diumenge, 4 de març del 2018

Matins i rodolins (i haikus de propina)

Abans de les sis, el gat
ja m’ha despertat.
A dos quarts de set
el cel té molt de fred.
A les set i cinc
la claror diu: ara vinc.
A dos quarts de vuit
el sol fa el primer tuit.
De matinada
una esperada pluja
pinta aquarel·les.
Avui s’albira
una llum que allibera.
S’acaba la fosca.
Amb la llum roja
arriben les onades
i després marxen.
La lluna plena
com moneda de plata
dalt del cel dringa.
Per sobreviure
sobre la neu més blanca
neixen flors grogues.

24 comentaris:

  1. i caldrà , malauradament que segueixin neixen flors grogues damunt la neu .....preciosa manera de despertar poèticament.....m'encisen es teves fotos amb el llaç groc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quines ganes de que els llaços no hagin de ser grocs i que els innocents tornin a casa, Elfree.

      Elimina
  2. "Cal que neixin flors grogues a cada instant" si en Lluís Llach, m'ho permet...

    Unes fotos precioses. Ja vaig dibuixar-ne unes quantes de Montgrony i n'he pintat una d'aquestes, ja les aniré posant al meu blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà"
      Sempre m'agraden les teves aquarel·les Carme, ja ho saps.

      Elimina
  3. Delicioses imatges, delicioses paraules. El dia neix i tu ja ets allà per no perdre't ni un bri de la teva bellesa!
    La darrera imatge, però, em fa malastruga: el llaç groc sembla de cos present, estirat sobre la neu, les altres flors grogues s'inclinen a mirar-lo com si el vetllessin, algunes semblen plorar desconsolades mirant amunt i amb la boca oberta... Que només sigui una mala percepció meva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tenim gaire motius per ser optimistes Montse, però la intenció del llaç groc sobre la neu no era de malastrugança. Més aviat les flors que mostren el seu groc malgrat la nevada, representen la renaixença.

      Elimina
  4. Els rodolins t'han quedat molt divertits, i les fotos, com sempre, espectaculars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu que també tens gat Xexu, potser t'ha passat alguna vegada, que et desperti abans d'hora.

      Elimina
  5. Bones hores per sortir a fer bones fotos com aquestes,felicito al teu 🐈 també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gat no es lleva per mirar el paisatge Joan. Demana un esmorzar diferent del plat de pinso.

      Elimina
  6. Com sempre, un post on les fotos i les paraules conviuen amb pau i harmonia i es fan companyia(rodolí)...Per cert que m'encanta veure com al matí algú es lleva per fer fotos, jo si vull fer un post de matinades, ho he de fer amb fotos pispades(més rodolí)...
    Bon vespre, Xavi.

    ResponElimina
  7. Si vols fer un post rodó
    t'has de posar el despertador,
    i quedaràs la mar de bé,
    amiga Maria Roser.

    ResponElimina
  8. Una cosa és innegable: tu ets dels guardiolistes que es lleven ben d'hora, ben d'hora... ja han posat els carrers a aquestes hores? Jo ja no recordo la darrera vegada que em vaig llevar a aquestes hores...

    ResponElimina
  9. De cara el bon temps rai, Risto, que com que s'allarga el dia es pot contemplar la sortida de sol.
    A l'hivern no és tan atractiu, ja que aquests mateixos passeigs matinals es fan a les fosques.

    ResponElimina
  10. M'encanta! L'aroma reivindicatiu, en forma versolada sobre aquestes imatges tan bones i encertades...és un gust llegir-te, gaudint de molts sentits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Laura. Diguin el que diguin, els llaços grocs també són un símbol humanitari.

      Elimina
  11. No només dringa la lluna, dringuen els teus versos.

    ResponElimina
  12. Doncs, rodolins i haikus són d'allò més encertat per cada imatge. Admiro aquesta esperança teva, Xavier. Crec que no defalleixes mai i si és aixì no ho demostres. En els moments que vivim costa mantenir-se ferm. Parlo de la darrera imatge i el darrer haiku. Preciosos pel que transmets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots tenim els nostres moments de dubtes Teresa, però penso que no podem defallir davant la injustícia. Ni podem renunciar a la República somniada.

      Elimina
  13. Els teus posts, Xavier, tenen el do d'animar cos i esperit (cas que anessin separats, que penso que no) i procurar energies per encetar el dia. Gràcies i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Olga. Això mateix em passa quan llegeixo els teus poemes.

      Elimina