dimarts, 28 de gener del 2020

“Incerta Glòria”

       - Perquè em dius “incerta”? Crec que he estat bastant evident, no cal que empris un adjectiu xespirià - em va dir amb veu huracanada.
      - Què vol dir xespirià? - vaig preguntar innocentment.
      - Em referia al llenguatge del Shakespeare - contestà abans d’un nou cop de vent.
      - Quan vaig veure la destrucció que has causat, em va venir a la memòria el títol de la novel·la de Joan Sales - li vaig contestar.
        - I tu què hi vas anar a fer a prop de les onades?
     - No m’hi vaig acostar físicament. Intentava fer fotografies valent-me del zoom.
      - Doncs quin nyap de fotos...!
      - Se’m va mullar l’objectiu, i el que és pitjor, el mecanisme interior del zoom.
    - Ja t’està bé - contestà esquitxant-me la cara de gotes esmolades i granets de sorra que m’aclivellaven les galtes. - En el pecat hi has trobat la penitència.
       - Has estat cruel Glòria. Calia tanta violència? T’agrada fer mal?
     - No hi havies d’haver anat. - diu la Glòria com en un gemec - Prou que us advertien dels perills.
      - Per sort sempre torna la calma després de la tempesta - li dic dos dies després.
      - He deixat les platges una mica desordenades - reconeix la Glòria.
      - Has vist com ha quedat el carril bici? És intransitable - em queixo.
      - Camina una mica, ja t’irà bé - diu somrient.
      - Incerta Glòria. Aigua dolça, aigua salada, vent, pluja, neu, esllavissades...
      - Ep! les esllavissades no són cosa meva. És la llei de la naturalesa. Com una allau, que no és necessàriament dolenta. El que passa és que quan la natura en deixa anar una, no sap mai si hi ha algú més avall.
     - L’orgia ha durat 4 dies!! Una dotzena de morts als Països Catalans. El Delta de l’Ebre mig negat, els vorals de la Tordera i el Ter també han fet de les seves...
      - Una cançó ecologista dels Esquirols diu:
“Una cosa ens uneix ara
de Salses a Guardamar...”
      - Adéu Glòria.
      - A reveure.
      - Tornaràs?
      - Segur. Amb un altre nom, no sé quan, però segur que tornaré a desplegar els meus encants.
      - Fem les paus?

24 comentaris:

  1. Aquí dalt a la muntanya la Gloria no ens a vingut a veure !😀

    ResponElimina
  2. O mau tempo fez-se sentir por toda a Peninsula Ibérica.
    Gostei das fotografias.
    Continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha hagut molts desastres, sobretot a la costa de la Mediterrània.

      Elimina
  3. No se pas qui te més culpa ... la Glória o nosaltres, per entossudir-nos a fer les coses com les fem... igual que nosaltres, la Glória també te el seu dret a protesta.
    I segur que tornarà... o alguna amiga seva. Que el teu desig final sigui profecia " Fem les paus !".
    Bona passejada a peu ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hem sabut que no ens hem d'instal·lar a prop de la costa, de les lleres dels rius, etc.
      Hem de fer les paus amb la natura, Artur.

      Elimina
  4. Tot i que m'ha fet riure, t'he de dir que aquesta Glòria (certa o incerta) és una maleducada. "Quin nyap de fotos!" diu la poca-solta!

    Doncs tot i la màquina mullada, t'han quedat unes fotos impressionants, molt maques... Xavier, tu a la Glòria, ni cas...

    Molt divertit el diàleg, m'has fet riure. Emcara que les destrosses no fan riure tant.

    Fem les paus... fem les paus...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que cal respectar la naturalesa, perquè té molta més força que nosaltres. Això seria fer les paus, Carme.

      Elimina
  5. Aquesta Glòria d'incerta res, per desgràcia molt certa...Ens va deixar imatges impressionants, llàstima de les destrosses!
    Estic d'acord amb la Glòria, caminar és molt saludable...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va resultar incòmode que el carril bici estigués colgat de sorra. Però després vaig ser conscient que el van posar envaint la platja i el mar ens n'ha fet adonar.
      Sí que és saludable caminar, M. Roser.

      Elimina
  6. El Glòria no va respectar ni les càmeres pel que veig!
    Sempre és fotut fer fotos amb gotes que esquitxen l'objectiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'objectiu de la càmera encara grinyola quan es plega o es desplega. S'hi deu haver instal·lat un granet de sorra.

      Elimina
  7. Perquè ens dius que vas quedar-te a distància amb el zoom, eh, perquè ja t'anava a dir alguna cosa. T'hauràs de quedar amb l'advertiment de la càmera, amb les tempestes d'aquest tipus no s'hi juga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc un fotògraf de "pa sucat amb oli", Xexu. L'informe de danys es limita a la càmera i a l'ensurt d'una branca de palmera que va caure a pocs metres.

      Elimina
  8. Sempre que t'apropes a Shakespeare ets molt brillant!

    ResponElimina
  9. Meravella de diàleg.
    Per ací baix també ha fet destrosses, Glòria, sí, de Salses a Guardamar, també en això estem units.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Mar endins ressonen crits...
      ...d'un mar que mor amb ràbia..."
      (Josep Fortuny)

      Elimina
  10. Una tempesta que no va ser gens agradable, però part de culpa és nostra per posar-nos a construir on la natura vol passar de tant en tant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan jo tenia 7 anys, l'any 1962, va haver-hi aquells aiguats mortífers al Vallès, sobretot a Terrassa i Rubí. Encara no coneixíem els mot "ecologia" ni "canvi climàtic", però el meu pare ens va dir: "l'aigua té memòria i sempre torna al seu lloc de pas. Malauradament el franquisme va permetre la construcció de vivendes precàries a les lleres dels rius.
      I no n'hem après.

      Elimina
  11. La natura sempre recupera el que es seu, els humans només estem de passada per aquí, tants sols uns pocs milers d’anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho diu la dita, Pons: la natura és sàvia.
      (jo afegiria: i nosaltres rucs)

      Elimina