Avui l’Olga Xirinacs celebra
els seus 80 anys. Molts dels seus lectors fa mesos que ho fem.
Ho vàrem fer a la Biblioteca
del Vapor Vell de Sants, on es van llegir poemes d’ella.
Més endavant, concretament el
21 de març, dia Internacional de la Poesia, es va fer l’acte Central al centre
d’Art Santa Mònica a Barcelona, on com ja és sabut, es recità el seu, ja famós
poema, “Preneu les roses” en diferents llengües.
En Xavi Múrcia i la Mirna
Vilasís, la van musicar i la van interpretar en presència de la seva autora,
Olga Xirinacs.
I no fa gaires dies, es va fer
un altre homenatge, a la Casa Golferichs, també a Barcelona, amb la presència,
entre d’altres, de l’escriptora Isabel Clara Simó.
Vaig tenir la sort de ser a
tots tres actes. Es van dir moltes coses de l’obra i la personalitat de l’Olga.
En reivindico una. L’Olga Xirinacs és una escriptora catalana nascuda a
Tarragona. Per tant és ens representa a tots els lectors dels Països Catalans.
A molts blogs avui s’han
publicat poemes de l’Olga i m’han agradat molt. Jo citaré un fragment d'un conte del
primer llibre que vaig tenir d’ella, i que encara conservo, en la primera
edició del 1985: “La Mostela africana i altres contes”
A “La partida
de Mah Jongg” es fa referència a aquest joc. Per qui no el conegui diré
que és una mena de dòmino xinès. Havia vist de petit com hi jugaven els homes
que passaven la tarda al cafè del Centre Catòlic de Sants. Sobre una taula de
marbre. Mai no en vaig entendre les normes.
“ -
Aquest és preciós. És dels millors que tinc. Vegi la qualitat del vori...
El client passà els dits amb delectació sobre
les fitxes.
- I quin gravat més nítid, tallat a mà. I l’elegància
de les figures...
El client somrigué i observà el magnífic paó
reial que representava l’as de bambú.
- Les flors i els dragons són una petita
meravella.
Al palmell de la mà les fitxes comunicaven
una sensació de plenitud. Ben acoblat el vori sobre el bambú tenia un toc
càlid, perfecte. Clogué el puny. Les volia...”
A Barcelona avui, a més dels
80 anys de l’Olga també s’ha celebrat la fira de Sant Ponç al carrer Hospital.
Una data dolça per fer un post
ben dolç.
Per molts anys Olga!!
Quin post més bonic!!! I tens raó que acaba ben dolç. No he passat per la fira de Sant Ponç i m'agrada molt que ens l'hagis portat fins aquí. Gràcies
ResponEliminaFruita, roses, homenatges, cançons, contes enigmàtics, tot ben barrejat i bullit amb most... i ja tenim fet l'arrop.
EliminaGràcies a tu Carme per haver entrat al carrer Hospital per aquesta finestra.
L'onze de maig és un dia ben significatiu! Per molts aniversaris Olgaires!
ResponEliminaUna abraçada, Xavier.
Plaer d'haver compartit amb tu els homenatges...:)
Vem estar bé compartint els homenatges a l'Olga.
EliminaI les abraçades Marta.
Un bon homenatge i, per acabar, anem de fira. Visca Sant Ponç!
ResponEliminaVisca!!
EliminaGràcies pel somriure Consol.
Jo ja he encarregat el llibre La crisi dels vuitanta a l'Abacus. No tinc temps de publicar cap poema seu, però fa poc en vaig comentar un al meu blog.
ResponEliminaTemps...
EliminaTu que es jove, imagina't el que tens fins els 80.
Gràcies Helena, per dedicar una estoneta aquí.
Un dia feliç, sense cap dubte, i molt esperat per tots. I Sant Ponç endolcint amablement la il·lusió de celebrar els 80 anys de vida d'algú ben estimat...
ResponEliminaUna abraçada, Xavier!
Els dies passen i van arribant les dates esperades.
EliminaLa companyia que ens fem totes plegades ens fa passar les estones millor.
Gràcies per l'abraçada Montse.
No sé de què, però les primeres fotos em sonen...Va ser tot un goig conèixer l'Olga, per cert, una persona encantadora!No em vaig assabentar de l'acte de la Casa Golferics, llàstima!
ResponEliminaTenies raó Xavi, veig amb aquestes fruites confitades, el post no podia ser més dolç...
Petonets.
Et donaré una pista M. Roser... a la primera foto tu hi eres ben a prop.
EliminaGràcies per la dolcesa.
Uns vuitanta ben dolços, que de més aspres segur que n'ha passat. Es ben mereix la dolçor cada dia
ResponEliminaTens raó. Segurament que quan s'arriba a una xifra com 80 te'n deus adonar que hi ha hagut anys que han fet pujada.
EliminaGràcies Joan
Ha estat un homenatge merescut i lluit el de l'Olga, que va néixer en una festa tan tradicional com és Sant Ponç
ResponEliminaUn dia ben rodó: tendresa i dolçor.
Potser els oracles van triar aquesta coincidència en la data.
ResponEliminaGràcies Glòria per la teva, de tendresa.
gràcies per aquesta entrada
ResponEliminaDe res Xelo, ha estat un plaer. Gràcies a tu per afegir-t'hi.
Eliminaafortunat tu per poder celebrar la dolçor i la festa i l'aniversari de la Olga !!!! i ens ho expliques tant dolçament ....
ResponEliminaGràcies per venir tu també Elfree.
EliminaBonica celebració. Felicitats per a Olga i per a tu per compartir-ho.
ResponEliminaArribo a misses dites i agraeixo tan fastuosa felicitació entremig de fruites i pensaments dolços. Després de les penalitats descrites al teu post anterior, convé una fruita per somriure amb les bondats del món.
EliminaMari, felicitats a tu també per afegir-t'hi.
EliminaOlga, estic amb tu. Gaudir sempre que puguem de les dolces bondats.
EliminaI oblidar, sempre que sigui possible, les llàgrimes amargues.
I dolç per a l'Olga, que fa aniversari!
ResponEliminaGràcies per afegir-t'hi Teresa.
Elimina