- Què vol dir xespirià? - vaig preguntar innocentment.
- Em referia al llenguatge del Shakespeare
- contestà abans d’un nou cop de vent.
- Quan vaig veure la destrucció que has causat, em va venir a la memòria el títol de la novel·la de Joan Sales - li vaig contestar.
- I tu què hi vas anar a fer a prop de les onades?
- No m’hi vaig acostar físicament. Intentava fer fotografies valent-me
del zoom.
- Doncs quin nyap de fotos...!
- Se’m va mullar l’objectiu, i el que és pitjor, el mecanisme interior
del zoom.
- Ja t’està bé - contestà esquitxant-me la cara de gotes esmolades i
granets de sorra que m’aclivellaven les galtes. - En el pecat hi has trobat la penitència.
- Has estat cruel Glòria. Calia tanta violència? T’agrada fer mal?
- No hi havies d’haver anat. - diu la Glòria com en un gemec - Prou que us advertien
dels perills.
- Per sort sempre torna la calma després de la tempesta - li dic dos
dies després.
- He deixat les platges una mica desordenades - reconeix la Glòria.
- Camina una mica, ja t’irà bé - diu somrient.
- Incerta Glòria. Aigua dolça, aigua salada, vent, pluja, neu,
esllavissades...
- Ep! les esllavissades no són cosa meva. És la llei de la naturalesa.
Com una allau, que no és necessàriament dolenta. El que passa és que quan la
natura en deixa anar una, no sap mai si hi ha algú més avall.
- L’orgia ha durat 4 dies!! Una dotzena de morts als Països Catalans. El
Delta de l’Ebre mig negat, els vorals de la Tordera i el Ter també han fet de
les seves...
- Una cançó ecologista dels Esquirols diu:
“Una cosa ens
uneix ara
de Salses a Guardamar...”
de Salses a Guardamar...”
- Adéu Glòria.
- A reveure.
- Tornaràs?
- Segur. Amb un altre nom, no sé quan, però segur que tornaré a
desplegar els meus encants.
Aquí dalt a la muntanya la Gloria no ens a vingut a veure !😀
ResponEliminaPerò veu tenir neu, Joan.
EliminaO mau tempo fez-se sentir por toda a Peninsula Ibérica.
ResponEliminaGostei das fotografias.
Continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Hi ha hagut molts desastres, sobretot a la costa de la Mediterrània.
EliminaNo se pas qui te més culpa ... la Glória o nosaltres, per entossudir-nos a fer les coses com les fem... igual que nosaltres, la Glória també te el seu dret a protesta.
ResponEliminaI segur que tornarà... o alguna amiga seva. Que el teu desig final sigui profecia " Fem les paus !".
Bona passejada a peu ;)
Sempre hem sabut que no ens hem d'instal·lar a prop de la costa, de les lleres dels rius, etc.
EliminaHem de fer les paus amb la natura, Artur.
Tot i que m'ha fet riure, t'he de dir que aquesta Glòria (certa o incerta) és una maleducada. "Quin nyap de fotos!" diu la poca-solta!
ResponEliminaDoncs tot i la màquina mullada, t'han quedat unes fotos impressionants, molt maques... Xavier, tu a la Glòria, ni cas...
Molt divertit el diàleg, m'has fet riure. Emcara que les destrosses no fan riure tant.
Fem les paus... fem les paus...
Crec que cal respectar la naturalesa, perquè té molta més força que nosaltres. Això seria fer les paus, Carme.
EliminaAquesta Glòria d'incerta res, per desgràcia molt certa...Ens va deixar imatges impressionants, llàstima de les destrosses!
ResponEliminaEstic d'acord amb la Glòria, caminar és molt saludable...
Bon vespre, Xavier.
Em va resultar incòmode que el carril bici estigués colgat de sorra. Però després vaig ser conscient que el van posar envaint la platja i el mar ens n'ha fet adonar.
EliminaSí que és saludable caminar, M. Roser.
El Glòria no va respectar ni les càmeres pel que veig!
ResponEliminaSempre és fotut fer fotos amb gotes que esquitxen l'objectiu...
L'objectiu de la càmera encara grinyola quan es plega o es desplega. S'hi deu haver instal·lat un granet de sorra.
EliminaPerquè ens dius que vas quedar-te a distància amb el zoom, eh, perquè ja t'anava a dir alguna cosa. T'hauràs de quedar amb l'advertiment de la càmera, amb les tempestes d'aquest tipus no s'hi juga.
ResponEliminaSóc un fotògraf de "pa sucat amb oli", Xexu. L'informe de danys es limita a la càmera i a l'ensurt d'una branca de palmera que va caure a pocs metres.
EliminaSempre que t'apropes a Shakespeare ets molt brillant!
ResponEliminaVa ser el Joan Sales qui s'hi va apropar, Helena.
EliminaI quan no t'hi apropes també, Xavier!
ResponEliminaLa Glòria es posarà vermella, Laura.
EliminaMeravella de diàleg.
ResponEliminaPer ací baix també ha fet destrosses, Glòria, sí, de Salses a Guardamar, també en això estem units.
"Mar endins ressonen crits...
Elimina...d'un mar que mor amb ràbia..."
(Josep Fortuny)
Una tempesta que no va ser gens agradable, però part de culpa és nostra per posar-nos a construir on la natura vol passar de tant en tant
ResponEliminaQuan jo tenia 7 anys, l'any 1962, va haver-hi aquells aiguats mortífers al Vallès, sobretot a Terrassa i Rubí. Encara no coneixíem els mot "ecologia" ni "canvi climàtic", però el meu pare ens va dir: "l'aigua té memòria i sempre torna al seu lloc de pas. Malauradament el franquisme va permetre la construcció de vivendes precàries a les lleres dels rius.
EliminaI no n'hem après.
La natura sempre recupera el que es seu, els humans només estem de passada per aquí, tants sols uns pocs milers d’anys.
ResponEliminaHo diu la dita, Pons: la natura és sàvia.
Elimina(jo afegiria: i nosaltres rucs)