dimecres, 13 de novembre del 2019

Pacífics i desobedients

    Dia de reflexió. Tsunami proposa fer-ho col·lectivament i democràtica, entre a d'altres llocs a la plaça Universitat de Barcelona. Dr. Prats recepta música per la lluita.
     Una gentada s’està reflexionant a sobre. Gertrudis diu que:
 Si tothom calla
 hem perdut la batalla...
     A sota una farola, en Miquel del Roig improvisa garrotins i altres corrandes.
     La poesia de Joan Brossa és present a l’acte.  També la d'Enric Casasses dita per ell mateix.
     Amics de les Arts, amics del tsunami.
“Diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem amb temps,
però que té llits de sobres”.
     La Companyia Elèctrica del Tsunami repeteix que la seva música i la seva poesia és tossuda i obstinada:
...senyors que maneu tant:
si escopiu al cel, us caurà a la cara!
si pixeu cara al vent, us mullareu les cames!
      David Fernàndez i la Dharma donen veu al poema de Jordi Cuixart:
“Resistir és vèncer
com estimar, voldrà dir sempre compartir”.
     Gent de totes les edats, escolten com el Salva Racero, dona la cara. 
     I com també ho fan la Montse Castellà, el Josep Bordas (de Pepet i Marieta) els Catarres...
     2 dies després, la tramuntana de la Jonquera es converteix en tsunami.
   Com passa després d’un terratrèmol, hi ha rèpliques del tsunami a Girona, Salt, Osona, Terres de l’Ebre, Barcelona i a altres punts de Catalunya i Euskal Herria.
     Es tallen carrers i carreteres.
     Incansables, pacífics i desobedients. “Tsunànimament alçats”.
     La lluita pels drets de totes les preses i exiliades s’escampa.
     El Tram Baix aturat i la policia esperant...

19 comentaris:

  1. Quan demanes que t'escoltin i el teu interlocutor s'hi nega reiteradament només et queda l'opció de cridar una mica més. Pacífics, desobedients i sempre ferms.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La persistència i la no violència són dues de les claus principals de la victòria.
      El corcó democràtic.

      Elimina
  2. As manifestações são um direito democrático ao protesto e à insatisfação, um direito à indignação, e muitas vezes a única forma de se ser ouvido.
    Um abraço a continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho expliques molt bé F. Manuel: "Les manifestacions són un dret democràtic a la protesta i la insatisfacció, un dret a la indignació i, sovint, l’única manera de ser escoltada."
      Obrigado.

      Elimina
  3. La música i els versos, inseparables companys de viatge en les reivindicacions ... que sonin !

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Amb la música la revolta"
      Hi ha cançons que expliquen una època: "gent de mar, de rius i de muntanya..."

      Elimina
  4. Mentre tot sigui música i gresca res a dir, no a la violència de cap cantó...
    Em pregunto de què han servit les eleccions, ara pacten quan tot està molt pitjor que a l'abril!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La no-violència crec que és el camí, M. Roser.
      Tant de bo ho haguessin entès els que van dictar sentències tan i tan exagerades.
      Si volen salvar el règim hauran de pactar.

      Elimina
  5. No entenc com, amb tanta mobilització i entusiasme, encara no hem arribat al 50%...
    ¿què ens passa?
    Moltes gràcies pel teu comentari al meu llibret, pobrissó, que ara s'obre al món...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una ofensiva per terra, mar i premsa contra Catalunya. Molts habitants a Catalunya només miren mitjans de tv estatals que malparlen de la democràcia real i s'inventen una violència que no existeix.
      Potser en un referèndum on no es pegui els votants sí que es tornaria a superar el 50%. De moment que no permeten fer-lo és que temen perdre'l.
      El teu llibre Olga, un de més entre els teus moltíssims llibres!

      Elimina
  6. Sí, Xavier, dies de reflexió. Un poble que surt al carrer massivament i canta per fer sentir les seves reivindicacions no pot acabar tan menystingut com alguns pretenen... Lamentablement, no hi ha més sord que qui no hi vol sentir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim un exèrcit sense armes, de poetes, de músics, d'activistes, de pacifistes, de feministes, de bona gent. Un exèrcit així és invencible Montse, per això no el volen ni veure ni escoltar, només el volen reprimir.

      Elimina
  7. Quins artistes més solidaris i implicats tenim!!

    També de Terrassa!

    He vist les imatges del moment del cant de l'Estaca de Pepet i Marieta i tota l'avinguda il·luminada amb els telèfons. Molt emotiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De Terrassa els Dr. Prats. L'Estaca tombarà el règim Risto,

      Elimina
  8. Ostres! Veig que no em va quedar el comentari... a vegades soc tan badoc que crec que acabo d'escriure i no clico "Publica". Deu ser això, suposo.

    Un gran concert, un gran tsunami pacífic i desobedient.... i no ens queda cap més remei que continuar i continuar.

    M'agrada el que dius als comentaris del nostre exèrcit. No podem oblidar-ho. I no podem defallir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Continuem Carme, ja no ho podem deixar.
      El Titot dels Brams al Concert de la Llibertat del Camp Nou de l'any 2013 va dir:
      "aquest exèrcit es diu cultura i els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors, i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i cada barri. "

      Elimina
    2. Me'n recordo molt bé, em va i pressionar aleshores i m'ha tornat a agradar que tu diguessis això de l'exèrcit senze armes. Gràcies.

      Elimina
  9. Moltes emocions aquests dies que narres. I el Tsunami no s'atura, ja ho saps. Perquè això ja no ho pararà ningú. #BeWater

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que ens insultin, que ens calumniïn, que difamin la resitència pacífica i democràtica, la justícia ha de prevaldre, Xexu.

      Elimina