Hi ha cua per entrar al Palau de la
Generalitat. Algú du la rosa a les mans, d’altres la compraran a les parades
que hi ha al Pati Central del Palau.
El patriotisme és escrit a les parets amb la tinta
dels anys. Un sentiment ancestral que moltes persones duen enganxat a la pell de
la manera més natural.
Sant Jordi, el drac i la princesa són la llegenda,
l’amable metàfora d’una nació que lluita per la seva supervivència i que avui ho
fa amb poètica alegria.
Els grans admiren l’arquitectura.
Els menuts busquen els decorats i els personatges del “Polònia”, i quan veuen el veritable quadre de Tàpies diuen: “amb il·lusió!”. I els que estan més al dia afegeixen: “i Girona més!”
La gent jove es vol retratar amb ell.
Aprofitant
la jornada de Sant Jordi milers de ciutadans fem fotografies al Palau.
El
dia, meteorològicament parlant, ha fet molta bondat a Barcelona, malgrat que
havien avisat de que hi hauria pluges a la tarda.
Una mica abans de que es tanquin les portes es
compleixen les previsions dels meteoròlegs i plou.
Sant Jordi és molt més que una festa. Quan siguem independents hauria de ser la diada i deixar pels llibres d'història les commemoracions de derrotes.
ResponEliminaUna altra solució seria proclamar la independència un 11 de setembre, i sense canviar de data mai més commemoraríem una derrota.
EliminaNo sé si els llibreters i les floristes estaran d'acord amb la teva proposta Francesc, però gràcies per fer-la.
Pel que han dit llibreters i floristes, sembla que els ha anat millor que altres anys. Tot i que sent dissabte ha estat com si fos festiu.
EliminaLa proposta que fas em sembla molt adient i raonable.
un bon reportatge Xavier , fa goig el palau i tot el que narres
ResponEliminaGràcies Elfree. Una joia del gòtic civil, que és del poble.
EliminaUnes fotografies precioses. El llum llueix esplèndid entre l'eplendidesa de les roses i posat amable que es percep en el que ens contes.
ResponEliminaEl llum és una altra joia. Gràcies per la valoració, Mari.
EliminaQuè bonic! Ho expliques tan bé que sembla que hi hagi estat. Moltes gràcies per la teva crònica il·lustrada.
ResponEliminaSi és com si hi haguessis estat, gràcies per la companyia en el passeig, Consol.
Eliminasi el palau sempre fos una festa tots anirem millor o potser ja seriem indepes....
ResponEliminaLa festa va anar molt bé. Per ser indepes, a més també hem de treballar molt encara. Gràcies Joan pel teu optimisme.
EliminaQuina festa més maca dins del Palau i també fora per tot el país. M'agrada veure les imatges del Palau, el trobo molt bonic i fa Molt que no hi he entrat per Sant Jordi.
ResponEliminaEl llum vist des de sota, sembla un cristall de gel o de neu. És una preciositat
Estic contenta que la gent tingui ganes d'acostar-se al president. I que ens l'estimem.
Per a mi, l'actitud de la gent va ser el millor de la jornada.
EliminaEn fer la fotografia del llum del Saló Sant Jordi, vist just des de sota, vaig pensar el mateix que dius Carme. Sembla un cristall de neu.
Gràcies, hem coincidit en la visió.
Un post preciós que demostra una vegada més, com en som de gent de pau i amants de les tradicions , els catalans...Ens has fet de guia per visitar el palau de la Generalitat i encara que ja hi he estat m'ha agradat retrobar-lo cobert de roses. Gràcies.
ResponEliminaPetonets, Xavier.
Encertes en el que dius. Som un poble pacífic. I com diuen els "Obrint pas": alegre i combatiu.
EliminaGràcies M. Roser, m'agrada com ho has vist.
Jo tambe hi vaig ser.
ResponEliminaAmb la sort que el meu guia era
un gran coneixedor del Palau (i no era el President )
Segur que aquest guia va estar content de trobar-t'hi.
EliminaGràcies Antoni per explicar l'anècdota.
