la visió.

      Elimina
  7. Un post preciós que demostra una vegada més, com en som de gent de pau i amants de les tradicions , els catalans...Ens has fet de guia per visitar el palau de la Generalitat i encara que ja hi he estat m'ha agradat retrobar-lo cobert de roses. Gràcies.
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encertes en el que dius. Som un poble pacífic. I com diuen els "Obrint pas": alegre i combatiu.
      Gràcies M. Roser, m'agrada com ho has vist.

      Elimina
  8. Jo tambe hi vaig ser.
    Amb la sort que el meu guia era
    un gran coneixedor del Palau (i no era el President )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que aquest guia va estar content de trobar-t'hi.
      Gràcies Antoni per explicar l'anècdota.

      Elimina
  9. Em impressionen els teus relats visuals, els miro i els llegeixo una vegada i una altra i cada vegada descobreixo alguna cosa nova. Per a mi que mai he estat em sembla que ja conec el Palau. La fotografia del contrallum és una preciositat

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he volgut posar més fotografies. També es podia visitar la capella i altres sales que no apareixen aquí. L'11 se setembre i la Mercè es tornen a obrir les portes per a tothom.
      Gràcies pel passeig Alfonso.

      Elimina
  10. Tot i que ens ho mostres d'una manera molt bella, és una visita pendent. M'agrada veure el President proper. M'agrada veure la història d'aquests llocs. M'agraden les flors per tot arreu. I m'agraden, especialment, les tres últimes fotos.
    Aferradetes i molt bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada que ho expressis aquí. Gràcies Lluna.
      En aquest enllaç trobaràs informació de les visites guiades i gratuïtes que es poden fer al llarg de l'any. Ja que vens de lluny, si ho preveus amb antelació, no hauries de fer cues.
      http://www.president.cat/pres_gov/president/ca/presidencia/palau-generalitat/visites.html

      Elimina
  11. Estimat Xavier, quina col.leciò mes guapa de fotografíes. (Después de unos cuantos años de caminar por estos "lares" y resulta que lo veo como si fuera la primera vez). Gracies.

    Lo de la Fira, como cada año, a la busca y captura del pulpo y del lacón de la "terriña", con la suerte de que a la mujer, también le gusta.

    Un saludo grande.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. De les 3 festes de Portes Obertes: 11 de setembre, la Mercè i Sant Jordi, aquesta darrera és la més espectacular, per les roses del pati.
      Gràcies i ja ho saps, J. Antonio, un dia tornes al Palau, amb la teva càmera.

      Elimina
  12. Sempre fa goig passar pel teu espai i mirar les fotos, ens transportes al lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi em fa goig que ho facis. Gràcies Novesflors.

      Elimina
  13. Quin post tan xulo! Aquest any no he anat a la Generalitat, però he apreciat molts detalls que potser no hauria vist d'haver-hi estat. La llum/flor, per exemple.
    Sant Jordi és una festa molt especial per mi. M'agrada molt viure-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa igual. Sempre hi ha detalls que t'havien passat per alt. Gràcies Glòria per la visita virtual.

      Elimina
  14. Aquest any no he pogut anar. Gràcies a tu que dono aquest passeig. Penso que la fotografia (que és com sempre molt bona) no solament m'acompanya sinó que m'ensenya molts detalls que allà s'escapen.
    Gràcies, Xavier.

    ResponElimina
  15. Gràcies a tu Josep. Estic content que les fotografies t'hagin servit per donar un cop d'ull al Palau.

    ResponElimina
  16. Ho sento per Madrid, allà no tenen un Palau com aquest. Només per això ja em sento feliç de ser catalana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per vistosos que siguin, si els palaus són okupats per reis no escollits o dictadors que ho van fer per la força de les armes, no són estimats pel poble.
      La Generalitat va ser creada fa més de 650 anys per, entre altres coses, controlar el poder del rei, que encara que aleshores fos català s'havia de fiscalitzar.
      Gràcies Helena, coincidim: estimem aquest Palau sobretot pel que representa.

      Elimina
  17. Jo també vaig aprofitar Sant Jordi per fer la mateixa visita que tu, però vaig fer menys fotos que tu i no m’han quedat tan bé :P També vaig tenir temps per passar per l'ajuntament que allà et feien la visita teatralitzada i tot ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ens vàrem veure Pons, però no ens reconeguérem.
      La de l'Ajuntament l'he fet algunes vegades, però mai he tingut la teva sort d'ensopegar-la teatralitzada.

      Elimina
  18. És una bona pensada i algun any hauré de mirar de fer aquesta visita, perquè no hi he entrat mai. Per les fotos que ensenyes, i les imatges que es veuen habitualment a la tele, sembla un lloc preciós i digne de visita. Si no fos un edifici tan institucional seria, sens dubte, una de les grans atraccions turístiques de la ciutat.

    ResponElimina
  19. Segur que hi seràs ben rebut.Als comentaris de resposta a l'Alfonso i a sa Lluna els informo de les possibilitats de visites fora de diades institucionals.
    Gràcies pel passeig virtual Xexu.

    ResponElimina