- Haig de marxar Montse - diu en Bernat agafant-li les mans. I afegeix -
et trobaré a faltar.
- Han passat ràpids aquests dies, Bernat.
- Ja saps que m’agradaria quedar-me, Carme.
- Sí que ho sé, Jordi.
- M’has dit Josep, Dolors? - diu ell observant uns forrellats que algú
ha fermat al cim de Sant Jeroni.
- No Oriol, t’he dit Quim.
En Raül mira l’horitzó. Llança la mirada envers els turons.
Ella li mira els ulls. El veu emocionat.
- En què penses Carles?
- Ara mateix estava pensant en el Toni, la Clara, la Marta, l’Anna, la
Meritxell, el Lluís i molts d’altres als qui agradaria admirar aquests turons -
es lamenta.
- M’has fet pensar en un vers del Virolai de Verdaguer.
“Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat”
sens veure mai els cims de Montserrat”
“...sien per tots l’escala de la glòria...”
“...eixos penyals coberts de romaní...”
“...Alba naixent d’estrelles coronada...”
Fantásticas e de uma grande beleza estas formações rochosas.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Gràcies F. Manuel
EliminaM'agraden aquests versos, Xavier ! :)
ResponEliminaMossèn Cinto tenia el do de la poesia, Artur.
EliminaCom sempre un post molt bonic...I trobo que aquests versos d'en Verdaguer, s'adiuen molt amb les fotos!!!
ResponEliminaBona nit, Xavier.
Gràcies M. Roser. En Jacint Verdaguer és immens.
EliminaMontserrat és un indret únic que convida a ser perseverants en l'esperança, Xavier. Per això n'estic segura que els personatges del teu bell i intel·ligent post tornaran a gaudir de la seva màgia i de la llibertat. I que tots nosaltres puguem també veure-ho!
ResponEliminaHi ha dies que l'esperança trontolla Montse. Fas bé de recordar que hem de perseverar.
EliminaI persistir.
No te'ls treus mai del cap...
ResponEliminaLa nostra llibertat es mesura amb la d'elles, i ells, la dels CDR's, etc.
EliminaGràcies per la teva perseverança, pels teus clams de llibertat.
ResponEliminaNo, no ens els traiem mai del cap...
Un post molt poètic, bonic i emocionant.
Gràcies a tu també, Carme.
EliminaCom el títol del llibre d'en Turull: "Persistim".
En la segona imatge, és veritat que hi havia una persona al capdamunt de la roca? o és un retoc com en la penúltima?
ResponEliminaJo cantaria "Knock, knock, knocking on heaven's door"!
A la segona foto, la del "Carall Bernat" no hi ha cap retoc. Encara que d'altres vegades sí que hi he vist escaladors i escaladores, la silueta que es veu al cim no és la d'una persona, sinó una imatge de la Moreneta.
EliminaEn aquest post es pot veure aquesta imatge ampliada amb un teleobjectiu:
https://xavierpujolguarro.blogspot.com/2011/12/una-volva-de-neu-montserrat.html