Em impressionen els teus relats visuals, els miro i els llegeixo una vegada i una altra i cada vegada descobreixo alguna cosa nova. Per a mi que mai he estat em sembla que ja conec el Palau. La fotografia del contrallum és una preciositat
ResponEliminaNo he volgut posar més fotografies. També es podia visitar la capella i altres sales que no apareixen aquí. L'11 se setembre i la Mercè es tornen a obrir les portes per a tothom.
EliminaGràcies pel passeig Alfonso.
Tot i que ens ho mostres d'una manera molt bella, és una visita pendent. M'agrada veure el President proper. M'agrada veure la història d'aquests llocs. M'agraden les flors per tot arreu. I m'agraden, especialment, les tres últimes fotos.
ResponEliminaAferradetes i molt bona nit.
A mi m'agrada que ho expressis aquí. Gràcies Lluna.
EliminaEn aquest enllaç trobaràs informació de les visites guiades i gratuïtes que es poden fer al llarg de l'any. Ja que vens de lluny, si ho preveus amb antelació, no hauries de fer cues.
http://www.president.cat/pres_gov/president/ca/presidencia/palau-generalitat/visites.html
Estimat Xavier, quina col.leciò mes guapa de fotografíes. (Después de unos cuantos años de caminar por estos "lares" y resulta que lo veo como si fuera la primera vez). Gracies.
ResponEliminaLo de la Fira, como cada año, a la busca y captura del pulpo y del lacón de la "terriña", con la suerte de que a la mujer, también le gusta.
Un saludo grande.-
De les 3 festes de Portes Obertes: 11 de setembre, la Mercè i Sant Jordi, aquesta darrera és la més espectacular, per les roses del pati.
EliminaGràcies i ja ho saps, J. Antonio, un dia tornes al Palau, amb la teva càmera.
Sempre fa goig passar pel teu espai i mirar les fotos, ens transportes al lloc.
ResponEliminaI a mi em fa goig que ho facis. Gràcies Novesflors.
EliminaQuin post tan xulo! Aquest any no he anat a la Generalitat, però he apreciat molts detalls que potser no hauria vist d'haver-hi estat. La llum/flor, per exemple.
ResponEliminaSant Jordi és una festa molt especial per mi. M'agrada molt viure-la.
A mi em passa igual. Sempre hi ha detalls que t'havien passat per alt. Gràcies Glòria per la visita virtual.
EliminaAquest any no he pogut anar. Gràcies a tu que dono aquest passeig. Penso que la fotografia (que és com sempre molt bona) no solament m'acompanya sinó que m'ensenya molts detalls que allà s'escapen.
ResponEliminaGràcies, Xavier.
Gràcies a tu Josep. Estic content que les fotografies t'hagin servit per donar un cop d'ull al Palau.
ResponEliminaHo sento per Madrid, allà no tenen un Palau com aquest. Només per això ja em sento feliç de ser catalana.
ResponEliminaPer vistosos que siguin, si els palaus són okupats per reis no escollits o dictadors que ho van fer per la força de les armes, no són estimats pel poble.
EliminaLa Generalitat va ser creada fa més de 650 anys per, entre altres coses, controlar el poder del rei, que encara que aleshores fos català s'havia de fiscalitzar.
Gràcies Helena, coincidim: estimem aquest Palau sobretot pel que representa.
Jo també vaig aprofitar Sant Jordi per fer la mateixa visita que tu, però vaig fer menys fotos que tu i no m’han quedat tan bé :P També vaig tenir temps per passar per l'ajuntament que allà et feien la visita teatralitzada i tot ^^
ResponEliminaPotser ens vàrem veure Pons, però no ens reconeguérem.
EliminaLa de l'Ajuntament l'he fet algunes vegades, però mai he tingut la teva sort d'ensopegar-la teatralitzada.
És una bona pensada i algun any hauré de mirar de fer aquesta visita, perquè no hi he entrat mai. Per les fotos que ensenyes, i les imatges que es veuen habitualment a la tele, sembla un lloc preciós i digne de visita. Si no fos un edifici tan institucional seria, sens dubte, una de les grans atraccions turístiques de la ciutat.
ResponEliminaSegur que hi seràs ben rebut.Als comentaris de resposta a l'Alfonso i a sa Lluna els informo de les possibilitats de visites fora de diades institucionals.
ResponEliminaGràcies pel passeig virtual Xexu.