Com un
miracle,
just
quan es fa de dia
els
llums s’apaguen.
Les
flors de l’arbre
que la
pluja ha fet caure
dormen
a l’herba.
Mare,
això és la rosada?
Pregunta
un nen que passa.
Sota
el paraigua,
com
una regadora
la
cara es renta.
Quan
el dia comença
és
quan la nit es tanca.
Al barri gòtic,
el forn l’aire perfuma.
Dolça rutina:
fa olor d’ensaïmada,
croissant, coca i pa tendre.
Esplèndida la imatge del pont,té una llum fantàstica i el terra moll l'acaba de rematar!
ResponEliminaBravo!!!
Gràcies. La matinada regala una llum especial. Joan, tu que ets un bon fotògraf segur que la trobes sovint.
EliminaUna rutina dolça, ben bé és així.
ResponEliminaD'acord amb en Joan. Tot i que totes són magnífiques.
On anaves tan prest? ;)
Aferradetes.
Quan per una força major perds la rutina, la trobes a faltar. Quan la recuperes t'endolceix els dies.
EliminaAnava a treballar. Gràcies Lluna.
La nit es tanca i el dia i nosaltres ens obrim....o ho intentem.
ResponEliminaLa nit es tanca, la nit és tanka.
EliminaI tant que ens obrim amb el dia Francesc.
La nit es tanca i comença l'alba. Un reportatge poètic en imatges i paraules.
ResponEliminaL'alba ens porta cada dia noves imatges. Gràcies per les paraules Consol.
EliminaQuan la nit tanca
ResponEliminallums i llunes s'adormen.
El dia riu.
Has seguit amb el mateix esperit. Gràcies Mari.
EliminaNo cal anar gaire lluny per fer una passejada ben gratificant, i unes fotos espectaculars. Barcelona és un lloc propici per fer les dues coses.
ResponEliminaBarcelona és la capital que es mereix Catalunya.
EliminaGràcies Xexu per acompanyar-nos.
Jo també haguera preguntat a la mare si allò era la rosada.
ResponEliminaEm quedo amb l’esplèndida la imatge del pont
Gràcies Josep. M'agrada descobrir l'innocència dels menuts, i encara més la de la gent gran, entre els que m'incloc.
EliminaLes flors són metàfora de la rosada. No s'equivoca pas el nen.
ResponEliminaGràcies per aquesta aportació Helena.
EliminaPrimer fas la poesia o primer les fotos?
ResponEliminaEn el cas dels poemes matinals, gairebé sempre primer és la fotografia.
EliminaConcretament en la del forn de pa, primer va ser l'aroma.
La nit es tanca i s'obre el dia. La ciutat té els seus rituals de clarors i olors de donar la benvinguda al dia.
ResponEliminaEls matiners tenim premi Teresa.
EliminaUna tanka esplèndida, la de les flors i la rosada.
ResponEliminaGràcies Novesflors. Aquesta tanka du el teu nom.
EliminaM'encanta la màgia de les dues primeres fotos... Parles de miracle i ens el fas viure.
ResponEliminaLa tanka de la rosada és magnífica, realment.
I el barri gòtic sota la pluja, preciós.
Ara que al final em quedo amb l'olor del forn... Llaminera com sóc!
El mèrit de les 2 primeres fotos és per a l'arquitecte, que va convertir la fàbrica de l'Espanya Industrial en un esplèndid parc.
EliminaAl matí també em quedo amb l'olor del forn. D'anís i pa tendre. Gràcies per compartir els matins Carme.
És ben bé que la bellesa existeix per als ulls que saben veure-la... Sobretot quan els poetes saben mostrar-nos-la així com tu.
ResponEliminaUna abraçada, Xavier!
Gràcies Montse. Ulls com els teus, que saben apreciar la bellesa i que encara deuen estar meravellats pels tresors, naturals i arquitectònics, de la Vall de Boí.
EliminaLa nit es tanca , les llums s'apaguen, surt el sol, o no...Molt bonic aquest post una mica passat per aigua, però trobo que la ciutat és més brillant! Que boniques les floretes al peu de l'arbre, una engruna de natura enmig de l'asfalt...
ResponEliminaBon vespre Xavier.
Gràcies M. Roser. A la matinada la natura venç l'asfalt.
EliminaMatinar tot i que costa sempre val la pena, i més a tu que tens bon ull per enfocar la càmera.
ResponEliminaActualment ja no em llevo tan d'hora. Durant uns 25 anys em posava a treballar a les 6 i em llevava abans de les 5. Gràcies per apreciar les fotos, Joan.
EliminaNo em canso de dir-ho, els teus relats gràfics m'encanten, mai sobre ni falta una paraula ni una foto. M'encanten totes les fotos, si nomenés una em sembla que estaria desmereixent a les altres. Ara bé, l'aroma que surt del primer forn m'agrada més que del segon.
ResponEliminaGràcies Alfonso. Tens bon olfacte. El pa i la coca del forn que dius són els millors del barri.
EliminaQuin ull tens per les fotografies i quin art per les paraules amb que les acompanyes!
ResponEliminaM'encanta la pregunta del nen "Això és rosada?"
Gràcies Glòria per fer-te teva la pregunta. No sabem quina seria la resposta de la mare.
EliminaFa ganes de passejar pel Gòtic, de nit!
ResponEliminaD'on són les fotografies dels llums?
La nit es tanca, preciosa locució. Es tanca però ens abriga: mai havíem vist tan acollidors els raconets de conte, amb llums color d'albercoc, on algun ens pot esperar.
EliminaGemma, el Barri Gòtic és més tranquil, i per a mi més acollidor de matinada que de nit.
EliminaEls llums que s'apaguen són del Parc de l'Espanya Industrial de Sants.
Gràcies per la companyia al passeig.
Olga, jo també trobo preciosa la locució que en fas dels llums: "de color d'albercoc".
EliminaGràcies per la teva, de llum.