La nit s’acaba.
A l’horitzó una llum
pesca l’albada.
La lluna minva
i sobre la mar plana
la llum creixent.
Remor d’onades
quan creix la llum llunyana.
Un hivern plàcid.
Avions creuen
la llum del cel guixada.
Esteles roges.
Boira i onades
quan el dia es desperta
ran de la platja.
L’estatueta
a la il·luminació... ... ...
“Quan neix el dia”.
Dels creadors
de l’aclamada cinta
“El dia es lleva”
arriba a les pantalles:
“Sobre la mar ben llisa”
Totes molt boniques. M'agrada especialment la de remors d'onades...
ResponEliminaGràcies Novesflors.
EliminaA mi també em va agradar aquesta onada. Com les puntes d'un viso.
Jo d'aquestes albades en diria, MATINADES DE CINEMA", m'agraden totes, però lúltima i la de la boira, més!!! Gràcies per aquesta peli...
ResponEliminaPetonets, Xavier.
L'última és d'aquest matí mateix. Gràcies M.Roser
EliminaEl teu reportatge ja és una gran pel·lícula, només falta donar-li el moviment. M'ha encantat Xavier.
ResponEliminaGràcies per aquesta apreciació, Alfonso.
EliminaMolt bona aquesta película...“El dia es lleva” 😉
ResponEliminaL'avantatge Joan és que cada dia el guió és diferent. Gràcies.
EliminaEm vaig deixar de dir-te que...,el rodatge va ser Excel·lent !
EliminaLa peli que més m'agrada és "Sobre la mar ben llisa". És la meva preferida, em sembla que em tornaré a quedar a la següent sessió i la tornaré a veure...
ResponEliminaAquest matí han passat una nova estrena. Aquesta tarda la posaran en cartell en aquest mateix cinemaFita.
EliminaGràcies per ser-hi. Compartirem crispetes.
Quines fotos, noi! Quina mística!
ResponEliminaGràcies Xexu. Aquesta tarda s'hi ha afegit un títol, "en rigorosa estrena".
EliminaJa que el director de tots els films és el mateix, només cal desitjar-li que ens en pugui presentar molts més així de bells! Quin luxe, Xavier, tenir la capacitat de saber gaudir d'aquests instants quan neix el dia...!
ResponEliminaDirector dius Montse? Gràcies pel títol, però només sóc l'acomodador.
EliminaEstàs convidada a mirar el bonus track.
He gaudit tant de la sessió de cine que el temps ha passat volant. Quina triar? Potser la primera i la darrera.
ResponEliminaGràcies Mari. Per sort en aquestes sessions no hi ha el NoDo.
Eliminael roig es porta molt últimament.... una passada de fotos
ResponEliminaCombina bé amb el blau. Gràcies Joan
EliminaQuan neix el dia i s'esvaeixen les pors. Quines imatges tan cristal.lines!
ResponEliminaQuan neix el dia ens impregna de la seva bellesa. Gràcies Dafne.
EliminaPreciós! La bellesa d'aquesta albada farà, ben segur, un dia lluminós.
ResponEliminaGràcies Consol. A vegades la llum resta a l'interior i il·lumina tot el dia.
EliminaMatinals.... ja.... A mi no m’enganyes, no es que et llevis molt aviat, es que vas a dormir molt tard, tronera! :P
ResponEliminaVaig a dormir tan tard que ja és l'endemà al vespre. I em llevo tant, tant tant tard, que ha passat tot el dia i part de la nit.
EliminaUna pel·lícula excel·lent, no m'estranya que tingui tan bones critiques.
ResponElimina;-)
Tens molt bon ull per captar la bellesa, Xavier.
Gràcies Glòria. El mèrit és de qui posa els decorats.
Eliminamolt bon cinema el de la natura vista a través de la teva càmera.....excel·lent!
ResponEliminaSóc dels que es conformen amb un aprovat pelat. Gràcies per l'excel·lent Elfree.
EliminaCompartim un mar de rubors intenses, sigui a la posta o a l'alba. Quines hores tenim, més belles.
ResponEliminaUna abraçada.
Sí que ho compartim Olga. Tu el veus des de casa, jo ho tinc una mica més lluny. Gràcies.
EliminaSempre arribo tard, ho sento molt. Sort en tinc que avui la sessió comença ara mateix. M'agrada la primera; des de la sorra fins a dalt de tot al cel. Preciós tot, com sempre, Xavier.
EliminaMoltes gràcies.
Hi ha sessió contínua Josep, com als antics cinemes de reestrena.
EliminaGràcies per passar-hi.
Xavier, això sí que és un Home cinema des de l'ordinador. En aquests títols tan suggerents i aquesta mar que va canviant la fesomia, jo ja hi estic posant els meus personatges. Malgrat el vent, avui estic optimista, així que els perdono la vida a tots i cap d'ells no es llençarà al mar. Una abraçada, Xavier!
ResponEliminaEstà molt bé que ampliïs el guió. Gràcies Teresa.
EliminaSi entre els teus personatges hi falta algun figurant fent d'extra, ja m'avisaràs.
Aquest optimisme natural que tens es projecta, s'escau a aquestes albes.
ResponEliminaHo has descobert Helena, gràcies. Als matins hi ha un optimisme natural, que a vegades dura tot el dia. D'altres es torça.
Elimina