diumenge, 23 de febrer del 2020

Fer safareig

     Passava per la Portalera, a Caldes de Montbui i he sentit veus.
       - Saps que la Sofi i l’Emili se separen? - diu la dona 1 tot refregant la roba sobre la batedora.
     - Es veia a venir - respon la dona 2 mentre esbaldeix - ell li feia el salt amb la...- calla de sobte en veure’m.
    Qui no ha fet mai el tafaner?
       - Els puc fer una foto? - pregunto.
       - Sí, però no ens enfoquis la cara - demana la dona 1.
    A la plaça, la Font del Lleó no para de rajar aigua que ve directament de l’infern de la terra.
     Els romans ja ho sabien. 
     El lleó em fa pensar amb el meu gat quan està satisfet.
         - Si hi poses els peus t’escaldes - li adverteix la dona 3 al seu fill petit.
       - Per això en diuen Caldes a aquest poble? Perquè t'escaldes?- pregunta el nin.
    Als afores de la vila algú ha fet una escultura mòbil prop del Roure Gros. Potser les dones del safareig saben què significa.
    Les flors blanques creuen que ja som a la primavera. L’església parroquial és vella i sap que encara és hivern.
     Els pagesos del Vallès han pintat un paisatge sobre la tela de la natura.
    Torno al safareig públic. Tenia ganes de saber més històries dels veïns però no hi ha ningú.
   A l’aire hi resta una mica d’olor de sabó de pastilla. Hauré de fer una mica de safareig amb mi mateix.
     - .... 
     - .... 
     L’aigua reflecteix els meus pensaments.

20 comentaris:

  1. Xavier, no saps com m'agradat aquestes paraules teves, acompanyades de les fotos. Ara hi ha llocs que tornen a obrir els safareigs, com els d'una Colònia tèxtil, això em recorda figures poètiques de la novel·la "Olor de Colònia""… Instal·lades al safareig tot fent bugada i apedaçant el món..." o "... Mentre esbandien la roba juntament amb les misèries" o "...I a la cantonada d'un dia qualsevol hi va trobar el calaix de l'oblit, i es resignà a guardar-hi les preguntes sense resposta."

    ResponElimina
    Respostes
    1. També vaig llegir "Olor de Colònia", Josep. I fins i tot vaig veure la mini-sèrie que en va fer més endavant per a la TV. Els safarejos de les colònies, en principi no eren tan lluminosos com els de Caldes.

      Elimina
    2. Una de les meves escriptores preferides la Sílvia Alcántara. Novel·les no gaire llargues però que et mantenen enganxat de principi a fi. A més, terrassenca, i dels Minyons!!

      Elimina
    3. No sabia que fos castellera.... Amunt!!

      Elimina
  2. La sisena foto la vas retallar perquè no es veiés l'altre aixeta ? 😀👍

    ResponElimina
    Respostes
    1. No està retallada Joan. Aquesta font és tal com es veu.

      Elimina
  3. Encara hi ha qui neteja en un safareig? Fer safareig ja sabem que sempre se n'ha fet i se'n farà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. He vist en alguns pobles que si el safareig està en condicions la gent l'aprofita.
      Concretament l'avantatge del de Caldes és que l'aigua és calenta.
      Hi ha qui fa safareig en alguns programes de tele-escombraries. Posats a fer és més saludable socialment fer safareig al safareig.

      Elimina
  4. Amb els Minyons hi actuem cada any a la plaça del Lleó. Un poble molt bonic del Vallès Oriental. Habitual en les rutes ciclistes pel Vallès. Un poble amb molt encant i una gran vida social. I una gran Festa Major!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No seré pas jo qui negui l'encant de Caldes de Montbui, i de molts altres pobles del Vallès.

      Elimina
  5. El safareig de Caldes és un dels més macos que he vist. Tot i que recentment he vist el de Guissona i el de Torà i no es queden enrere.

    M'agrada molt el teu text també, Xavier. Fer safareig és una expressió molt nostra i precisament en aquest safareig ens la recorden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec el safareig de Guissona, però sí que he vist gent utilitzant el d'Isona, al Pallars Jussà. I el de Castelló d'Empúries, el de Selva de Mar (si no se l'ha emportat la riuada) i d'altres pobles on els tenen ben cuidats o recuperats.
      Són una joia de l'arquitectura popular.

      Elimina
  6. Lavadores onde as mulheres se juntavam para lavar e conversar, muito importante em pequenas localidades.
    Um abraço e boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que expliques, F. Manuel, a Portugal tenen costums semblants als de Catalunya, als "tanques" públics.

      Elimina
  7. M'agraden els safareigs sobretot si estan ben conservats com aquest, el què no sabia és que encara en algun lloc en fessin us...Jo, de petita també havia rentat la roba al safareig públic, però més que fer-ne( de safareig) escoltava com en feien les dones grans...Precisament en una colònia tèxtil!!! També he llegit el llibre "olor de colònia" i he vist la minisèrie que són d'una època més antiga que els meus records...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu vas ser protagonista de les històries de safareig, M. Roser.

      Elimina
  8. M'agraden més els safareigs com el de Caldes, que no pas els de la tele...
    I l'església tè molta raó, l'hivern encara no ha parlat del tot... se'n sap més per vell , que per savi...com el dimoni !.
    Ah! M'agradat el detall de demanar permís a les senyores ,abans de fer la foto. Felicitats !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els tres comentaris que fas són encertats Artur. Caldes de Montbui val una visita. O dues.

      Elimina
  9. És que tots els pobles que es diuen Caldes tenen relació amb l'aigua d'alguna manera??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que tenen relació amb l'aigua. Amb l'aigua calenta o termal: Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Caldes d'Estrac (Caldetes) Caldes de Boí...

      Elimina