Què diré jo de l'aigua
que no m'haja dit l'aigua?
que no m'haja dit l'aigua?
(Raimon)
Què diré de la boira que no m’hagi dit la boira?
Què diré de l’amor que no m’hagi dit l’amor?
Què diré del paisatge que no m’hagi dit el paisatge?
Què diré dels camins que no m’hagin dit els camins?
Què diré de la vida que no m’hagi
ensenyat la vida?
Què diré de la bellesa que no m’hagi dit la bellesa?
Què diré de la claror que no m’hagi enlluernat la claror?
Què diré dels records que no m’hagin dit els dies viscuts?
Què diré de Montserrat que no m’hagi
explicat Montserrat?
Estas caminhadas pela montanha são fantásticas e com paisagens de grande beleza.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
ÉS un plaer que ens acompanyis, F. Manuel.
EliminaI que direm de la boira, de l'amor, del paisatge,dels camins de la vida, de la claror , dels records, de Montserrat...Que no ens hagi dit el Xavier? Ens faltaran paraules!
ResponEliminaBon dia, Xavier.
Què podem dir de tantes i tantes sensacions que semblen petiteses i que són immenses? Tu en coneixes moltes de paraules, M. Roser.
EliminaHi ha coses que no cal dir-les, n'hi ha prou amb sentir-les.
ResponEliminaMolt ben definit Mc. Gràcies.
EliminaI per tant, cada dia ens diuen coses noves ! ;)
ResponEliminaLes escoltem, les mirem, les sentim.
EliminaEn ocasions, la vida és bella.
ResponEliminaQuan arriben aquestes ocasions cal aprofitar-les abans que passin.
EliminaSaps escoltar bé, tot allò que t'han dit, i ho transmets de moltes maneres, amb mirades, amb paraules, amb sentiments.
ResponEliminaUn post molt bonic i molt suggeridor d'infinites lectures.
Què diré de l'amistat que no m'hagi ensenyat l'amistat?
EliminaVas tard Xavier, el què està de moda ara es el temporal de pluja i vent, tens algunes fotos preparades al respecte?
ResponEliminaSe'm va mullar la càmera a la Barceloneta i no en vaig poder fer gaires. A la tv i internet en corren de molt bones, insuperables.
EliminaCaram! Això sí que és treure-li suc a la frase, Xavier! Però moolt ben trobat! A cada "personatge que t'ha dit", una fotografia que li dona la raó.
ResponEliminaEn Raimon va sintetitzar unes sensacions i uns valors en aquesta (i moltes altres) cançó.
EliminaM'he limitat a posar "Entre la nota i el so" algunes fotografies.
Noi, no sé si hi ha algú que es conegui millor els racons de Montserrat que tu. Encara que ells t'ho hagin explicat, no crec que massa gent te'n pugui explicar res!
ResponEliminaSón molts anys de caminar entre "eixos turons" Xexu.
EliminaT'asseguro que hi ha racons, a la zona d'agulles i altres llocs de Montserrat, que tot i haver-hi estat alguna vegada, conec poc.
Què diré dels teus posts que no t'hagi dit ja moltes vegades, Xavier? Conviden a gaudir-ne tant i a sentir-los vivament per dintre, que simplement només puc dir-te que GRÀCIES.
ResponEliminaMontserrat ens diu molts secrets a cau d'ànima, Montse. Les gràcies són per a tu.
EliminaHi han coses que no cal ni dir, observar i quedar meravellat és tot el que ens cal.
ResponEliminaÉs cert Joan, a vegades no et surten les paraules.
Elimina"Yo no digo mi canción sino a quien conmigo va", deia El romance del conde Arnaldos.
ResponEliminaNo el coneixia Helena. Sona bé.
EliminaCom sempre, un plaer passejar pel teu racó, compartir le teves passejades i les teves sensacions. Per aquí sempre s'hi respira un perfum agradable.
ResponEliminaGràcies Laura pel teu aroma.
Elimina