dijous, 12 de juliol de 2018

Banyoles, encara

   Fa setmanes que som a l’estiu, i no l’acabàvem de trobar. Finalment l’hem descobert a les riberes de l’estany de Banyoles.
    Amagat sota les ombres de les branques dels arbres.
    Banyoles es fa estimar. S’estima el sol que hi toca, i concretament al juliol s’estimen les seves ombres.
    Digue’m paraules dolces que em facin evocar aquests passeigs.
    El rellotge de l’estiu marca les hores. Són hores festives.
    Camins que envolten el llac. Minuts de rialles i bicicletes. De batecs i de pedaleigs.
    Pedres i naturaOcells i silencis.
    Ens capbussem a les aigües de l'estany, busquem el drac de Banyoles. 
    Peixos i ànecs no són gaire monstruosos, al contrari. 
     Més aviat semblen criatures d’un paradís.
    Gaudeixen el seu juliol.
    Unes casetes fresques per passar l’estiu al poblat neolític de la Draga. Un urbanisme incipient. 
    Mare, això és el Llaç de Banyoles? Pregunta un infant a la vora de l'aigua. 

    És la màgia de la visió de les Pesqueres, a les ribes de l'estany.   
    És l'aspra olor de la Font Pudosa de l’antic balneari.
    Són hores determinatives.
     No sap greu marxar d'un lloc si saps del cert que hi tornaràs.

21 comentaris:

  1. Que bonic! Un post d'amor a Banyoles!

    Tens raó, Xavier, sabem que hi tornarem i això dona un bon rotllo infinit!

    Visca Banyoles!
    Visca l'estany de Banyoles!
    Visca el llaç de Banyoles!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan s'hi arriba, el més gratificant és veure les aigües del llac.
      Carme, has llegit el poema d'en Verdaguer que hi ha al costat de la figura de la filadora, ran del llac?
      "Tota la nit he filat:
      vora l’estany de Banyoles,
      al cantar del rossinyol,
      al refilar de les gojes.
      Mon fil era d’or,
      d’argent la filosa,
      los boscos vehins
      m’han pres per l’aurora.”

      Elimina
  2. Veig que t'ha donat per molt aquesta estada a Banyoles i no m'estranya...Jo aniria a passar uns quants dies en aquestes casses que són un retorn sal passat.
    M'ha fet molta gràcia la pregunta del nen!
    Ai Xavier, sembla que l'estiu és favorable al país, de moment, malgrat la calor, algunes notícies són d'allò més refrescants...
    Bon dia Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi vàrem estar 2 dies i dóna per molt. Tenim la sort de tenir-hi família. I també amics, per això hi anem sovint.
      Roser, a tu que també t'agrada la poesia d'en Verdaguer, has llegit la que he deixat a la resposta de més amunt?

      Elimina
    2. No el coneixia aquest poema, però m'ha encantat...Gràcies per posar-lo!

      Elimina
  3. Estimat Xavier, sempre el primer i benvingut.
    Precioses com sempre les fotografies. Quina precisió, i quina incitació a la bona fresca, amb tanta exuberància de verd i d'aigua.
    Venint del Pirineu i fins passat Lleida, quantes estelades i llaços per tots els fanals i reixats de pobles i carreteres... A Taüll hi havia una bona plantació de creus grogues tot al voltant dels jardins de l'església. Arribes a Tarragona i et cau l'ànima als peus. Ja devies veure la desgràcia dels Jocs...
    Fins a la propera i amb molta esperança i paciència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Tarragona també hi ha bona gent. Molta, moltíssima. És una de les ciutats més admirades i estimades de Catalunya.
      Els jocs de Tarragona van ser una demostració de que quan Tarragona (o tantes d'altres ciutats) són desgovernades per gent d'obediència forana, passa el que passa. A l'ultradreta se'ls deixa un ditet i t'arrenquen el braç.
      Amb quedo amb les teves dues últimes paraules del comentari, Olga: "esperança i paciència"

      Elimina
  4. Aquest reportatge transmet pau, serenitat i sobretot frescor, que en aquestes hores de calda s'agraeix no saps com. Fan agafar ganes de perdre's terra enllà, cal als verds i els blaus. I ben d'acord amb la teva frase: No sap greu marxar d'un lloc si saps del cert que hi tornaràs. Esperem que ens quedin encara moltes anades i vingudes pels llocs estimats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dia anterior Banyoles havia rebut un bany... de masses. Després d'una jornada festiva i reivindicativa, una mica de solitud també s'agraeix.
      Els llocs estimats ens omplen la vida, Montse.

      Elimina
  5. Molt bon reportatge. Fa ganes de trobar-s´hi. Et relicito

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la companyia, Antònia. Banyoles és un bon lloc per fer aquarel·les.

      Elimina
  6. Hi vaig anar fa un parell d'anys a viure una experiència molt xula, i com que teníem bicis a disposició, vam anar a fer la volta a l'Estany i va estar molt i molt bé. Però no era època de banyar-s'hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si hi ha una volta còmode per fer en bicicleta, sense pujades importants, és la de la volta al llac de Banyoles. Ho vas comprovar, Xexu.

      Elimina
  7. Que maravilha este passeio que deu belas fotografias, gostei de ver.
    Um abraço e bom Domingo.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    Livros-Autografados

    ResponElimina
    Respostes
    1. Obrigado Francisco Manuel. Talvez em Portugal não saibas que querem dizer tantos laços amarelos: exigimos a liberdade dos presos políticos catalães.

      Elimina
  8. Jo tenia una amiga poeta de Banyoles, la coneixia de la carrera de filologia. Un cop em va convidar a Banyoles, però ja no som amigues. Les teves fotos, tan maques, em posen trista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu si les fotos t'han entristit Helena.
      Si algun dia hi tornes potser et reconforta la visió de l'estany.

      Elimina
  9. el millor de tot és que en tots aquests colors el groc lliga amb tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les carreteres i els ponts també en van plens. Això ja ho saps, Joan.

      Elimina