A Carme Forcadell
A Dolors Bassa
A Oriol Junqueras
A Raül Romeva
A Jordi Cuixart
A Jordi Sànchez
A Quim Forn
A Josep Rull
A Carles Puigdemont
A Meritxell Serret
A Clara Ponsatí
A Toni Comín
A Lluís Puig
A Marta Rovira
A Anna Gabriel
A Tamara Carrasco
La República rebrota.
Uma bela homenagem meu amigo espero ver um dia a República da Catalunha.
ResponEliminaExcelente trabalho, gostei bastante.
Um abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado, Francisco. Cada dia un pas cap a la República. Que passis bé el que resta d'estiu.
EliminaLa teva foto de la república rebrotant és una preciositat. Amb els seus brots drets i decidits i la seva llum..
ResponEliminaL'homenatge compartit, m'agrada molt. No els oblidem ni un sol dia.
L'altre dia vaig llegir que la germana de la Dolors Bassa explicava que a la Dolors, una de les coses que li fa més por és que l'oblidem, que els oblidem. Fem-los-hinarribar el nostre recolzament, el nostre record, la nostra estimació. No e s en cansem, gent i recordem-los-hi sempre això: els tenim presents cada dia.
Per cert, la penúltima foto... és un quadre?
EliminaNo els oblidem Carme. Seguirem fins que els alliberin.
EliminaSí que és un quadre: una barreja de fotografia i colors digitals.
No tenen prou presons per tanta dignitat.
ResponEliminaNo tenen prou presons però si convé en faran de noves.
EliminaPerò tens raó Xexu: la dignitat no es pot empresonar.
Quin record tan bell per a tanta gent estimada que per fer-nos lliures han perdut la llibertat! Sempre, sempre seran presents per a tots nosaltres, no els oblidarem mai!
ResponEliminaTambé t'ho volia preguntar; la penúltima imatge és un quadre teu, oi?
Cada dia pensem en els "nostr@s" presos i exiliats Montse.
EliminaPreciós aquest homenatge floral...No sé si t'has inspirat en el significat de les flors per fer-lo!
ResponEliminaM'agrada especialment la primera foto amb la rosa i la seva ombra dibuixada a la persiana...
Bon vespre, Xavier.
Les flors son triades a l'atzar M. Roser. No hi ha cap intencionalitat.
EliminaEl que més desitjo és que ells mateixos les puguin recollir i olorar
ResponEliminaQuan abans millor, Joan.
EliminaTan maques que són les flors i les teves fotos i avui em semblen massa, Xavier, excesives. Excesivament insuportables. Quina merda! Tant de temps a la presó i a l'exili! I ara, diu, fins al setembre no es parla de res. Que bonic anar-se a refrescar i a viatjar mentre els altres es queden un mes més a la presó. Qui els rescabalarà de tanta injustícia?
ResponEliminaNomés els pot rescabalar la República per la que tan lluiten i lluitem, Teresa.
EliminaÉs necessari. Un homenatge preciós com les flors. I és cert el que diu la Teresa, excessivament insuportable. Sobretot ara aquest temps de vacances, de buscar la festa, la companyia dels amics, de gaudir de l'aire lliure. No hi ha dret!
ResponEliminaTeresa, ens fa mal imaginar tantes bones persones tancades o exiliades.
EliminaLes flors amb ombra m'arriben especialment. Són dobles flors, parlen de la voluntat de no oblidar cap d'aquestes persones.
ResponEliminaA mi també m'agraden les ombres de les flors Helena. Son buscades. No oblidem ni les persones ni les ombres que projecten, que d'alguna manera som nosaltres.
EliminaAquest sí que és un florilegi ben pensat i ben nodrit. Tant de bo els dedicats el puguin assaborir.
ResponEliminaUna abraçada.
Olga, no havia llegit ni escoltat mai aquesta paraula: florilegi. Ja que no els podem enviar les flors, intentaré fer-los arribar una còpia impresa a les presons.
EliminaPreciós l'homenatge floral! Jo també pensava que hi havia alguna intencionalitat en la tria de les flors! En tot cas, gràcies per aquestes boniques fotografies. :):):)
ResponEliminaLa majoria són aleatòries MG. L'única que està escollida és el pom per en Jordi Turull, havia de ser per a ell. La fotografia va ser feta al Departament de Presidència durant el 155. I el conseller Turull n'era el titular.
Elimina