Abusos als Maristes Sants - Les Corts

Fa mesos que han esclatat públicament casos de pederàstia als Maristes Sants - Les Corts.  Puc donar testimoni del que passava fa més de 50 anys. Molts mestres i maristes eren veritables torturadors i abusadors, amb la total impunitat que els donava el nacional-catolicisme.

  El curs 1961-62 vaig entrar als Maristes de Sants i vaig tenir la mala sort d’anar a parar amb un mestre maltractador: el senyor (és un dir) Amadeu. Un dia el Sr. Amadeu, em va fer anar a buscar el meu germà, que era més gran que jo, a l'aula del costat per a que presenciés el càstig per haver fet malament les sumes dels deures. Em clavà dues bufetades molt fortes. Jo tenia només 6 anys. Quan vàrem arribar a casa el meu germà, plorava més que jo pel disgust d’haver presenciat aquell acte tan injust.

  L’any següent vaig tenir de tutor un altre mestre cruel: el Sr. Riembau, que era coix i pegava amb el bastó. 

  És de justícia que citi el bon mestre que vaig tenir el curs 1963-1964: el Sr. Josep Juan (apareix  a la fotografia assegut al centre del grup)  No recordo que el Sr. Josep m’hagués pegat mai. Era un home recte i amable amb els alumnes. En aquella època els dissabtes al matí fèiem classe, i ell ens la feia agradable. Duia llibres del Tintín i ens els llegia. Per a fer-los més entenedors, dibuixava amb guixos de colors el Tintín, el capità Haddok, el Milú, i altres personatges a la pissarra.

   Malauradament l’hermano que vingué el curs següent ja no era com ell, però no recordo que pegués molt fort. No puc dir el mateix del Sr. Cebrian que és el tutor que vaig tenir els cursos 1964-65 i 1965-66. Gaudia humiliant i pegant els nens. Jo vaig rebre bastant, i recordo especialment la pallissa que va infringir a un nen d’uns 11 anys. El va fer caure a terra de tants cops, i un cop a terra encara li donava puntades de peu amb ràbia. Els cops de regle a la mà eren constants. També feien posar les ungles mirant amunt, i pegaven amb tota la força amb un aparell que acabava amb una bola de fusta i que anomenaven "xasca". Una vegada un hermano va llençar la xasca contra un nen. Per sort no l’encertà. També els esborradors de la pissarra, eren utilitzats pels hermanos o mestres per tirar-los contra els alumnes si no sabien la resposta.

  L'hermano Ivars, que mai va ser tutor meu, em clavà molt fort un cop de xiulet de metall al cap, sense absolutament cap motiu. Era quan acabava el "recreo". Potser perquè vaig arribar a la fila dels últims?

  Un altre mestre s'enfadava amb el meu germà perquè pronunciava la j del cognom Pujol amb fonètica catalana i ell volia que ho féssim amb fonètica castellana. Per ridiculitzar-lo deia que era de la ceba.

  Tot aquests abusos físics i psíquics passaven als Maristes de Sants.

 Quan els curs 1967-68 van inaugurar els Maristes a Les Corts, ens hi van enviar. Vaig ser dels que vàrem estrenar les instal·lacions. Van convertir una antiga fàbrica de galetes en un antre de maltractaments físics i abusos sexuals als alumnes. De mi  no van abusar sexualment, però veia i no entenia com ho feien a d'altres. 

 Parlo de tercer de batxillerat (curs 1968-69), quan jo tenia 13 anys. Vaig ser testimoni de com l'anomenat (perquè acostumaven a canviar-se el seu nom real) hermano Máximo abusava sexualment d’un company de classe. Ficava la mà per dins dels pantalons, per sota els calçotets i l’hi tocava els genitals sense ni amagar-se'n. Com que anàvem amb pantalons curts es veien perfectament els dits de l'hermano com es bellugaven per dins. Més endavant ho va fer a un altre alumne, i també ho vaig presenciar.

  Jo no sabia què era la masturbació, fins que un company, menys innocent que jo, em va advertir que mirés els moviments enèrgics de la mà de l’hermano Máximo sota la sotana, i les gesticulacions de la cara i la boca.

  Un hermano jove de matemàtiques (hermano Vagarías?) era especialment sàdic amb els càstigs. Li agradava pessigar molt fort les galtes. Sé del que parlo: feia saltar les llàgrimes de dolor. Un dia, semblava que ho fes per "xulejar" de la seva força, pessigant les galtes d'un alumne, el va aixecar del terra.

  Un professor de llatí, crec que es deia Sr. Forcano, era molt alt, i intimidava. Va ridiculitzar davant de la classe dos nois perquè eren efeminats, i ens recomanava que no anéssim amb ells per a que no se'ns enganxessin les maneres.

  Un alumne m’explicà que havia anat al despatx del subdirector de Sants i que havia sortit corrent perquè l’hermano se l’asseia a la falda. Aleshores vaig recordar que quan et feies mal, havies d’anar a la classe de l’hermano Miguel. Una vegada hi vaig haver d’anar perquè em vaig fer una petita ferida. Em sorprengué que per curar-me m’hagués de seure a la seva falda. No estava acostumat a que un hermano em tractés afectuosament. No va anar més enllà.

  Passo sovint pel davant d’aquests 2 centres, sobretot pel de Sants.

  Ara diuen que “impulsen valors”? Ja els conec. Pel que s’està destapant darrerament, en el tema dels abusos sexuals no han canviat gaire.

“Gràcies per la confiança”. Tenen els contenidors prop de la porta... que reciclin la direcció i posin persones dignes a dirigir-lo. Potser aleshores començaran a guanyar-se una confiança que si mai han tingut ha estat immerescuda.